Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Alfés

Què veure i què fer a Alfés (Segrià, Lleida): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Curiositats

A quina distància del centre de Alfés és cada lloc

Vila closa fortificada d'Alfés 100 m
Castell de Vinfaro 1,6 km

Pobles a prop de Alfés

Què veure a Sunyer 2,4 km · 2 llocs
Què veure a Alcanó 4,4 km · 2 llocs
Què veure a Montoliu de Lleida 5 km · 1 lloc
Què veure a Aspa 5,1 km · 2 llocs
Què veure a Sudanell 6 km · 1 lloc
Què veure a Albatàrrec 6 km · 2 llocs
Què veure a Artesa de Lleida 7,7 km · 1 lloc
Què veure a el Cogul 8,4 km · 7 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Segrià › Alfés

Què veure i què fer a Alfés

Alfés
Poble
Alfés és un municipi del Segrià, a la província de Lleida, amb una vila closa fortificada coneguda com la Vileta i el castell de Vinfaro, prop de pintures rupestres del riu Set. L'Abric d'Alfés, descobert el 1972, conserva un grup de cabres pintades que testimonien els caçadors epipaleolítics de l'art llevantí, i forma part, amb altres jaciments de Lleida, del conjunt declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998 com a Art Rupestre de l'Arc Mediterrani. L'origen de la població és sarraí, tal com indiquen el seu topònim i les troballes arqueològiques; la primera notícia documental data de 1197. A la Vileta es conserva l'estructura medieval emmurallada, amb restes d'una porta, i l'església romànica de Sant Pere, reconstruïda als anys vuitanta després de la guerra civil.
Vila closa fortificada d'Alfés
Monument
La vila closa fortificada d'Alfés és el conjunt històric d'Alfés (Segrià), declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). L'entorn de la Vileta, el nucli antic del poble, conserva la fisonomia de vila closa que va estar protegida per portals; malgrat les moltes reformes patides, encara es conserven alguns murs, l'església, d'origen romànic, i alguns edificis senyorials. L'any 1120 ja es documenta el castell d'Afesta, identificat amb el d'Alfés; segons el fogatge de 1365-1370 el lloc pertanyia a Joan de Barriac, ciutadà de Lleida, i més tard va passar a l'església de Lleida, de la qual va dependre fins a la desamortització.
Castell de Vinfaro
Monument
El castell de Vinfaro s'alça a l'extrem oriental del tossal del mateix nom, davant d'Alfés, a l'altra banda del riu Set. Documentat des de 1148, quan el comte Ramon Berenguer IV el va cedir a Arnau de Montpaó, va passar per diverses famílies de Lleida fins a quedar, a començaments del segle XVII, en mans dels Riquer, marquesos de Benavent; aleshores tot just tenia dues cases, i després de la guerra de Successió va quedar despoblat amb una sola masia. Del recinte, separat de la resta del tossal per un fossat de 12 m d'amplada i 3 de fondària, es conserven trams de muralla, les restes d'una fortificació rectangular i les restes d'una possible cisterna; el sector més antic, del segle XII, podria haver estat una torre d'origen islàmic reaprofitada després de la conquesta cristiana.
Secans del Segrià
Natura
Els secans d'Alfés són un paisatge d'estepa pseudodesèrtica que forma part de l'espai natural protegit dels Secans de Mas de Melons-Alfés, entre les comarques de les Garrigues i el Segrià, declarat zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) el 1987 i inclòs a la xarxa Natura 2000 com a reserva natural parcial. El paisatge combina grans extensions de conreus herbacis de secà amb matollars de romaní i ginesta a la seva meitat oriental. És hàbitat d'ocells esteparis poc habituals a Catalunya, entre ells l'otarda, la calàndria i el torlit, acull l'única població reproductora de trenca de tot Catalunya i Espanya, i rep cada hivern entre 50 i 60 parelles de ganga cuallarga.
Pintures rupestres del riu Set
Curiositat
El conjunt, conegut com l'Abric d'Alfés, va ser descobert cap al 1972 per Adolf Costafreda i el grup de recerca La Femosa. Les pintures representen un grup de cabres mascle i es daten a l'Epipaleolític, fa entre 10.000 i 6.500 anys. Pertanyen a l'art rupestre llevantí, propi de grups caçadors-recol·lectors de l'arc mediterrani, i formen part del conjunt declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1998 sota l'epígraf Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica. Malgrat això, la majoria dels abrics catalogats a terres lleidatanes no tenen cap mena de protecció efectiva, cosa que deixa aquest fràgil patrimoni en risc.