Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Pozal de Gallinas

Què veure i què fer a Pozal de Gallinas (Tierra de Medina, Valladolid): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Pozal de Gallinas és cada lloc

Església de San Miguel Arcángel de Pozal 6,5 km

Pobles a prop de Pozal de Gallinas

Espanya › Castella i Lleó › Valladolid › Tierra de Medina › Pozal de Gallinas

Què veure i què fer a Pozal de Gallinas

Pozal de Gallinas
Poble
Pozal de Gallinas és un poble de 556 habitants a la comarca val·lisoletana de Tierra de Medina, documentat des de 1154 i amb nom fixat cap al 1265; el 1559 va intentar sense èxit deslligar-se de Medina del Campo. Al nucli urbà s'aixeca l'església de San Miguel Arcángel, amb retaule barroc, al costat d'una creu de pedra que presideix la plaça, i una canonada de pedra amb boques de ferro que proveïa d'aigua el veïnatge. Als límits del poble es conserva un abeurador d'estil mudèjar, al costat de la Cañada Real, restaurat fa pocs anys, i a quilòmetre i mig l'ermita de la Virgen de la Estrella, patrona del poble, en nom de la qual se celebren les festes el 8 de setembre.
Església de San Miguel Arcángel de Pozal
Monument
Destaca pel seu retaule barroc i per la labra de la pedra de les seves portades. El poble apareix citat per escrit ja el 1154 i amb el seu nom actual des del 1265, quan pertanyia a l'alfoz de Medina del Campo.
La república dels pobres
Curiositat
Entre 1864 i 1867 va funcionar als afores del poble una comunitat experimental coneguda amb aquest nom. D'ella queden les ruïnes que els veïns anomenen El torrejón, als afores del nucli.
La baixada de la Verge de la Estrella
Activitat
El 30 d'agost la imatge es trasllada des de la seva ermita, a quilòmetre i mig del poble, i roman nou dies a la parròquia fins a la festa del 8 de setembre, amb balls al so de les dolçaines.
El motí contra la desamortització
Fita
Els veïns es van amotinar contra la venda dels béns comunals impulsada per les lleis desamortitzadores, en una de les protestes rurals més sonades de la província a mitjan segle XIX.