Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Llinars del Vallès

Què veure i què fer a Llinars del Vallès (Vallès Oriental, Barcelona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments

A quina distància del centre de Llinars del Vallès és cada lloc

Pobles a prop de Llinars del Vallès

Espanya › Catalunya › Barcelona › Vallès Oriental › Llinars del Vallès

Què veure i què fer a Llinars del Vallès

Llinars del Vallès
Poble
Llinars del Vallès és un municipi del Vallès Oriental, a Barcelona, que s'estén des dels contraforts meridionals del Montseny fins a la serralada Litoral, amb 10.956 habitants repartits en set entitats de població. Conserva el castell renaixentista de Castellnou i el medieval Castell Vell o Castell del Far, tots dos declarats Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), a més de la Torre del Moro o Torrassa, antiga torre de vigilància. Els primers pobladors van deixar-hi petjades com el dolmen de Pedra Arca, del poblat ibèric del Turó del Vent, i per l'antiga via romana que travessava el Vallès hi va passar Anníbal amb els seus elefants camí de Roma. L'actual topònim de Llinars apareix documentat per primera vegada l'any 919. La seva festa major se celebra entorn del 8 de setembre.
Castellnou de Llinars
Monument
El Castellnou de Llinars, declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), s'alça sobre un petit turó enjardinat que presideix el poble de Llinars del Vallès, al costat de la carretera de Sant Celoni a Cardedeu. Va ser construït, ja al segle XVI, entre 1548 i 1558 per Riambau de Santcliment, baró de Llinars, com a palau residencial de concepció renaixentista, en substitució de l'antic castell del Far, enderrocat pel terratrèmol de 1448. És un edifici de planta quadrada d'uns 27 metres de costat, organitzat a l'entorn d'un pati central amb arcades de columnes toscanes de granit. A l'interior destaca la sala noble, coberta amb un artesonat de 234 caixetons i un fris pintat amb motius al·legòrics: els mesos de l'any, els planetes i les virtuts teologals i cardinals.
Castellvell del Far
Monument
El Castellvell del Far són les restes d'un castell medieval situat al terme de Llinars del Vallès, al costat de la carretera a Argentona, al Vallès Oriental. Està documentat des de l'any 982, quan Almansor va conquerir la fortalesa durant la seva campanya contra Catalunya; els seus castlans van ser vassalls dels comtes de Barcelona. Al segle XIII va passar a la família Desfar i més tard va ser feu de Ramon de Cabrera, en temps de Pere el Gran; al segle XIV la família Corbera hi va fer ampliacions importants. El castell es va ensorrar per un terratrèmol el 24 de maig de 1448. Avui es conserven murs i fossats notables, restes de torres, capelles preromàniques i romàniques, i una cisterna medieval. És bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Torrassa del Moro
Monument
La Torrassa del Moro, també anomenada Torre del Moro, és una torre de guaita romana situada a 416 metres d'altitud a la serra del Corredor, al terme de Llinars del Vallès (Vallès Oriental), i un dels monuments arqueològics més destacats del Vallès. Declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), és una torre circular de 560 centímetres de diàmetre i uns 12 metres d'alçada: la base, de grans carreus de granit amb la cara exterior escairada, és d'època romana i arriba als 4,36 metres, mentre que la part superior, fins als 8,3 metres, és una sobreelevació medieval posterior. Restaurada recentment per l'ajuntament i la Generalitat, es pot visitar els caps de setmana i festius de 9 a 13 hores, i des del seu mirador es contempla la plana del Vallès.
Creu de terme de Llinars
Monument
La creu de terme de Llinars, obra gòtica del segle XVI situada a la Via Romana, als afores de Llinars del Vallès, s'alça sobre un sòcol de quatre esglaons amb un fust octogonal de pedra. Al nus, decorat amb motius vegetals a la base, es conserven nou figures força deteriorades, entre elles la llegenda de Sant Jordi amb la princesa i el drac i diversos personatges amb atributs que podrien ser apòstols; a l'anvers de la creu apareix la crucifixió i al revers una escena de la Mare de Déu, amb els extrems trilobulats, dos d'ells trencats. No existeix cap notícia documental sobre ella; segons l'investigador Gallardo, no seria una creu de terme municipal, sinó parroquial.