Poble
San Pedro Manrique és una vila de la província de Sòria, capital de la comarca de Tierras Altas, situada a la vall del riu Mayor o Linares, afluent de l'Alhama i, per tant, de l'Ebre. El municipi agrupa més d'una dotzena de nuclis serrans, incorporats en successives fusions del segle XX, com Vea, Sarnago, Valdelavilla o Taniñe. La seva economia combina ramaderia i agricultura amb indústria xacinera, explotació forestal i micològica i hostaleria. La nit de Sant Joan celebra el Paso del Fuego, quan els veïns creuen descalços una catifa de brases de roure, i el ritual de las Móndidas, bé d'interès cultural des de 2005, en el qual unes dones porten cistelles amb rosques i branques decorades amb pa tenyit de safrà. Té 626 habitants.
Activitat
La nit de San Juan, el 23 de juny, els veïns travessen descalços una catifa de brases de roure sense cremar-se, moltes vegades portant algú a coll, davant centenars d'espectadors amuntegats al recinte. El ritu, de possible origen celtibèric, forma part de les Festes de San Juan i las Móndidas, en honor de San Juan Bautista i de la Mare de Déu de la Peña, davant l'ermita de la qual s'aixeca la foguera fins a deixar només les brases. Passada la mitjanit, precedits de tres tocs de trompeta, els sanpedrans inicien la dansa sobre les brases; la tradició mana que els tres primers a passar portin a coll les tres móndidas de les festes. El Paso del Fuego va ser declarat Fiesta de Interés Turístico Nacional (festa d'interès turístic nacional) el 1980 i, juntament amb las Móndidas, Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2005.
Curiositat
El Paso del Fuego i les Festes de las Móndidas, o Festes de San Juan, se celebren cada any a San Pedro Manrique (Sòria) en honor de San Juan Bautista i de la Mare de Déu de la Peña, i són de possible origen celtibèric. La nit de San Juan, 23 de juny, crema davant l'ermita de la Mare de Déu una foguera de roure fins a quedar en brases; passada la mitjanit, al so de tres tocs de trompeta, els veïns travessen descalços aquest sender de brases, i els tres primers a passar porten a coll les tres móndidas, joves vestides de blanc que porten sobre el cap els cestaños, cistelletes amb pans, flors i branques. Declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional (festa d'interès turístic nacional) el 1980 i Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2005.
Fita
La Junta de Castella i Lleó va declarar aquell any Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el Paso del Fuego i les Móndidas, i el 2008 la festa va obtenir el rang d'interès turístic internacional, l'única de la província de Sòria.
Curiositat
Un estudi científic publicat el 2011 va mesurar el ritme cardíac dels qui creuaven les brases i dels seus familiars entre el públic, i va trobar que tots dos bategaven sincronitzats durant el pas.
Monument
Aixecada al segle XIII sobre un roquissar als afores de la vila, l'ermita de la Mare de Déu de la Peña és el santuari marià de la comarca i un dels pocs edificis medievals que es conserven complets a les Tierras Altas. Al seu costat s'encén la foguera del Paso del Fuego, el ritu de caminar descalç sobre les brases que cada nit de San Juan protagonitza les festes de San Pedro Manrique.
Monument
La vila de San Pedro Manrique conserva, dalt del turó, les ruïnes de l'església romànica de San Miguel, del segle XIII, que guarda talles romàniques dels Apòstols, i l'església romànica de San Martín de Tours, del segle XII, a més de restes del castell als afores i les ruïnes del convent de San Pedro el Viejo.
Fita
En tot just un lustre l'ajuntament va absorbir Vea, Buimanco, Armejún, Villarijo, Acrijos, Fuentebella, Matasejún, Sarnago, Taniñe i Ventosa, fins a reunir divuit nuclis, la majoria avui deshabitats.
Curiositat
Diverses de les aldees annexionades van quedar completament despoblades als anys seixanta i setanta; associacions de fills del poble, com la de Sarnago, mantenen les seves cases i recuperen les seves festes cada estiu.
Gastronomia
L'altura i l'aire sec d'aquestes serres curen un embotit de fama comarcal, amb el xoriço picant com a producte insígnia d'una tradició cansaladera que continua sent el principal reclam de la vila.
Natura
El terme de San Pedro Manrique s'estén per la vall del Linares —anomenat riu Mayor en el seu tram soriano—, que neix al port d'Oncala i amplia el seu llit fins a confluir amb el riu Ventosa abans d'arribar al poble. Riu avall, passat el despoblat de Vea, el riu tanca el seu curs formant un petit canyó fins a Villarijo, i més endavant entra a La Rioja per Valdeperillo camí de la seva desembocadura a l'Alhama. La vall, de serres seques com la d'Alcarama, acull una agricultura de fruiters, oliveres i ametllers en els seus trams més baixos, i a les altures vessants de rouredes i pastures modelats durant segles per la ramaderia transhumant. Pel seu curs soriano se succeeixen els pobles d'Oncala, El Collado, San Pedro el Viejo, San Pedro Manrique, Vea, Peñazcurna i Villarijo.