Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a Fulleda

Què veure i què fer a Fulleda (Garrigues, Lleida): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments

A quina distància del centre de Fulleda és cada lloc

Església de Fulleda 50 m

Pobles a prop de Fulleda

Què veure a l'Espluga Calba 3,9 km · 3 llocs
Què veure a Tarrés 4,5 km · 3 llocs
Què veure a Senan 5,3 km · 2 llocs
Què veure a Vinaixa 5,6 km · 10 llocs
Què veure a els Omells de na Gaia 6 km · 4 llocs
Què veure a els Omellons 6,8 km · 2 llocs
Què veure a Vimbodí i Poblet 7,4 km · 7 llocs
Què veure a l'Albi 8,5 km · 5 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Garrigues › Fulleda

Què veure i què fer a Fulleda

Fulleda
Poble
Fulleda és un petit municipi rural de l'extrem oriental de les Garrigues, a la província de Lleida, tocant a la Conca de Barberà; el seu nucli urbà, a 560 metres d'altitud, s'assenta a la confluència de les valls de la Granada i els Escortals. Cedit el 1149 per Ramon Berenguer IV a Ramon de Boixadors, va passar per donacions al monestir de Santa Maria de Poblet, que el va dominar fins al segle XIX. La Guerra de Successió va reduir el poble a 20 cases, i al segle XVIII va créixer amb força gràcies a l'olivera, assolint el seu màxim, 500-600 habitants, a mitjan XIX; avui té 87 (INE 2025). De secà, amb vinya, olivera i ametller, conserva l'església de Santa Maria, romànica d'influència cistercenca, i un monument de 1986 a Agustina d'Aragó, els pares de la qual eren de la vila.
Església de Fulleda
Monument
L'església de Santa Maria de Fulleda, situada al centre del nucli urbà, va ser sufragània de la parròquia de l'Espluga Calba i va dependre, com ella, de l'arquebisbat de Tarragona fins al segle XV; el 1772 es va convertir en vicaria perpètua. El temple inicial, de finals del segle XIII, és romànic d'influència cistercenca, d'una sola nau amb capelles laterals i volta de canó apuntada; conserva l'antiga portada romànica, avui encegada, i tres esteles funeràries al campanar d'espadanya. Va ser modificada entre els segles XVIII i XIX amb afegits barrocs i neoclàssics, entre ells la portada actual, del 1739, al hastial oest, i la capçalera, reconstruïda el 1847. El 1947 el pintor Pere Martí va decorar l'altar amb sanefes i imitacions de marbre que encara es conserven.