Poble
Toro és una ciutat i municipi de la província de Zamora, a Castella i Lleó, situada en plena vega del Duero, a uns 33 quilòmetres de la capital; amb 8.336 habitants, és conjunt historicoartístic des de 1963 (una figura de protecció del patrimoni espanyol) i capçalera de la denominació d'origen Toro, que dona nom a les vinyes que cobreixen bona part del seu terme, el més gran de la província amb 325 km². Va ser ciutat d'especial rellevància entre els segles XII i XVI, seu reial i lloc de celebració de Corts; el seu nucli històric conserva l'alcàsser del segle X i joies monumentals com la Col·legiata de Santa María la Mayor, alçada sobre una elevació propera al Duero, que travessa el municipi d'est a oest. Toro exerceix de capçalera comarcal sobre els dinou municipis de l'anomenat Alfoz de Toro.
Monument
El Pòrtic de la Majestat és l'antiga porta principal, orientada al migdia, de la col·legiata de Santa María la Mayor de Toro (Zamora). Es va construir al segle XIII —els historiadors discuteixen si cap al 1240 o ja en temps de Sanç IV— i el seu programa esculpit narra, al mainell, la llinda i el timpà, la vida de la Verge, i a l'arquivolta exterior el Judici Final, amb un Crist en Majestat que dona nom al conjunt, també anomenat Pòrtic del Judici Final o del Paradís. Tallat en pedra arenisca d'Aldeanuela per mestres possiblement lleonesos, conserva bona part de la seva policromia medieval original, descoberta en la restauració de 1980 a 1990, la recuperació de la qual va exigir uns catorze anys de treball.
Monument
El creuer de Santa María la Mayor remata en un cimbori de planta hexadecagonal, peça del cèlebre grup de cimboris lleonesos al qual pertanyen els de les catedrals de Zamora, Plasència i la vella de Salamanca.
Curiositat
La Verge de la Mosca és una taula a l'oli de 92 per 79 centímetres conservada a la sagristia de la Col·legiata de Toro, sense documentació que n'aclareixi la procedència. Deu el seu nom a l'insecte -musca depicta- pintat amb tant realisme sobre el vermell del mantell de la Verge que constitueix un trampantojo, alarde de virtuosisme que la va fer cèlebre. L'escena, una sacra conversa amb la Verge i el Nen entronitzats, inclou un sant sense identificar, la Magdalena i una figura asseguda identificada com Santa Catalina, tot i que els seus trets recorden Isabel la Catòlica. Atribuïda a Michel Sittow, Fernando Gallego o al cercle de Gerard David, una restauració de 1966 la va datar entre 1518 i 1525, ja al segle XVI; un estudi posterior l'atribueix al Mestre de la Santa Sangre.
Monument
El monestir de Sancti Spiritus el Real, fundat per Teresa Gil el 1307 i declarat monument el 27 de setembre de 1943, guarda sota artesonat mudèjar, al cor de la seva església, el sepulcre d'alabastre de Beatriu de Portugal, reina consort de Castella pel seu matrimoni amb Joan I, que es va retirar a Toro després de la treva de 1411 i va morir cap al 1420. L'estàtua jacent de la reina corona una arca decorada amb relleus: al frontal, el Calvari entre dos àngels; en un lateral, sis sants dominics entre fornícules; als peus, l'Anunciació. El sòcol mostra deu lleons al costat d'escuts del regne de Portugal. A prop hi reposen també Teresa Gil, la fundadora, i Leonor Sánchez de Castilla, priora del monestir i néta d'Alfons XI.
Monument
L'església de San Lorenzo el Real, gòtica mudèjar de maó aixecada a finals del segle XII i declarada Monumento Nacional (figura de protecció patrimonial espanyola vigent fins al 1931) el 18 de maig de 1929, guarda un retaule de l'hispanoflamenc Fernando Gallego.
Fita
La batalla de Toro es va lliurar l'1 de març de 1476 prop d'aquesta localitat zamorana, en el marc de la guerra de successió castellana, entre les tropes dels Reis Catòlics, partidaris d'Isabel, i les d'Alfons V de Portugal i el seu fill el príncep Joan, que donaven suport a Joana la Beltraneja. El resultat va ser incert: el príncep Joan va vèncer l'ala dreta de l'exèrcit castellà, però la resta de les tropes de Ferran va derrotar Alfons V. Malgrat aquest desenllaç indecís, la batalla va suposar una gran victòria política per als Reis Catòlics, que van assegurar així el tron per a Isabel i van posar les bases de la unió de les corones de Castella i Aragó.
Fita
Les Lleis de Toro són el resultat de l'activitat legislativa dels Reis Catòlics, fixada després de la mort d'Isabel la Catòlica amb motiu de la reunió de les Corts a la ciutat de Toro. Promulgades el 7 de març de 1505 en nom de la reina Joana I de Castella, formen un cos de vuitanta-tres lleis que va ordenar el dret civil castellà —mayorazgos, matrimoni i successions— durant els segles següents. La iniciativa va partir del testament de la mateixa Isabel, que va encarregar la tasca a una comissió de lletrats amb el bisbe de Còrdova i els doctors Díaz de Montalvo, Lorenzo Galíndez de Carvajal i Juan López de Palacios Rubios. Es van establir per compensar i atreure la lleialtat de la noblesa, de manera que el patrimoni de les famílies nobles passés intacte al primogènit.
Natura
La ciutat s'aboca des del seu cingle a la vega del Duero, salvada des del segle XV pel pont major; sobre el cingle es va aixecar ja al segle X l'alcàsser, construït amb pedra calcària i còdol del mateix riu.
Gastronomia
La denominació d'origen Toro se sustenta sobre la tinta de Toro, varietat autòctona de raïm negre cultivada principalment en aquesta comarca zamorana; un estudi d'ADN de l'Institut Madrileny d'Investigació Agrària i Alimentària va confirmar l'any 2000 que es tracta genèticament de raïm tempranillo, encara que localment també se la coneix com a tinta fino. És un raïm noble, de gran finor i molt aromàtic, de sabor afruitat i color robí característic en els vins joves, que dona vins de qualitat i d'envelliment prolongat gràcies al seu baix nivell oxidatiu. Els seus vins i la festa de la verema marquen, juntament amb el carnaval i la Setmana Santa, el calendari festiu de la ciutat de Toro.