Poble
Figueres és la capital de la comarca de l'Alt Empordà, a l'extrem nord-est de la província de Girona, amb 49.689 habitants (INE 2025) i gentilici figuerenc. La seva posició estratègica prop de la frontera amb França la converteix en un important node de comunicacions: pel seu terme passen l'autopista AP-7 i diverses carreteres nacionals, i compta amb dues estacions de ferrocarril, la històrica, a la línia internacional Barcelona-Cerbère, i la nova Figueres-Vilafant, connectada per TGV amb França i per AVE amb Madrid. Coneguda mundialment pel Teatre-Museu Dalí, conserva una animada Rambla porticada i un ric patrimoni al voltant del castell de Sant Ferran. El clima es caracteritza per la tramuntana, vent fred i sec del nord que bufa tot l'any.
Monument
Fortalesa militar del segle XVIII construïda segons el sistema de l'enginyer Vauban, sota la direcció dels enginyers militars Pedro i Juan Martín Cermeño; amb més de 320.000 m², o 550.000 si es compten els seus glacis, és una de les fortificacions més grans d'Europa i el monument de majors dimensions de Catalunya. Es va aixecar a partir de 1753, quan el proper castell de Bellaguarda va passar a mans franceses després del tractat dels Pirineus, i deu el seu nom al rei Ferran VI. Es pot recórrer amb visita guiada, inclosos els seus baluards, les cavallerisses capaces d'allotjar tres esquadrons de cavalleria i el seu espectacular aljub subterrani, situat a vuit metres sota el pati d'armes, amb quatre dipòsits que sumaven 9.000 m³ d'aigua potable.
Monument
El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, ocupa l'antic Teatre Principal de Figueres, edifici neoclàssic construït entre 1848 i 1850 per l'arquitecte Josep Roca i Bros, que va ser el gran aparador social de la ciutat. El teatre va caure en desús a la fi de la Guerra Civil, el 1939, i un incendi va calcinar les seves instal·lacions deixant dempeus només la façana i els murs; sobre aquestes ruïnes es va aixecar l'actual museu, ideat pel mateix Dalí i coronat per la seva cúpula geodèsica. Forma part, amb el castell de Púbol i la Casa-Museu de Portlligat, del triangle dalinià de l'Empordà, gestionat per la Fundació Gala-Salvador Dalí, i reuneix la col·lecció més completa de l'obra del pintor, a més de la seva tomba. Està considerat el més gran objecte surrealista del món.
Monument
Pis del carrer Monturiol de Figueres (Girona) on va néixer, l'11 de maig de 1904, Salvador Dalí i Domènech, considerat un dels màxims representants del surrealisme i autor d'una de les pintures més cèlebres del segle XX, La persistència de la memòria, de 1931. Dalí va viure en aquesta casa els seus primers anys de vida; avui el pis es conserva com a espai museïtzat dedicat a aquesta etapa primerenca de l'artista, nascut i mort a la mateixa ciutat que el va veure créixer.
Monument
Museu d'art i arqueologia amb obres de Dalí i d'artistes empordanesos, a més de fons de Sorolla, Casas o Tàpies, i col·leccions arqueològiques i d'art medieval. Els seus orígens es remunten a 1885, quan l'Institut Ramon Muntaner de Figueres va rebre en dipòsit un primer lot d'obres del Museu del Prado perquè els alumnes de Belles Arts treballessin amb grans peces pictòriques; a aquesta base s'hi van sumar després donacions com la del polític figuerenc Josep Rubaudonadeu, entre 1898 i 1902. El museu es va crear formalment per acord de l'Ajuntament de Figueres el 7 de desembre de 1946 i va obrir les portes el 4 de maig de 1947, sota la direcció del pintor Ramon Reig. Des de 1998 el gestiona un consorci format per l'Ajuntament i el Consell Comarcal de l'Alt Empordà.
Monument
El Museu del Joguet de Catalunya es va inaugurar el 1982 a les dependències de l'antic Hotel París —antiga casa senyorial del baró de Terrades, de 1767— a la Rambla de Figueres. Unes obres de rehabilitació van permetre triplicar l'espai inicial del museu, reobert el 12 de desembre de 1998. Compta amb més de 4.000 peces, moltes procedents de donacions de personatges com Dalí o Josep Pla, a més d'un centre de documentació sobre els jocs i les joguines, l'auditori Brossa-Frègoli i un espai a l'aire lliure anomenat El Terrat. La col·lecció permet una lectura nostàlgica a través de les joguines de generacions passades i una altra centrada en els avenços tècnics reflectits en el seu disseny. El 1999 va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular, i el 2007 la Creu de Sant Jordi.
