Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Simancas

Què veure i què fer a Simancas (Campiña del Pisuerga, Valladolid): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Simancas és cada lloc

Església de El Salvador de Simancas 100 m

Pobles a prop de Simancas

Què veure a Arroyo de la Encomienda 3,8 km · 5 llocs
Què veure a Geria 4,3 km · 4 llocs
Què veure a Ciguñuela 6,1 km · 3 llocs
Què veure a Robladillo 7,2 km · 2 llocs
Què veure a Villán de Tordesillas 7,9 km · 3 llocs
Què veure a Zaratán 8,6 km · 5 llocs
Què veure a Villanueva de Duero 8,6 km · 4 llocs
Què veure a Viana de Cega 9 km · 1 lloc

Espanya › Castella i Lleó › Valladolid › Campiña del Pisuerga › Simancas

Què veure i què fer a Simancas

Simancas
Poble
Simancas és una vila de la comarca de Campiña del Pisuerga, a la província de Valladolid, a la riba dreta del riu Pisuerga, 14 quilòmetres riu amunt de la capital; té 5533 habitants (INE 2025). Als afores es troba la tomba megalítica de Los Zumacales, un cromlec neolític, i en època romana va ser la ciutat de Septimanca, en territori dels vaceus; sobre el Pisuerga queda el pont medieval, hereu de la calçada romana. Ocupada per Alfons I d'Astúries el 753 i conquerida per Alfons III el 883, va ser destruïda per Almansor, i el 939 es va lliurar vora les seves muralles la batalla de Simancas entre Ramir II de Lleó i el califa Abderramán III. Al seu castell, presó d'Estat on el 1521 va morir garrotat el bisbe Antonio de Acuña, es guarda l'Archivo General de Simancas.
Església de El Salvador de Simancas
Monument
Un manuscrit del segle XVIII ja elogiava la seva bella i magnífica arquitectura de marbres i la seva volta de pedra. Presideix el nucli emmurallat d'una vila declarada conjunt historicoartístic el 1980. D'origen romànic, del qual només es conserva la torre del segle XII, el gruix de l'edifici es va aixecar a començaments del XVI en gòtic tardà amb influències renaixentistes, amb planta de saló i tres naus cobertes per voltes de creueria estrellada. Conserva un retaule de Santiago, record del seu pas pel Camí de Santiago, a més de La Pietat de Francisco de la Maza, deixeble de Juan de Juni, un retaule major plateresc i un altre renaixentista dedicat a la Resurrecció. Un claustre d'arcades de mig punt sobre columnes de capitell llis, també del XVI, s'adossa al temple.
El Pisuerga al seu pas per Simancas
Natura
El riu envolta el turó emmurallat i el travessa el pont medieval que va heretar el traçat d'una calçada romana. Les riberes conserven boscos de ribera de pollancre i om i són el pas natural entre el páramo i l'horta.
La llegenda de les set donzelles
Curiositat
La tradició explica que set noies del lloc es van tallar una mà per no ser lliurades com a tribut, i que aquell desafiament va precipitar l'enfrontament amb el califa. El 6 d'agost la vila ho recorda en la seva festa patronal.
El jurament de Ramiro II
Activitat
Des del 1994, a mitjan juliol, quaranta-un veïns representen el jurament del rei lleonès en una recreació històrica que tanca el cicle festiu dedicat a la llegenda de les donzelles del tribut.
La batalla de Simancas
Fita
La batalla de Simancas, coneguda a les fonts àrabs com a batalla d'Alhándega, va enfrontar l'any 939 les tropes cristianes de Ramir II de Lleó, que acudien en suport del governador de Saragossa, Muhàmmad ibn Hàixim, amb l'exèrcit del califa cordovès Abd-al-Rahman III, que havia emprès una gran campanya -la gazat al-qudra o Campanya del Suprem Poder- per acabar amb el regne lleonès. Les estimacions modernes sobre la mida de les hosts varien molt, des dels 7.000 fins als 30.000 homes per part omeia, enfront dels escassos centenars de cavallers que solien reunir els reis cristians en campanya. La victòria davant les muralles de Simancas va consolidar el domini dels regnes del nord sobre les terres del Duero i va quedar unida en la memòria local a la llegenda de les set donzelles.