Poble
Vinaixa és un municipi de les Garrigues, a la província de Lleida, amb 437 habitants (INE 2025), situat a la zona alta de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. El nucli urbà, de pedra, s'ordena entorn de l'antic castell de Vinaixa o Cal Tarragó, un antic alcàsser àrab del segle VIII sobre el qual es va assentar el poblat de Beni-Aixa, origen del topònim actual. Després de la repoblació cristiana, Ramon Berenguer IV va atorgar carta de poblament al segle XII, i al segle XIII el senyoriu va passar al monestir de Poblet. Conserva l'església de Sant Joan Baptista, la torre de Vinaixa i diverses cases nobles, i durant molt de temps va viure de la indústria de la pedra.
Monument
L'església de Sant Joan Baptista de Vinaixa, construïda entre 1301 i 1318, és un exemplar singular d'arquitectura religiosa catalana de transició entre el romànic i el gòtic, amb influències cistercenques que mostren la pervivència de formes del segle XIII en les primeres dècades del XIV. S'alça a llevant del poble, sobre un turó de roca de conglomerat; originalment s'hi accedia per una escalinata, avui substituïda per una plaça lateral, sota la qual es conserva un refugi antiaeri. De nau única amb capelles laterals, la seva portada conserva tres arquivoltes decorades amb puntes de diamant. Inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'abril de 2017.
Monument
Castell documentat des de 1198, quan Berenguer de Puigverd el va cedir al monestir de Poblet, que el 1210 va obtenir la senyoria definitiva de la vila; avui només es conserven un portal parcial i una torre de planta semicircular adossada a l'església parroquial.
Monument
Antic alcàsser àrab del segle VIII amb honors de castell, documentat des de 1151; només es conserven l'escalinata i la façana de l'antic palau senyorial, que va tenir el seu propi molí d'oli a la planta baixa. L'edifici, amb elements gòtics i renaixentistes, forma part del conjunt del castell i recinte emmurallat de Vinaixa i està declarat bé cultural d'interès nacional; la seva façana, de grans carreus ben escairats, conserva tres entrades d'arc de mig punt dovellat, la més gran amb un escut de dues torres a la clau. Podria haver format part de l'abadia de Poblet, de la jurisdicció senyorial de la qual depenia la població, tot i que l'escut correspon a la família Tarragó, antics propietaris (Cal Tarragó). Es va reformar com a habitatge entre 1912 i 1918, i a la Guerra Civil va servir de comandància militar.
Monument
La Casa de Poblet, al centre històric de Vinaixa (Garrigues), va ser durant segles el lloc on els abats del monestir de Poblet cobraven els delmes que els corresponien, i servia de residència modesta als monjos que s'hi allotjaven. Construïda entre 1316 i 1348 per l'abat Copons, amb reformes fins al segle XVI i afegits renaixentistes, l'edifici s'organitza en planta baixa, dos pisos i golfes, i s'hi accedeix per un gran arc de mig punt amb dovelles ben escairades que a la clau porta gravat un calze, escut heràldic de l'abat Copons de Poblet. A l'interior es conserven tres arcades gòtiques signades pel picapedrer que les va tallar. Declarada bé cultural d'interès nacional, va ser restaurada i rehabilitada per retornar-la a l'estat que tenia al segle XIX.
Activitat
La festa major de Vinaixa, a les Garrigues (Lleida), se celebra l'últim cap de setmana d'agost en honor a Sant Joan Baptista. El programa d'activitats està pensat per a totes les edats.
Natura
Serra situada a l'oest de la comarca de les Garrigues, entre Vinaixa i la Pobla de Cérvoles, tot i que s'estén també pels termes de Vilanova de Prades, a la Conca de Barberà, i d'Ulldemolins, al Priorat. Forma part de la Serralada Prelitoral Catalana i queda dins de l'espai protegit de les Muntanyes de Prades. Reuneix nou cims principals, amb altures entre els 891 i els 1.021 metres; el més alt és la Punta del Curull, amb 1.021,2 metres, seguit de la Penya Alta i la Punta del General.
Fita
El nucli de Vinaixa va néixer al voltant d'un enclavament fortificat andalusí i el 1151 Ramon Berenguer IV va atorgar carta de població a colons arribats de Tàrrega. El topònim procedeix de l'àrab i significa fill d'Aixa.
Fita
Al segle XIII el monestir de Poblet va obtenir la jurisdicció plena sobre Vinaixa. Per recaptar el delme va aixecar la Casa de Poblet, edifici administratiu construït sota l'abadiat de Copons, entre 1316 i 1348.
Activitat
Certamen de l'últim cap de setmana de març que ajunta els dos productes de Vinaixa: l'oli d'oliva verge extra i la pedra gresosa de les seves pedreres. Inclou venda d'oli nou, demostracions de picapedreria i de construcció en pedra seca.