Monument
Museu nascut de la col·lecció privada de Pere Padrosa, amb màquines d'escriure, de cosir i altres objectes de la revolució industrial, situat a Figueres. Padrosa va iniciar la seva col·lecció el 1979 en adquirir una màquina d'escriure Erika portàtil de 1910, a la qual va anar sumant màquines de cosir, rellotges, telèfons i estufes. El museu, inaugurat el 27 de juny de 2004, reuneix més de setze mil peces de la segona Revolució Industrial, de les quals unes tres mil estan exposades; entre les de més valor hi ha les màquines d'escriure i de cosir, i destaca la bola d'escriure de Malling-Hansen, considerada la primera màquina d'escriure d'Europa.
Activitat
Itinerari enoturístic promogut pel Consell Regulador de la DO Empordà que enllaça més de trenta cellers de la comarca, amb tastos, visites a vinyes i maridatges. La denominació que dona nom a la ruta està regulada des de 1975, quan es va anomenar Empordà-Costa Brava, nom simplificat el 2006. S'estén per l'Alt i el Baix Empordà, amb unes 2.020 hectàrees de vinya, 423 viticultors i 45 cellers inscrits al Consell Regulador. S'hi cultiven deu varietats blanques i deu negres, entre les quals predominen la garnatxa blanca, el macabeu i la moscatell d'Alexandria, i, en negres, la samsó i la garnatxa negra.
Activitat
El mercat setmanal de Figueres, el més gran de l'Alt Empordà, se celebra cada dijous pels carrers del centre amb parades de roba, artesania i productes de la terra. El seu origen es remunta al 21 de juny de 1267, quan el rei Jaume I el Conqueridor va convertir Figueres en vila reial i li va atorgar una carta pobla amb privilegis per als seus veïns —entre ells, quedar lliures dels mals usos— i el dret a celebrar un dia de mercat setmanal i una fira anual de vuit dies. Avui continua sent un reclam comercial important per a tota la comarca, que hi acut setmanalment a comprar malgrat la competència de ciutats properes com Girona i Olot.
Activitat
Les Fires i Festes de la Santa Creu són la festa major de Figueres (Alt Empordà) i se celebren durant una setmana al voltant del 3 de maig, tot i que la major afluència de forasters es produeix l'1 de maig, festiu del treball. El seu origen es remunta a 1419, quan el rei Alfons el Magnànim va establir una fira que havia de començar vuit dies abans de la festivitat de la Santa Creu, convertida amb els segles en la gran fira comarcal a la qual acudia gent de tots els pobles amb el seu bestiar; el 1819 s'hi va afegir un dia de festa, origen de les actuals Fires i Festes. Avui es mantenen fires tradicionals d'alimentació, artesania, dibuix i pintura, juntament amb activitats com el festival l'Embarraca't, la desfilada de gegants i capgrossos, i l'elecció de la pubilla de l'Empordà.
Fita
Seixanta-dos dels quatre-cents setanta-tres diputats es van reunir de nit, l'1 de febrer de 1939, a les cavallerisses del castell de Sant Ferran; va ser la darrera sessió de les Corts de la República en sòl espanyol abans de l'exili.
Gastronomia
La ceba de Figueres és una varietat tradicional de ceba no híbrida, de bulb subglobós una mica aixafat, amb la pell exterior morada i les capes interiors més pàl·lides, típica de la regió de Figueres, a l'Alt Empordà. Es distingeix per la seva carn dolça i la seva textura tova, de color rosat tirant a lila, mida mitjana i uns dos-cents grams de pes per unitat. Se sembra entre desembre i febrer, necessita fred per desenvolupar-se bé i un ambient sec, i la seva collita en sec arriba a l'estiu. Es menja sobretot crua en amanida, esberlada a cops en lloc de tallada amb ganivet per conservar millor el seu gust suau i cruixent, tot i que també s'utilitza en sofregits. Està adherida a la Marca de garantia Productes de l'Empordà, que certifica la seva qualitat i origen empordanès.