Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a Santa Maria de Palautordera

Què veure i què fer a Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental, Barcelona): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments

A quina distància del centre de Santa Maria de Palautordera és cada lloc

Església de Santa Maria de Palautordera 50 m

Pobles a prop de Santa Maria de Palautordera

Espanya › Catalunya › Barcelona › Vallès Oriental › Santa Maria de Palautordera

Què veure i què fer a Santa Maria de Palautordera

Santa Maria de Palautordera
Poble
Santa Maria de Palautordera és una vila de la comarca del Vallès Oriental, a la subcomarca del Baix Montseny, situada a la vall del riu Tordera, als peus del massís del Montseny, amb 10.080 habitants. Viu de l'agricultura de cereals, patata i vinya, de la ramaderia i d'indústries papereres, químiques i metal·lúrgiques. Al nucli urbà s'aixeca l'església parroquial gòtica de Santa Maria, al costat d'edificis modernistes com l'ajuntament, obra de l'arquitecte José Doménech. Al nord del terme destaca l'ermita del Remei, d'estil barroc neoclàssic, i sobre el riu Tordera, que separa el municipi de Sant Celoni, es conserva el Pont Trencat, d'origen medieval i recentment restaurat.
Església de Santa Maria de Palautordera
Monument
L'església parroquial de Santa Maria de Palautordera, al Vallès Oriental, es va construir entre 1562 i 1588 en estil gòtic tardà. La seva portalada d'arc apuntat té columnetes agrupades i arquivoltes, dos pinacles, pilastres, motius de cardina i un florejador, amb un òcul al damunt i una sèrie d'arcs trilobulats afegits el 1939 sota la cornisa; l'absis és poligonal. El campanar té tres cossos: l'inferior, circular, prové d'una antiga torre militar, i els dos superiors són hexagonals, l'últim amb sis obertures d'arc apuntat per a les campanes. La parròquia està documentada des de l'any 862; el 1936 es van destruir elements del temple, i a l'octubre de 2016 es va reincorporar un retaule de 1516, obra de Joan Gascó. Des de 2010 és Bien Cultural de Interés Local (una figura de protecció patrimonial d'àmbit local).