Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Manlleu

Què veure i què fer a Manlleu (Osona, Barcelona): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Activitats · 2 Fites històriques

Quan anar a Manlleu: calendari de festes

Agost: Festa Major de Manlleu (11-16 d'agost)

A quina distància del centre de Manlleu és cada lloc

Pobles a prop de Manlleu

Espanya › Catalunya › Barcelona › Osona › Manlleu

Què veure i què fer a Manlleu

Manlleu
Poble
Manlleu és una vila industrial de la comarca d'Osona, a la província de Barcelona, a la vora del riu Ter, que n'ha marcat el paisatge i el desenvolupament urbà fins al punt que se la coneix com la Capital del Ter. Conserva les seves antigues muralles medievals. La industrialització hi va arribar a mitjan segle XIX amb la construcció d'un canal industrial que va donar energia a les fàbriques tèxtils instal·lades vora el riu, activitat que n'ha definit la personalitat durant els últims 150 anys. El terme conserva també vestigis humans més antics, des de restes del neolític prop de l'ermita de Sant Jaume fins a un poblat de l'edat del bronze, d'entre 1200 i 650 a. C., a la zona del Fugurull, substrat de les tribus íberes que sorgirien després.
Muralles de Manlleu
Monument
Restes de la muralla que va protegir el nucli primitiu de Manlleu, format entorn de l'església de Santa Maria, documentada des de l'any 906, sobre el turó avui anomenat Dalt Vila. La cerca, datada del segle XIII, tenia tres portalades i seguia el traçat de carrers i places actuals; es va aixecar amb carreus de pedra i grans còdols units amb morter. Entre els segles XIV i XVI la població va créixer fora del recinte, i cada ampliació va sumar nou mur de protecció. A finals del segle XVI es va obrir l'actual plaça de Dalt Vila per al mercat, darrer eixample de la muralla, que va desdoblar la porta sud en el portal del Comte i el portal de la Plaça; existien també els portals de Torelló, amb un relleu en pedra de 1582 que representa una mà, símbol de Manlleu, i de Sant Higini.
Mas Bellfort
Monument
El Mas Bellfort, documentat ja el 1161 com a domus o casa forta pertanyent a la petita noblesa, és una masia de planta rectangular amb portal adovellat i finestres de tipus gòtic al primer pis, situada al terme de Manlleu. A l'esquerra s'alça una torre de planta quadrada de quatre pisos, amb cantonades de pedra ben treballada i finestres gòtiques, tres de tapiades; sobre el portal d'entrada principal, amb llinda decorada amb volutes, hi ha una altra finestra cegada amb la data 1577. Des del segle XVI va ser habitada per pagesos i va perdre les seves atribucions nobiliàries, però durant els segles XVI i XVII els seus propietaris, els Bellfort, van participar activament en les lluites entre nyerros i cadells, de les quals dona testimoni la torre de defensa que encara es conserva.
Festa Major de Manlleu
Activitat
La Festa Major de Manlleu se celebra de l'11 al 16 d'agost, amb la tradicional Festa del Serpent el dia 14, un dels actes llegendaris més singulars del calendari festiu d'Osona.
Canal industrial del Ter a Manlleu
Fita
L'obertura del canal industrial entre 1841 i 1848 va desviar aigua del Ter per moure les fàbriques de Manlleu i va posar en marxa la industrialització de la vila. El tèxtil va ocupar la localitat més de segle i mig i el Museu del Ter interpreta avui aquest llegat.
Colònia Rusiñol
Fita
Colònia tèxtil coneguda també com Can Remisa, nascuda el 1866 riu amunt del nucli urbà de Manlleu, a la riba esquerra del Ter, amb els industrials Remisa, i comprada després pel fabricant Jaume Rusiñol i Bosch. El 1889 va passar a dir-se Rusiñol Germans, amb el pintor Santiago Rusiñol entre els hereus, que va donar a la casa dels propietaris el nom de Cau Faluga, en homenatge al Cau Ferrat de Sitges. Després de cessar la producció el 1912, la fàbrica es va arrendar i el 1940 la va adquirir la societat Llobet i Guri per aprofitar el seu salt d'aigua; el 1980 les famílies Claramunt i Rovira la van reactivar per filar cotó i altres fibres. Va tancar el 2009, l'última fàbrica del Ter mitjà, i el conjunt va quedar presidit per una xemeneia cilíndrica de més de 40 metres.