Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Vinuesa

Què veure i què fer a Vinuesa (Pinares, Soria): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 2 Fites històriques

A quina distància del centre de Vinuesa és cada lloc

L'església de Nuestra Señora del Pino 50 m

Pobles a prop de Vinuesa

Què veure a Molinos de Duero 3,6 km · 6 llocs
Què veure a Salduero 3,8 km · 5 llocs
Què veure a El Royo 9,8 km · 20 llocs
Què veure a Covaleda 10 km · 5 llocs
Què veure a Abejar 12 km · 6 llocs
Què veure a Sotillo del Rincón 14 km · 9 llocs
Què veure a Cabrejas del Pinar 14 km · 4 llocs
Què veure a Duruelo de la Sierra 15 km · 6 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Soria › Pinares › Vinuesa

Què veure i què fer a Vinuesa

Vinuesa
Poble
Vinuesa és una vila de la comarca soriana de Pinares, amb uns 830 habitants, situada al peu dels Picos de Urbión i la serra de Cebollera, a 1.107 metres d'altitud i a la vora del Duero, avui remansat pel pantà de la Cuerda del Pozo. Assentament dels pelendons celtibers, va ser la ciutat romana de Visontium, i des de l'edat mitjana es coneix com «la Cort dels Pinares» per ser terreny de caça dels monarques de Castella. Catalogada entre Els Pobles Més Bonics d'Espanya des de 2019, conserva casalots aixecats amb capitals de la llana i d'Amèrica, un pont romà i l'església gotico-renaixentista de Nuestra Señora del Pino. A la seva serra es troba la Laguna Negra, que Antonio Machado va portar a la literatura a La Tierra de Alvargonzález.
La Laguna Negra
Natura
La Laguna Negra de Urbión és una llacuna d'origen glacial encaixada al peu d'un circ de parets verticals als Picos de Urbión, dins el terme de Vinuesa (Sòria), al cor de la comarca de Pinares i del parc natural declarat el 2010 que porta el seu nom. Es troba a 1753 metres d'altitud, al costat d'altres llacunes del mateix origen com la Helada i la Larga, i s'hi accedeix des de Vinuesa per la vall del Revinuesa, a peu o en autobús els dies de més afluència. Les seves aigües fosques, on nidifiquen rapinyaires, van alimentar llegendes d'un fons insondable comunicat amb el mar per coves subterrànies, recollides per Machado a La tierra de Alvargonzález, tot i que en realitat no superen els vuit metres de profunditat. El primer diumenge d'agost se celebra una travessia a nedar.
La Terra d'Alvargonzález
Curiositat
Antonio Machado va situar a la Laguna Negra el desenllaç de La tierra de Alvargonzález, llarg poema romançat que narra el parricidi dels fills d'Alvargonzález, que llencen el cadàver del pare a unes aigües que la llegenda diu sense fons. Publicat per primera vegada el 1912 dins Campos de Castilla, el mateix Machado el va revisar i el va editar el 1933 com a quadern independent a Madrid, amb un dibuix de coberta de Santiago Ontañón. El grup de teatre universitari itinerant La Barraca el va incloure en el seu repertori com a homenatge al poeta, i repartia el quadern, imprès en diferents colors, entre el públic en acabar les seves representacions.
La Pinochada
Activitat
Cada 16 d'agost es recorda un plet per una pineda en què va aparèixer una imatge de la Verge: les dones, armades amb branques de pi anomenades pinochos, van donar la victòria als de Vinuesa, i la vila ho escenifica amb espases i broquers.
L'església de Nuestra Señora del Pino
Monument
Començada el 1591 en estil gòtic-renaixentista, té planta de creu llatina amb tres naus cobertes per voltes de creueria i capçalera octogonal; la seva advocació remet al pi en què, segons la tradició, va aparèixer la imatge que va originar la Pinochada. La torre, robusta i de dos cossos, s'alça a l'oest, i la portalada mostra al seu frontó una imatge de Santa Anna. A l'interior sobresurt el retaule major, del segle XVII, obra de Domingo González de Acereda en estil barroc amb reminiscències renaixentistes i inspirat en el de la Virgen del Espino de la catedral d'El Burgo de Osma, juntament amb diversos retaules rococós del XVIII, un orgue de 1786 i una col·lecció d'imatges de petita mida.
Les casones d'indians
Monument
El caseriu conserva grans cases de carreus aixecades amb les fortunes del comerç de la llana i dels diners portats d'Amèrica, amb escuts, ràfecs de fusta treballada i portades d'arc de mig punt.
L'escut del pi i el llop
Fita
Segons la tradició local el rei Joan I, que va regnar entre el 1379 i el 1390, va concedir a Vinuesa armes amb un pi i un llop després que els seus veïns el socorreguessin en un atac de llops, emblema que la vila manté des d'aleshores.
La concessió de vila de 1775
Fita
El 1775 la localitat va obtenir el títol de vila i es va independitzar de la jurisdicció de Sòria; el rollo que s'alça al poble és el símbol d'aquella jurisdicció pròpia acabada d'estrenar.