Poble
Medina del Campo és una vila de 20.215 habitants a la vora del riu Zapardiel, al sud-oest de la província de Valladolid, de la qual és el quart municipi més poblat; s'alça a 725 metres sobre el nivell del mar, al costat de l'autovia del Noroeste, i és capçalera de la Mancomunitat Tierras de Medina, formada per 32 municipis. El barri més popular, La Mota, se situa al costat del castell del mateix nom, mentre que el creixement recent ha donat lloc a barris com Altos de Castilla o Ribera del Zapardiel. Conserva a més el Palacio Testamentario, on va morir Isabel la Catòlica, i l'únic Museo de las Ferias de España, testimoni del seu paper com a gran plaça comercial castellana.
Monument
La col·legiata de San Antolín, obra del segle XVI atribuïda a Juan Gil de Hontañón, és juntament amb el castell de La Mota l'edifici històric més important de Medina del Campo, situada a la plaça major de la vila i temple major d'aquesta. El seu origen es remunta al segle XII, quan la vila va ser repoblada per comunitats del nord —gallecs, lleonesos, asturians, bascos, navarresos i francs—, cadascuna al voltant de la seva pròpia parròquia; la de San Antolín la van fundar gents de Palència, en honor del seu patró. El 1480 el papa Sixt IV li va concedir la categoria de col·legiata; el 1851 va ser rebaixada a Parròquia Major. Conserva el penó dels Reis Catòlics, un retaule plateresc i una Pietat de Juan de Juni, records d'una vila que va arribar a ser plaça financera d'Europa.
Monument
Aixecat al segle XIV amb formes mudèjars, va ser residència de la cort i avui funciona com a centre d'interpretació dedicat a Isabel la Catòlica, que va morir entre els seus murs a començaments del segle XVI.
Monument
El mercader Simón Ruiz, un dels banquers de Carles V i Felip II, va costejar a finals del segle XVI aquest hospital —també anomenat de la Purísima Concepción i San Diego de Alcalá—, fundat pel jesuïta Juan de Tolosa; el conjunt, d'estil classicista, es va construir entre 1593 i 1619 per reunir en un sol edifici totes les confraries assistencials de Medina del Campo, llevat de l'antic Hospital de Barrientos. S'organitza al voltant d'un claustre quadrat porticat de dues altures amb voltes d'aresta; la seva façana, amb els escuts de Simón Ruiz, dona pas a l'hospital per un costat i a l'església per l'altre, de planta de creu llatina, amb un retaule major de 1597 obra de Pedro de la Cuadra i Francisco del Rincón. Va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 13 de juny de 1991.
Monument
Edifici del segle XVI on es controlava el proveïment de carn de la vila en els anys de les grans fires, amb arcades de pedra a la planta baixa. Va ser declarat monument el 13 d'octubre de 1995. La seva estructura actual procedeix dels plànols que va traçar Rodrigo Gil de Hontañón el 1562, tal com consta en una llarga inscripció de la façana sud-oest, datada en el regnat de Felip II i sent corregidor Pedro de Vivero. S'aixeca vora el riu Zapardiel, fora de la vila medieval, en tres naus dividides per arcades de columnes toscanes; a l'exterior, arcs de maó sobre pilars de pedra calcària i una cornisa en dent de serra de clara influència mudèjar. Tres portades de pedra, amb les armes de la vila i l'escut reial, donen accés a l'edifici.
Activitat
Les processons penitencials de Medina del Campo, que la tradició fa arrencar de la predicació de Sant Vicent Ferrer el 1411, figuren entre les més antigues d'Espanya i estan declarades d'interès turístic internacional (la màxima distinció turística que atorga l'Estat espanyol). Avui hi participen nou confraries amb uns 2.800 confrares en disset desfilades processionals. Les primeres germandats van sorgir al segle XVI, com la de la Virgen de la Misericordia (1542) o la Quinta Angustia (1567), i després d'un llarg període de decadència les celebracions van ressorgir a partir de 1941, agrupant-se les confraries el 1983 a la Junta de Cofradías. La tarda del Divendres de Dolors surt de la col·legiata de San Antolín la processó de la Virgen de las Angustias, patrona de la vila, presidida per la corporació municipal sota maces.
Fita
La reina va morir el 1504 al palau reial de la vila, on havia atorgat testament el 12 d'octubre anterior. L'edifici, d'origen mudèjar, es coneix des d'aleshores com a Palacio Real Testamentario.
Fita
El 21 d'agost de 1520, en una de les primeres accions de la guerra de les Comunitats de Castella, les tropes de Carles I al comandament de Rodrigo Ronquillo i Antonio de Fonseca van arribar a Medina del Campo, important plaça comercial amb una guarnició d'artilleria, per reclamar-la i emprar-la contra la Segòvia revoltada. El corregidor Gutierre Quijada va accedir a lliurar-la, però els veïns es van amotinar, van reunir les peces a la plaça i, davant l'ultimàtum de Fonseca, es van negar a cedir-les sabent que s'usarien contra la ciutat germana. La resposta reialista va ser calar foc a diversos barris, la qual cosa va destruir bona part de la vila i va encendre definitivament, a tota la Corona de Castella, el moviment comuner fins llavors incipient.