Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Tavertet

Què veure i què fer a Tavertet (Osona, Barcelona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Natura · 1 Curiositats

A quina distància del centre de Tavertet és cada lloc

Pantà de Sau 3,1 km
Guilleries 11 km

Pobles a prop de Tavertet

Què veure a Rupit i Pruit 5,3 km · 5 llocs
Què veure a l'Esquirol 6 km · 3 llocs
Què veure a Tavèrnoles 8,8 km · 1 lloc
Què veure a Roda de Ter 9,1 km · 4 llocs
Què veure a les Masies de Roda 9,2 km · 6 llocs
Què veure a Folgueroles 10 km · 5 llocs
Què veure a Sant Sadurní d'Osormort 11 km · 2 llocs
Què veure a Susqueda 11 km · 3 llocs

Espanya › Catalunya › Barcelona › Osona › Tavertet

Què veure i què fer a Tavertet

Tavertet
Poble
Tavertet és un municipi de la comarca d'Osona, al sud de la subcomarca del Collsacabra, assentat sobre un penyal vora un gran precipici amb vistes als pantans de Sau i Susqueda i, a la llunyania, les muntanyes del Montseny. Compta amb 128 habitants (INE 2025). El nucli urbà, amb una quarantena de cases de pedra construïdes entre els segles XVII i XIX en l'estil rural tradicional del centre de Catalunya, està declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) per la Generalitat. Sobre el poble s'alça La Torre, la forma de la qual recorda els torreons defensius medievals. El clima, propi de la Catalunya humida, porta precipitacions anuals que avui ronden els 800-900 mil·límetres, amb estius suaus i hiverns rigorosos poc nevosos.
Pantà de Sau
Natura
El pantà de Sau és un embassament sobre el riu Ter creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau, al peu de la serra de les Guilleries, que s'estén també pels termes de les Masies de Roda, Tavertet i l'Esquirol, a la comarca d'Osona. Juntament amb els embassaments de Susqueda i el Pasteral, regula el Ter per al proveïment d'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona, Girona i la Costa Brava, a més de generar energia hidroelèctrica. Es va projectar el 1931 i es va construir entre 1947 i 1963, cobrint l'antic poble de Sant Romà de Sau, el campanar romànic del qual, del segle XI, registrat com l'església submergida més antiga del món que es conserva dreta, emergeix quan el nivell de l'aigua baixa.
Guilleries
Natura
El massís de les Guilleries forma la serralada Transversal, al nord-est de Catalunya, a cavall entre les comarques d'Osona i la Selva, amb accés des de la subcomarca del Collsacabra, on se situa Tavertet. El travessa el riu Ter, que hi forma els embassaments de Sau i Susqueda, i el seu punt més alt és el Sant Miquel de Solterra, de 1.204 metres. De naturalesa granítica, limita a l'oest amb la plana de Vic i a l'est amb les planes d'Hostoles; a les cotes altes hi creixen fagedes i rouredes, i a les zones baixes, alzinars de caràcter mediterrani, avui alterats per conreus i castanyers. El nom de Guilleries és relativament recent, del segle XVIII; abans es coneixia com a «muntanya d'Osona», denominació documentada ja al segle X.
Cingles de Tavertet
Natura
Els cingles de Tavertet són els escarpats calcaris que dominen el pantà de Sau des del poble de Tavertet (Osona, Barcelona), al límit entre la comarca del Collsacabra, al nord, i les Guilleries, al sud. Els torrents que baixen del Collsacabra, en arribar a la vora dels cingles, es precipiten al buit formant salts d'aigua notables, entre ells el del Noguer, el del Molí Bernat, la Cua de Cavall i el Salt del Sallent, que es poden veure des de diversos miradors i rutes de senderisme que recorren l'escarpat.
Poble vell de Sant Romà de Sau
Curiositat
Antic nucli de població del terme de Tavertet (Osona), amb orígens que es remunten al segle X. Va arribar a tenir 1.138 habitants el 1857, tot i que en ser abandonat amb prou feines en quedaven uns 300. El 1962 va quedar negat sota les aigües del pantà de Sau juntament amb dues colònies tèxtils, diverses masies i un pont medieval de finals del segle XIV, de cinc arcs, considerat el més notable del curs del riu Ter. Els veïns van ser traslladats el 1951 al nou nucli de Mas de l'Arbós, després de l'expropiació de les seves terres. Del poble original destaca avui l'antiga església, mig enrunada, que emergeix de les aigües en èpoques de sequera i s'ha convertit en un lloc d'atracció turística quan el nivell de l'embassament baixa prou.