Poble
Caldes de Montbui és una vila termal del Vallès Oriental, a uns 35 quilòmetres al nord de Barcelona, amb 18.567 habitants, coneguda per les seves aigües calentes des d'època romana. El nom del municipi remet a aquestes aigües, que brollen a 74 graus, entre les més calentes d'Europa; els romans ja hi van construir un balneari, en part conservat, amb les termes romanes millor conservades de la península, que l'escriptor Plini el Vell esmenta en la seva crònica sobre la Hispània romana. A la plaça de la vila, al costat de les termes romanes, es troba la Font del Lleó, construïda el 1581, i el museu de Manolo Hugué, escultor del segle XX i amic de Picasso. L'església parroquial de Santa María, de portalada barroca, es va construir entre 1589 i 1714.
Monument
Restes d'unes termes romanes construïdes al costat de les aigües calentes de Caldes, declarades Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1931. Es conserva la piscina original, de 13,5 per 6,9 metres, feta en opus signinum (calç i fragments de ceràmica), i una galeria amb quatre arcs de pedra arenisca vermella que l'envolten pel nord; la galeria sud va ser reconstruïda durant la restauració. La piscina, situada al soterrani de l'edifici de l'antic balneari Can Rius, va estar enterrada entre 1955 i 1956 i es va recuperar després amb una intervenció de la Diputació de Barcelona, completada amb una reforma integral el 1985-1986. Es troben a la plaça de la Font del Lleó i avui es poden visitar com a monument històric.
Monument
La muralla i la torre de la Presó són restes del recinte emmurallat medieval de Caldes de Montbui, documentat des de 1102, la traça tortuosa del qual encara es pot reconèixer al centre històric de la vila. El més ben conservat és la torre de defensa d'una de les antigues portes de la ciutat, reutilitzada com a presó, de planta baixa i dos pisos, amb murs de maçoneria i voltes de peces ceràmiques, i una coberta plana transitable. La muralla, que va ser reforçada durant les guerres carlines, tenia originalment quatre portals orientats als punts cardinals, ampliats a cinc al segle XVIII, cadascun amb la seva capella. Està declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni de Catalunya).
Monument
La Torre Roja s'alça a prop del cim del turó del seu nom, al límit entre Caldes de Montbui i Sentmenat, i comparteix pla amb les restes d'un poblat ibèric del segle V aC. El lloc, anomenat antigament Puig Castellar, va ser ibèric i després romà, i va continuar ocupat a l'edat mitjana. La fortificació consta de dues torres concèntriques: una d'exterior, de 10,5 metres de diàmetre, i una d'interior circular que sobresurt 1,40 metres per sobre de la primera i que podria datar-se cap al segle X; totes dues conserven filades d'opus spicatum, i la interior guarda restes d'arrebossat exterior. No hi ha acord sobre el seu origen: uns creuen que la torre interior es va afegir dins d'una primera torre romana, i altres que va ser al revés. La base, amb carreus regulars, recorda les construccions romanes.
Activitat
La Festa Major i Capvuitada de Caldes de Montbui se celebra des de 1861 al voltant del segon diumenge d'octubre, festivitat de la Mare de Déu del Remei; la Fundació Santa Susanna organitza a més una tómbola i exhibicions de castellers, gegants, bastoners i diables durant la capvuitada.
Curiositat
Font de la Teula i altres deus d'aigua calenta explotades des d'època romana, entre les més calentes d'Europa, amb sortides que arriben als 74 °C; són aigües clorurades sòdiques i carbonatades, indicades per a dolences reumàtiques, respiratòries i d'estrès. Els romans van anomenar el lloc Aquae Calidae i hi van construir unes termes que conserven un vaporarium del segle II, entre els millor conservats de la península.
Gastronomia
Galeta de doble cocció feta amb ou, llet, sucre, farina i ametlla sencera, d'escorça fosca brillant i textura molt cruixent. La seva autoria s'atribueix a Caldes des de començaments del segle XIX i es pren acompanyada de vi dolç.