Poble
Capellades és una vila de l'Anoia, a la província de Barcelona, famosa per l'Abric Romaní, jaciment amb restes del paleolític mitjà i superior que va allotjar els neandertals, descobert per un membre de la família Romaní, propietària del proper molí homònim. La seva economia es va basar en el tèxtil i sobretot en el paper: la Bassa, gran bassa central alimentada per un aqüífer, va moure des de l'edat mitjana molins fariners i, des del segle XVIII, setze molins paperers, com el Molí de la Vila —documentat des de 1237, avui Museu Molí Paperer, on encara es fabrica paper artesanal per encàrrec— o el de Cal Munné, el més gran de la comarca. Conserva també l'església neoclàssica de Santa Maria, anomenada la Catedral de la Noia. Té 5.608 habitants (INE 2025).
Monument
Museu instal·lat a l'antic molí paperer de Capellades conegut com a Molí de la Vila, que conserva l'estructura pròpia dels molins del segle XVII, a la comarca barcelonina de l'Anoia. És un dels museus del paper més importants a escala internacional, ja que combina la difusió del patrimoni històric i industrial paperer amb la pràctica continuada de l'elaboració artesanal de paper a mà, una dualitat que li dona el seu caràcter únic. Conserva un fons important format sobretot per eines i maquinària tradicional per a la fabricació de paper, a més de motlles, tampons de fusta i papers i documents que van des del segle XII fins a l'actualitat. Actualment forma part, com a secció pròpia, del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Natura
L'Abric Romaní és un jaciment arqueològic situat als Cingles del Capelló, al terme de Capellades, a uns 50 km de Barcelona, sobre un escarpat de travertí de 60 metres. Conté un dipòsit de fins a 20 metres de profunditat amb 27 nivells arqueològics, gairebé tots del Paleolític mitjà, amb ocupacions neandertals datades entre fa uns 70.000 i 39.000 anys. Va ser descobert el 1909 per l'empresari paperer Amador Romaní Guerra, que va dirigir les primeres campanyes fins a la seva mort el 1930. Després de nous sondejos als anys cinquanta i seixanta, des de 1989 l'excava l'equip de la Universitat Rovira i Virgili dirigit per Eudald Carbonell. La calcificació de nombrosos estris de fusta el converteix en un dels jaciments neandertals més importants.
Natura
Turó de 594 metres entre els termes de Capellades i Vallbona d'Anoia, amb vistes sobre la vall de l'Anoia. Deu el seu nom, Miramar, al fet que des del seu cim, en dies clars, s'arriba a albirar el mar Mediterrani, un tret que el converteix en un mirador destacat de la comarca.
Activitat
La Festa Major de Capellades (Anoia, Barcelona) es celebra al voltant de la Mare de Déu d'Agost, patrona del municipi, tradicionalment del 14 al 17 d'agost. Entre els seus actes més destacats figuren el correfoc, el Capvespre d'Art, el dinar popular Cuinem la Bassa, les cercaviles, el Cercatasques, el teatre de festa major, la Nit de Barraques i els concerts, a més de la sortida del Drac de Capellades i dels gegants Sebastià i Dorotea. Des de l'any 2000 compta amb una Festa Major Popular basada en l'autogestió.
Fita
El jaciment de l'Abric Romaní es troba a la Cinglera del Capelló, un escarpament de travertí de 60 metres de gruix format per les fonts de l'aqüífer de Capellades, vora el riu Anoia. Descobert el 1909 per l'empresari paperer Amador Romaní Guerra, reuneix un conjunt d'ocupacions neandertals repartit en 27 nivells arqueològics, tots del Paleolític mitjà excepte el més superior, del Paleolític superior. La calcificació de nombrosos estris de fusta, un material que rarament es conserva, el converteix en un dels jaciments neandertals més importants d'Europa, juntament amb llars excepcionalment conservades. La zona, de gran valor geològic i arqueològic, concentra a més una altra vintena de jaciments de diferents èpoques en el mateix entorn de la Cinglera.
Fita
Entre els segles XVIII i XIX van arribar a funcionar fins a setze molins paperers al llarg del rec del Corronaire, a Capellades, moguts per l'aigua de la Bassa. La vila va exportar paper de fumar i de barba als mercats peninsulars i americans.
Gastronomia
Arròs caldós amb carn de xai o de vedella, ceba, tomàquet, llard, llorer i un raig de vi. Era el plat dels operaris dels molins paperers i avui el mantenen a la carta els restaurants de la vila.