Poble
Alins, o Alins de Vallferrera, és un municipi del Pallars Sobirà, a Lleida, situat al centre de la Vall Ferrera, al costat de la Noguera de Vallferrera, i limita amb Andorra a l'est i França al nord-est. Comprèn, a més de la vila d'Alins, els nuclis d'Aynet de Besan, Araós, Àreu, Norís i Tor, units el 1927, i gairebé tot el seu terme queda dins el parc natural de l'Alt Pirineu. Des d'Àreu surt el camí més popular cap a la Pica d'Estats, el pic més alt de Catalunya, amb 3.143 metres. Compta amb 269 habitants (INE 2025), que viuen de la ramaderia i, a l'hivern, del turisme de muntanya. Conserva l'església romànica de Sant Fèlix a Àreu, la de Sant Julià a Aynet de Besan i la preromànica de Sant Esteve a Araós, al costat de les ruïnes del castell d'Àreu.
Monument
També coneguda com la Força d'Alins, casa senyorial del segle XV d'arquitectura popular, amb teulada piramidal de pissarra i grans obertures que encara conserven les reixes de ferro de la seva època com a presó. La primitiva fortalesa del vescomtat de Castellbò va ser arrasada el 1518 durant una invasió gascona -el 1519 es relata com la torre i el mur van ser enderrocats per ordre del duc de Cardona-; la torre, anomenada «el Colomer», va servir de presó fins almenys 1670, i la casa senyorial va ser residència dels Castellarnau, senyors de diverses fargues de la vall, fins al segle XVIII.
Monument
La Força d'Àreu és un petit nucli fortificat situat una mica apartat, al nord, del poble d'Àreu, dins del terme municipal d'Alins, al Pallars Sobirà. El nom «força», habitual al Pirineu, designava una població emmurallada o la part d'un castell amb funció defensiva, davant l'Àreu pla i sense muralles. Conserva l'antiga església de Sant Feliu i, darrere seu, les restes del recinte fortificat que li dona nom. Documentada com a mínim des de 1280, el 1519 reunia 28 habitants; una descripció de l'època assenyala que tenia les cases disposades en muralla tancada i una torre quadrada avui desapareguda, amb l'església parroquial dins del recinte. De les construccions es conserva una sala rectangular de 14,4 per 7,4 metres al costat de l'església.
Monument
Torre-colomer construïda entre els segles XVI i XVIII, usada per criar coloms i ocasionalment com a talaia, cosa que explica la seva inclusió en catàlegs d'arquitectura defensiva medieval. Es conserva en bon estat, tot i que el seu interior no és visitable per risc de despreniments; està senyalitzada i tancada amb tanca, amb vistes sobre el nucli d'Alins. No s'ha de confondre amb la torre homònima d'Arbúcies (Girona), vinculada al castell de Montsoriu, que és un edifici diferent i molt anterior.
Monument
La Força de Tor era el castell medieval del nucli de Tor, al municipi d'Alins (Pallars Sobirà, Lleida), situat al Roc de Sant Pere, sobre el poble. Va tenir importància en la història medieval dels comtats d'Urgell i Pallars. Al lloc on s'alçava es conserven avui les restes de l'església romànica de Sant Pere de la Força.
Natura
La Vall Ferrera és una subcomarca del sector septentrional del Pallars Sobirà, una de les valls profundes del Pirineu axial que aplega els cims més alts de la comarca, com la Pica d'Estats, amb 3.143 metres, el pic de Sotllo i el Monteixo. Comprèn el terme municipal d'Alins, la vila del qual va ser capital històrica de la vall i continua sent-ne el cap de municipi, a més dels pobles d'Àreu, Norís, Tor, Ainet de Besan, Besan i Araós. El seu nom, documentat ja al segle XI, prové de l'explotació del ferro: des de l'alta edat mitjana van funcionar a la vall diverses fargues, que el 1874 van arribar a produir 360 tones anuals abans de cessar a finals del segle XIX. Com les valls properes d'Àneu i de Boí, conserva un notable patrimoni romànic medieval.
Curiositat
Les incisions d'Arati són un jaciment amb gravats rupestres situat a la Borda d'en Gallart, al terme municipal d'Alins, al Pallars Sobirà. Està catalogat com a Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni) i figura a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya amb el codi IPAPC-7790.
Activitat
La festa major d'Alins, al Pallars Sobirà (Lleida), se celebra el diumenge de Pasqua. El poble té a més una segona celebració, la festa major d'estiu, el 24 de juny.
Natura
La Pica d'Estats, també anomenada Pui de Sotllo, és una muntanya de 3143,45 metres situada al Pirineu axial, al límit entre el Pallars Sobirà i el departament francès de l'Arieja, al final de la Vall Ferrera i la ribera de Sotllo, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. És el punt culminant del massís del Montcalm i està formada per tres cims propers: el central, el més alt; l'occidental o pic Verdaguer, de 3129 metres; i l'oriental o punta de Gabarró, de 3114,6 metres, amb vèrtex geodèsic. La paret sud, solcada per canals, cau cap a la coma d'Estats formant el circ glacial de l'estany d'Estats. La carena que uneix el pic de Sotllo, la Pica d'Estats i el pic Rodó de Canalbona marca la frontera amb França. Inclosa en el repte dels 100 cims de la FEEC.
Curiositat
Producció artesana de formatge de muntanya a la Vall Ferrera, Pallars Sobirà.
Fita
El ferro va donar nom a la vall Ferrera. El 1874 les dues fargues d'Alins, propietat de la família Castellarnau, produïen unes 360 tones anuals i ocupaven uns sis-cents homes entre mines, carboneres i transport.
Gastronomia
Els ramats que pugen als ports de la vall Ferrera donen xais de carn magra que es cuinen a la brasa o guisats amb patata. La ramaderia ovina és una de les activitats que manté oberts els prats d'altura.