Poble
Ágreda és una vila soriana d'uns 3.100 habitants al peu del Moncayo, a l'extrem oriental de la meseta Nord, capçalera de la comarca de Tierra de Ágreda i centre de serveis del nord-est de la província; la travessa el río del Val, afluent del Queiles, els vessants del qual acullen àmplies hortes. Va ser castre celtibèric i romà, i els seus primers testimonis documentats es remunten a l'època califal, al segle XI; Alfons I el Bataller la va reconquerir als àrabs el 1119. Des del 2008 està agermanada amb l'estat de Nou Mèxic, i el seu conjunt històric és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1994. El dissabte següent al Corpus, Ágreda celebra la Virgen de los Milagros, patrona de la vila i d'altres disset pobles de la comarca.
Monument
Porta d'arc de ferradura enjarjat i estil califal, oberta al que va ser el barri àrab de la vila d'Ágreda, dins el recinte emmurallat. És un dels dos accessos que es conserven dels quatre que va tenir originalment la muralla àrab, i data, com ella, del segle X; és una de les poques portes islàmiques que es mantenen dretes a tota Castella i la peça que millor explica el passat andalusí de la vila.
Monument
El centre d'interpretació d'Ágreda ocupa un edifici al carrer Mezquitas, al que va ser el barri àrab de la vila soriana, al costat de la muralla àrab. Els panys d'aquesta muralla que envoltaven la vila acullen avui el centre, on s'explica la superposició de barris cristià, musulmà i jueu en un mateix recinte a través d'un recorregut amb material visual i audiovisual sobre la història de la localitat. L'entrada és gratuïta, tot i que la visita requereix concertar cita prèvia amb l'oficina de turisme o l'ajuntament.
Monument
Temple gòtic aixecat a finals del segle XV, que conserva adossada l'antiga torre campanar romànica emmerletada del segle XII i domina amb el seu volum el caseriu de la vila vella d'Ágreda, a la mateixa plaça que l'alfòndec. A la capella major hi ha un notable retaule atribuït a Pedro de Aponte o a l'anònim Mestre d'Ágreda, un dels manieristes més importants de la primera etapa de la pintura renaixentista espanyola; la resta de les capelles es decoren amb retaules gòtics i platerescos. Alberga també la capella i el retaule, obra del segle XVI, del doctor García Hernández de Carrascón, metge del papa Adrià VI, i l'edifici consta de cinc cossos dividits per impostes de nacela, algunes decorades amb boles.
Monument
La basílica de Nuestra Señora de los Milagros es va aixecar a mitjan segle XVI, en estil gòtic-renaixentista, com a part de l'antic Convent de San Agustín que van fundar les famílies Fuenmayor i Camargo; desamortitzat el convent el 1836, només va quedar dreta l'església, convertida en temple parroquial de la Virgen de los Milagros, patrona d'Ágreda des que el papa Pau III en va sancionar la titularitat al segle XVI. Segons la tradició, la imatge va ser trobada per uns pastors de Yanguas en terres extremenyes. La façana, austera i flanquejada per dos contraforts a mode de torretes, s'obre amb una portalada de carreu rematada per un frontó amb la talla en alabastre de la Verge; a la seva nau, coberta amb volta de creueria estrellada, destaca el retaule major, daurat i barroc.
Monument
L'església de la Virgen de la Peña, a Ágreda, és el temple més antic de la vila: data del segle XII i va ser consagrada el 1193 pel bisbe Juan Frontín. Té planta de dues naus de volta de canó apuntat, d'igual alçada però diferent amplada, i conserva un notable conjunt de pintures gòtiques, entre elles els sis panells d'una predel·la de finals del segle XV amb escenes de l'Anunciació, la Visitació, el Naixement, l'Adoració dels Reis, la Presentació i la Pietat. Hi van desposar-se Jaume I el Conqueridor i Elionor de Castella. Després de deixar de tenir culte, avui és seu del Museu Comarcal d'Art Sacre, amb talles, orfebreria i taules procedents de les parròquies buidades del Moncayo sorià.
Monument
Una petita església romànica del segle XII s'alça sobre el solar de l'antiga sinagoga de la vila, el testimoni més eloqüent del call que va conviure aquí amb moros i cristians.
Monument
El palau dels Castejón és l'edifici més important de l'arquitectura civil d'Ágreda, construït a principis del segle XVII. Té una sòbria portalada rematada en frontó trencat amb un escut al centre, un harmoniós pati i una torre quadrangular de maçoneria amb talaies. Conserva el jardí renaixentista de don Diego de Castejón, un àmbit enjardinat poc freqüent en l'arquitectura civil soriana i avui obert al públic al costat del palau.
Curiositat
L'antic barri musulmà conserva la Fuente de los Caños i diverses torres defensives, entre elles les de la Muela, el Tirador i Costoya, a més de la porta anomenada de Felip II, que li donava entrada.
Curiositat
La monja concepcionista María Coronel y Arana (1602-1665) va ser abadessa del convent de la Concepción; missioners i indígenes de Nou Mèxic i Texas van dir haver-la vista predicar sense que ella sortís mai de la clausura.
Fita
Durant vint-i-dos anys, entre el 1643 i el 1665, l'abadessa va mantenir amb el rei una correspondència de més de sis-centes cartes en què l'aconsellava sobre assumptes polítics, militars i d'hisenda: un cas únic d'influència femenina a la cort.
Curiositat
El llibre que sor María va escriure al convent es va publicar el 1670, va passar per l'escrutini de la Inquisició i va acabar traduït a una quarantena de llengües en prop de cent setanta edicions. El seu títol complet és Mystica Ciudad de Dios, i recull les visions que la monja d'Ágreda creia rebre per inspiració divina i de la Verge Maria; es divideix en tres parts, repartides en vuit llibres, que abasten la infància de la Verge, el misteri de l'Encarnació i vida de Jesucrist, i la resta de l'existència terrenal de Maria fins a la seva Assumpció i Coronació. D'estil barroc i prolix en descripcions, la seva traducció al francès va provocar certa polèmica, i el teòleg Bossuet la va arribar a desqualificar amb duresa, la qual cosa va motivar-ne la prohibició temporal abans que l'Església rectifiqués.
Curiositat
A l'església del convent de la Concepción, fundat per ella mateixa al segle XVII, es conserva i es mostra el cos de sor María de Jesús, a qui Climent X va declarar venerable pocs anys després de morir.
Fita
Alfons I d'Aragó va prendre Ágreda als musulmans aquell any; el 1135 Alfons VII la va incorporar a Castella, i la convivència posterior de cristians, jueus i musulmans li va valer el nom de vila de les tres cultures.
Fita
El rei d'Aragó es va casar el 1221 a Ágreda amb Elionor de Castella, en una cerimònia que va reunir les dues corts en aquesta vila fronterera i que dona idea del paper diplomàtic que va jugar l'enclavament.
Fita
L'acord signat el 1304, també conegut com a Sentència arbitral de Torrellas, va fixar els límits territorials entre les corones d'Aragó i Castella, i va deixar aquesta vila com a plaça de frontera amb tot el que això implicava en furs i privilegis. No va ser l'únic pacte entre ambdues corones que va portar el nom d'Ágreda: altres tractats anteriors, de 1162, 1186 i 1281, es van signar també sota aquesta mateixa denominació.
Activitat
Del 29 de setembre al 2 d'octubre la vila celebra el seu patró amb encierros i actes populars; a la primavera, després del Corpus, la romeria de la Virgen de los Milagros congrega els pobles de la comarca.