Poble
Arbeca és una vila de la comarca de les Garrigues, a la província de Lleida, regada pel canal d'Urgell, els patrons de la qual són Sant Jaume i Santa Caterina, amb festa major el 15 d'agost. La seva economia gira entorn de l'oli d'oliva de la varietat arbequina, introduïda al segle XVIII pel duc de Medinaceli, senyor d'Arbeca, des de Palestina, i considerada una de les millors del món malgrat la petita mida de la seva oliva. Del castell-palau renaixentista, amb cinc torres, només en queden ruïnes des de 1851. Al seu terme es troba a més la fortalesa ibèrica dels Vilars, datada cap al 750 aC i declarada bé cultural d'interès nacional el 1998, un dels jaciments protohistòrics més importants de Catalunya. Compta amb 2.163 habitants (INE 2025).
Monument
El castell palau d'Arbeca, a les Garrigues, corona el turó que domina el poble, a l'extrem sud-est de la comarca. Documentat des de 1158, va ser àmpliament reformat cap al 1475 per Joan Ramon Folc III de Cardona fins a convertir-se en un magnífic edifici renaixentista amb quatre torres d'angle i una gran torre central; el 1503 va allotjar Felip el Bell, i les cròniques del segle XVI el descrivien amb tantes finestres com dies té l'any. Va ser volat amb pólvora el 1707, després de la Guerra de Successió, i les seves escasses ruïnes van quedar encara més malmeses per la construcció dels dipòsits municipals d'aigua el 1898 i de l'escola del poble el 1945. Avui es conserven part de la muralla, una torre rodona de base talussada i el sòcol d'una altra, amb carreus ben treballats.
Monument
Assentament fortificat protohistòric d'Arbeca, a la comarca de les Garrigues, un dels jaciments ibèrics més complets de Catalunya i declarat bé cultural d'interès nacional el 1998. Ocupat entre el 775 i el 325 aC, durant l'edat del ferro, es va aixecar en pla i no en alçada, senyal de l'estatus dels seus habitants. El recinte, de planta ovalada i 2.200 m² habitables, albergava entre 150 i 175 persones sota un cap local, i estava protegit per una muralla de 173 metres de longitud i 5 de gruix, dotze torres, un chevaux-de-frise de pedres i un fossat doble de 13 metres d'amplada. Les excavacions, realitzades entre 1974 i 2017, van treure a la llum objectes de bronze, ceràmica àtica i les moles rotatòries més antigues conegudes d'Europa, d'entorn del segle V aC.
Activitat
La Fira de Santa Caterina, que juntament amb la fira de l'oliva arbequina compon aquesta cita firal d'Arbeca, se celebra el cap de setmana més proper al 25 de novembre, entre el 21 i el 23. El programa inclou cinefòrum, exposicions i ball, però l'acte central és la Fira del Gos Caçador. Durant tot el diumenge s'instal·la un mercat amb productes artesanals i roba al llarg de l'avinguda dels Portals, un dels carrers més llargs d'Arbeca, on s'encén una gran foguera per cuinar el dinar típic de la jornada, fesols amb llonganissa, amanit amb oli de l'oliva arbequina. Després del dinar, a la plaça del Toll, se celebra un concurs dels millors gossos de caça i una exposició i venda d'animals, amb gossos de totes les races, diferents aus i conills.
Curiositat
L'oliva arbequina és una varietat originària de la comarca de les Garrigues, avui conreada arreu del món i base de l'oli DOP de les Garrigues. Segons la tradició, la va introduir al segle XVII la duquessa de Cardona, que residia a Arbeca, municipi que va donar nom a la varietat. És el fruit més petit entre les varietats espanyoles, d'un o dos grams, de forma esfèrica i color negre en la maduració. Resisteix bé el fred però tolera malament els sòls calcaris. El seu oli, de maduració primerenca, té sabor suau i aroma afruitat, encara que pel seu baix contingut en polifenols es conserva poc temps. A més de a Catalunya, es conrea avui a l'Aragó, Andalusia i països com Xile, l'Argentina, el Brasil i l'Uruguai.
Monument
Documentat des de 1158, el castell d'Arbeca va passar als Cardona i va ser reformat a fons cap al 1475 per Joan Ramon Folc III. El 1503 va allotjar Felip el Bell, i les cròniques del segle XVI deien que tenia tantes finestres com dies l'any.
Fita
Acabada la Guerra de Successió, el 1707 el castell d'Arbeca va ser demolit com a càstig mitjançant sis mines de pólvora. L'explosió va danyar també l'església veïna i va deixar la vila sense la seva principal referència monumental.