Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a la Portella

Què veure i què fer a la Portella (Segrià, Lleida): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments

Pobles a prop de la Portella

Què veure a Albesa 2,2 km · 4 llocs
Què veure a Vilanova de Segrià 3,5 km · 1 lloc
Què veure a Alguaire 4,8 km · 3 llocs
Què veure a Benavent de Segrià 4,9 km · 1 lloc
Què veure a Torrelameu 6,4 km · 1 lloc
Què veure a Rosselló 6,6 km · 1 lloc
Què veure a Corbins 7,1 km · 2 llocs
Què veure a Torre-serona 7,5 km · 1 lloc

Espanya › Catalunya › Lleida › Segrià › la Portella

Què veure i què fer a la Portella

La Portella
Poble
La Portella és un municipi de 731 habitants (INE 2025) a 259 metres d'altitud, al Segrià, província de Lleida, al límit amb la Noguera, a la qual va pertànyer abans. La seva economia es basa en l'agricultura de fruiters -pomes, préssecs i peres- i la ramaderia, juntament amb polígons industrials recents. La Casa de Corregó, antic castell d'origen medieval del segle XI, va pertànyer el 1393 a Guillem Ramon de Montcada, baró d'Aitona, i el 1412 al canonge-sagristà de Lleida Joan Serrat; avui només es conserva la capella original, integrada en una masia fortificada declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Conserva també l'església de Sant Pere, reformada al segle XVI amb rosassa gòtica, i el Casal dels Teixidor, edifici neoclàssic conegut com Casa Gran.
Castell de Corregó
Monument
El castell de Corregó, al terme de la Portella (Segrià), va ser una antiga casa forta de la qual avui només queda dreta una petita capella, integrada a la gran masia coneguda com la Casa de Corregó, declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). La masia, de planta rectangular i pati central, conserva restes de murs medievals malgrat les nombroses reformes. El 1393 el castell era de Guillem Ramon de Montcada, baró d'Aitona; el 1412 va passar a Joan Serrat, canonge-sagristà de la seu de Lleida, i va resistir durant la guerra contra Joan II sense caure fins a la capitulació de Lleida. El 1489 va passar a Caterina de Vilanova, religiosa d'Alguaire, i va quedar vinculat a aquesta encomanda fins a l'extinció dels senyorius.