Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Calatañazor

Què veure i què fer a Calatañazor (Tierras del Burgo, Soria): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Curiositats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Calatañazor és cada lloc

La Reserva Natural del Savinar de Calatañazor 2,8 km

Pobles a prop de Calatañazor

Què veure a Blacos 4 km · 1 lloc
Què veure a Muriel de la Fuente 4,5 km · 5 llocs
Què veure a Torreblacos 6,1 km · 1 lloc
Què veure a Rioseco de Soria 6,7 km · 2 llocs
Què veure a Cabrejas del Pinar 11 km · 4 llocs
Què veure a Cubilla 11 km · 1 lloc
Què veure a Muriel Viejo 12 km · 3 llocs
Què veure a Abejar 12 km · 6 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Soria › Tierras del Burgo › Calatañazor

Què veure i què fer a Calatañazor

Calatañazor
Poble
Calatañazor és una vila emmurallada de la comarca soriana de Tierras del Burgo, amb 43 habitants, a la vall del riu Milanos, entre la serra de Cabrejas al nord i el páramo que porta el seu nom; procedeix de l'àrab an-nazur, talaia. Vista des de la seva part alta ofereix la panoràmica d'una ciutat medieval sobre l'escarpament del riu, tan profund que va fer innecessàries les muralles per aquest costat; per la zona baixa, muralles i runes del castell li donen el seu aspecte de fortalesa. El caseriu, de tàpia i maçoneria amb rotllos de ginebre i xemeneies còniques pinariegues, s'enfila per un carrer empedrat fins a la plaça del castell i el seu rollo baixmedieval. Un monument a Almanzor llueix gravades les estrofes que li va dedicar el poeta Gerardo Diego. Conserva un savinar de savina albar únic en el seu gènere.
La llegenda de la batalla de Calatañazor
Fita
La tradició situa a Calatañazor, el juliol de l'any 1002, la derrota d'Almansor a mans dels exèrcits cristians de Castella, Lleó i Navarra, resumida en la dita «a Calatañazor Almansor va perdre el tambor». Titllada d'irreal des del segle XVIII per la falta de proves a les cròniques de l'època, la llegenda va ser narrada per primera vegada pel cronista Lucas de Tuy, que hi incorpora un pescador que plorava en àrab i en romanç anunciant la caiguda dels moros; per al prelat, aquell espectre era el diable. Segons aquesta tradició, Almansor es va negar a menjar o beure i va morir en arribar a Medinaceli. Les fonts musulmanes situen la trobada prop del castell de las Águilas, sense esmentar una derrota decisiva. Els historiadors actuals consideren l'episodi un mite compensatori.
El castell i l'església de Nuestra Señora del Castillo
Monument
Del castell de Calatañazor (Sòria) queden la torre de l'homenatge i diversos panys de muralla sobre el turó que domina el caseriu de carrers empedrats i xemeneies còniques, declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1962. Als seus peus, l'església de Nuestra Señora del Castillo es va construir entre els segles XII i XVI, per la qual cosa barreja la fàbrica romànica original, de la qual es conserven la base, la portada i tres arquivoltes amb capitells d'animals, amb afegits gòtics posteriors. A l'interior destaca un retaule policromat del segle XVIII, d'estil manierista, situat davant l'absis sota una volta gòtica, i acull un petit museu parroquial amb pintures, peces d'orfebreria i escultura, i fons de l'arxiu històric de la vila.
La Reserva Natural del Savinar de Calatañazor
Natura
Reserva natural declarada l'11 de juliol de 2000, que protegeix 30 hectàrees —22 de les quals de bosc de savines— al terme de Calatañazor, al sud de la serra de Cabrejas (Sòria), al costat del Monument Natural de la Fuentona, amb el qual comparteix centre d'interpretació. Acull alguns dels exemplars més longeus de savina albar, arbre resinós de fulla perenne conegut a la zona com a ginebre, que sol arribar als 14 metres d'alçada; les savines de Calatañazor, en canvi, arriben fins als 20 metres d'alçada i 8 de diàmetre troncal, gràcies al fet que el terreny s'ha aprofitat tradicionalment com a dehesa de pasturatge, cosa que ha impedit l'entrada de matoll. La seva fusta, molt dura, desprèn en cremar una olor d'encens que va donar nom científic a l'espècie, thurifera.
La Vall de la Sang
Curiositat
Així anomenen els veïns la vall que es divisa des del castell, on la llegenda va situar el xoc contra Almansor. El topònim ha sobreviscut segles a una batalla que probablement no es va lliurar mai.