Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a les Masies de Roda

Què veure i què fer a les Masies de Roda (Osona, Barcelona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments · 1 Curiositats

A quina distància del centre de les Masies de Roda és cada lloc

Pobles a prop de les Masies de Roda

Espanya › Catalunya › Barcelona › Osona › les Masies de Roda

Què veure i què fer a les Masies de Roda

Les Masies de Roda
Poble
Les Masies de Roda és un municipi de la comarca d'Osona, a la província de Barcelona, que acull el monestir romànic de Sant Pere de Casserres i el jaciment ibèric i medieval de l'Esquerda; el seu terme envolta el de Roda de Ter i es compon de masies i quatre barris dispersos. El municipi es va formar el 15 de juliol de 1815, en separar-se Roda de Ter de l'antic terme conjunt de Sant Pere de Roda. Conserva també les ruïnes del castell de Savellana, de 1067, l'església de Santa Magdalena de Conangle, de cap al 1231, i un pou de gel del segle XVIII. El 1978 es va redactar al Parador Nacional de Turismo de Vic, vora el pantà de Sau, el text de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat l'any següent. Té 758 habitants (INE 2025).
Monestir de Sant Pere de Casserres
Monument
El monestir de Sant Pere de Casserres és un antic cenobi benedictí romànic del segle XI, l'únic d'aquest orde a Osona, situat en un meandre molt pronunciat del riu Ter, avui mig envoltat pel pantà de Sau. Va ser erigit sota el patronatge de la vescomtessa Ermetruit, que va rebre el domini de Casserres del comte Ramon Borrell de Barcelona; les obres van començar el 1006, la comunitat s'hi va instal·lar el 1012 i la gran basílica actual es va consagrar el 1050. Abans del monestir hi havia en el mateix lloc un castell documentat des de l'any 898, amb una capella dedicada a San Pedro que els vescomtes van decidir convertir en cenobi. Vescomtes i famílies nobles de la comarca, com els Tavertet o els Cabrera, van afavorir el monestir amb donacions fins al segle XII, i alguns es van fer enterrar en ell.
Castell de Casserres
Monument
El castell de Casserres, declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), s'alça al terme de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre molt pronunciat del riu Ter, avui mig envoltat pel pantà de Sau. Va ser un castell termenat, el governador del qual exercia jurisdicció també sobre el territori circumdant, documentat des de l'any 898. Del castell primitiu només queda un gruixut mur que tanca l'accés a la península on s'aixeca el monestir de Sant Pere de Casserres; se'l coneix com a mur carolingi, en opus spicatum. Abans de fundar-se el monestir, el 1006, hi havia en aquest lloc una capella dedicada a San Pedro dins del recinte del castell, que els vescomtes d'Osona van decidir convertir en cenobi.
L'Esquerda
Monument
El jaciment de l'Esquerda ocupa una península de 12 hectàrees que dibuixa el riu Ter entre els termes de Roda de Ter i les Masies de Roda, a Osona, amb ocupacions des del segle VIII a. C. fins al XIV. Als segles V-IV a. C. s'hi va aixecar un oppidum ibèric, protegit per una muralla que tancava l'únic accés possible, amb un taller ceràmic i un altre metal·lúrgic entorn d'un carrer longitudinal; a finals del segle III o principis del II a. C. un incendi va destruir bona part de les seves estructures, inclosa la muralla. Les excavacions sistemàtiques van començar el 1977, dirigides per un equip de la Universitat de Barcelona encapçalat per la doctora I. Ollich; des de 1982 s'excava també el sector ibèric, on les darreres campanyes han tret a la llum un camp de sitges altmedieval.
Castell de s'Avellana
Monument
El castell de s'Avellana, declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), està documentat des de l'any 1067 al terme de les Masies de Roda, a Osona. De l'antiga fortalesa es conserven importants restes de murs, la base d'una torre i una escala excavada en el mateix penyal sobre el qual s'assenta el castell.
Poblat ibèric de l'Esquerda
Curiositat
Jaciment arqueològic situat en un meandre de 12 hectàrees que dibuixa el riu Ter, a les Masies de Roda (Osona), amb ocupació intermitent des de l'edat del bronze fins a l'edat mitjana. Els primers poblats daten del segle VIII aC; entre els segles V i IV aC es va aixecar un gran oppidum ibèric emmurallat amb tallers de ceràmica i metal·lúrgia; van seguir una ocupació visigòtica amb camps de sitges, torres de vigilància d'època carolíngia i, entre els segles X i XIV, un nucli altmedieval amb l'església romànica de Sant Pere de Roda, consagrada el 1042, i una necròpolis de tombes antropomorfes excavades a la roca. Els materials trobats s'exposen al Museu Arqueològic de l'Esquerda, a Roda de Ter.