Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Fogars de Montclús

Què veure i què fer a Fogars de Montclús (Vallès Oriental, Barcelona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Natura · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Fogars de Montclús és cada lloc

Turó de l'Home 5,4 km
Parc Natural del Montseny 6,8 km

Pobles a prop de Fogars de Montclús

Espanya › Catalunya › Barcelona › Vallès Oriental › Fogars de Montclús

Què veure i què fer a Fogars de Montclús

Fogars de Montclús
Poble
Fogars de Montclús és un municipi del Vallès Oriental, a la província de Barcelona, que s'estén pel vessant sud del massís del Montseny i n'acull bona part, amb la seu del parc natural al seu terme. Té 494 habitants (INE 2025) i una superfície de 39,2 km², amb un fort desnivell que va dels 200 m a prop de la riera del Pertegàs als 1.712 m del Turó de l'Home, el pic més alt del Montseny, la qual cosa explica la diversitat de la seva vegetació. Malgrat el seu petit nucli de població, compta amb una notable activitat turística i conserva un patrimoni de petites esglésies romàniques, entre elles Sant Cristòfol de Fogars i Sant Esteve de la Costa, del segle XII, així com l'ermita de Santa Fe del Montseny, documentada des de 1231.
Parc Natural del Montseny
Natura
El Parc Natural del Montseny protegeix part del massís del mateix nom i és, des de 1978, reserva de la biosfera de la Unesco. Es va establir el 1928, tot i que no va obtenir la seva reglamentació fins al 1977, any en què va passar a ser gestionat per la Diputació de Barcelona, a la qual es va sumar la de Girona el 1978; va ser declarat formalment parc natural el 1987. S'estén pels termes d'una vintena de municipis, entre ells Fogars de Montclús, i el seu cim és el Turó de l'Home, amb 1.706,7 metres d'altitud.
Turó de l'Home
Natura
El Turó de l'Home és el cim més alt del massís del Montseny, al terme de Fogars de Montclús (Vallès Oriental, Barcelona), amb 1.706 metres d'altitud, per davant de cims propers com les Agudes i Matagalls. Està format per fil·lites i cornubianites i actua com a línia divisòria d'aigües entre la riera de Santa Fe i el riu Tordera. Al seu cim s'alça un antic observatori meteorològic: la iniciativa, impulsada el 1881 per Artur Osona, va quedar paralitzada i va ser represa per Eduard Fontserè, fins que l'edifici de fusta, obra de l'arquitecte Damià Ribas, es va inaugurar el 1932. Les observacions manuals van cessar el 2003.
Vall de Santa Fe del Montseny
Natura
L'ermita de Santa Fe és el centre històric de la vall a la qual dona nom, documentada des de 1231. Cap al 1270 hi va residir un grup d'eremites conegut com a orde d'ermitans de Santa Fe, que no va subsistir gaire temps; des del segle XIV la capella va quedar a càrrec d'un sol ermità, depenent del rector de Fogars de Montclús. La primitiva capella es va ampliar el 1577 i es va renovar a començaments del segle XVIII, el 1701. És un edifici religiós d'una sola nau, amb campanar d'espadanya d'un sol ull, lleugerament descentrat respecte a la porta, sota el qual es conserven restes d'un rellotge de sol, element freqüent a les esglésies del Montseny.
Reserva de la Biosfera del Montseny
Fita
La UNESCO va declarar el massís Reserva de la Biosfera el 1978, nou anys abans que s'aprovés la figura de parc natural, el 1987. Protegeix 30.120 hectàrees i espècies com el tritó del Montseny, únic vertebrat endèmic de Catalunya.