Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a el Cogul

Què veure i què fer a el Cogul (Garrigues, Lleida): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Activitats · 2 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de el Cogul és cada lloc

Pobles a prop de el Cogul

Què veure a Aspa 3,7 km · 2 llocs
Què veure a l'Albagés 4,6 km · 3 llocs
Què veure a Granyena de les Garrigues 4,8 km · 2 llocs
Què veure a el Soleràs 5,8 km · 3 llocs
Què veure a Alcanó 6,2 km · 2 llocs
Què veure a Castelldans 7,4 km · 4 llocs
Què veure a els Torms 8,3 km · 2 llocs
Què veure a Alfés 8,4 km · 5 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Garrigues › el Cogul

Què veure i què fer a el Cogul

El Cogul
Poble
El Cogul és un municipi de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida, al límit amb el Segrià, famós per les pintures rupestres de la Roca dels Moros, descobertes el 1908 i amb uns 10.000 anys d'antiguitat. En elles conviuen l'art llevantí, amb figures d'homes, dones ballant i escenes de caça dels grups caçadors epipaleolítics, i l'art esquemàtic, amb traços i signes abstractes dels grups productors posteriors, a més d'inscripcions ibèriques i llatines. Juntament amb altres santuaris de la província, com els de Bellver de Cerdanya, Os de Balaguer o Artesa de Segre, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998 sota la denominació d'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la península Ibèrica. Té 163 habitants (INE 2025).
Castell de el Cogul
Monument
Castell del segle XII repoblat per la casa de Cervera, que va passar a la corona i després als Pallars; el monestir de Poblet va obtenir la senyoria el 1186 i va comprar el castell i la vila el 1306 per 16.250 sous jaquesos, domini que va mantenir fins a l'abolició dels senyorius el 1835.
Murs de la vila del Cogul
Monument
Restes dels murs del nucli fortificat del Cogul, del segle XII, avui a penes reconeixibles entre les construccions modernes al costat de l'església. Declarats bé cultural d'interès nacional, es conserven sota el carrer Vileta —antigament anomenat del castell— i a la zona nord-oest de la plaça de l'església, nucli històric original de la població; són carreus de pedra de grans dimensions, ben escairats i units amb morter. El lloc i castell del Cogul va pagar delmes a l'abat de Poblet des de 1186, i el 1306 l'abat Pere d'Alferic el va rebre per venda de Bertran de Solanelles; el 1385 Jaume de Pallars va vendre al monestir la seva jurisdicció sobre el Cogul, cessió confirmada per Pere III i Joan I. El lloc va pertànyer a Poblet fins a l'abolició dels senyorius el 1835.
Roca dels Moros del Cogul
Curiositat
La Roca dels Moros és una balma formada per un bloc de pedra despreès a la riba dreta del riu Set, al terme del Cogul (Garrigues), declarada bé cultural d'interès nacional. Conté una de les mostres més destacades d'art rupestre llevantí de Catalunya: pintures de caçadors epipaleolítics amb escenes de caça i de ball -entre elles l'emblemàtica «dansa fàl·lica»- juntament amb manifestacions abstractes de l'art esquemàtic, d'uns 6.000 anys d'antiguitat, a més d'inscripcions ibèriques i romanes, ja que el lloc es va continuar usant com a santuari en aquelles èpoques. Descobert el 1908, el conjunt reuneix 42 figures pintades i 260 elements gravats, i forma part de l'art rupestre de l'arc mediterrani declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998.
Festa Major del Cogul
Activitat
Festa major del Cogul, poble de l'art rupestre llevantí.
Pintures rupestres del Cogul
Curiositat
Conegut com la Roca dels Moros, aquest abric amb pintures rupestres llevantines i esquemàtiques, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998 dins de l'art rupestre de l'arc mediterrani, va ser descobert el 1908 pel rector del poble, Ramón Huguet. Reuneix 42 figures pintades en tons marró, vermell, negre i vermell fosc, i 260 elements gravats; l'escena més coneguda mostra nou dones ballant al voltant d'una figura masculina amb el fal·lus desmesurat. Inscripcions en escriptura ibèrica i vots en alfabet llatí suggereixen que el lloc va funcionar com a santuari per a ibers i romans. Avui està protegit com a monument i zona arqueològica, amb un centre d'interpretació.
L'art rupestre del Cogul, Patrimoni Mundial
Fita
El 1998 la UNESCO va incloure les pintures de l'abric del Cogul en la declaració de Patrimoni Mundial de l'art rupestre de l'arc mediterrani. El conjunt, conegut des de 1908, mostra figures humanes i animals d'època postpaleolítica.