Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Ariza

Què veure i què fer a Ariza (Comunidad de Calatayud, Saragossa): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Activitats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Ariza és cada lloc

Església de Ariza 50 m

Pobles a prop de Ariza

Espanya › Aragó › Saragossa › Comunidad de Calatayud › Ariza

Què veure i què fer a Ariza

Ariza
Poble
Ariza és una vila de la Comunidad de Calatayud, a Zaragoza, a 763 m d'altitud vora el riu Jalón, que la travessa d'oest a est, amb 1.096 habitants (INE 2025). Durant la dominació musulmana va tenir mesquita i muralles amb tres portes, i a finals de l'XI era una de les localitats més importants de la vall del Jalón; Alfons I el Bataller la va reconquerir el 1120, tot i que també va pertànyer en diversos moments a Castella, fins que Pere II va concedir el 1213 als arizans llibertat i exempció de tributs. La seva església de Santa María la Real és del XVI, amb tres naus cobertes per volta de creueria estrellada. Pere IV va vendre Ariza el 1381 al seu alferes Guillén de Palafox; les alteraciones d'Ariza, revolta contra aquest senyoriu, van acabar el 1490 amb l'ajusticiament dels seus líders.
Església de Ariza
Monument
Església de Santa María la Real de Ariza, temple gòtic del segle XVI construït en carreu tret de la seva torre de quatre cossos, amb tres naus cobertes de voltes estrellades i un retaule del segle XVIII.
Festes de Ariza
Activitat
Les festes patronals d'Ariza se celebren a la vila que es va sublevar contra el senyoriu dels Palafox, als quals Pere IV havia venut la població el 1381; la revolta va acabar amb l'execució dels seus caps.
Alteracions d'Ariza
Fita
Revolta dels veïns d'Ariza contra el senyoriu dels Palafox, als quals Pere IV havia venut la vila el 1381 per finançar la guerra de Sardenya. El 1490 els pagesos es van negar a acatar Guillén de Palafox i van buscar dependre de la corona; la sublevació va fracassar, va acabar amb l'execució dels seus caps i Ferran el Catòlic va confirmar els drets senyorials. Hi va haver una segona revolta amb el successor de Guillén, i el 1561 el senyor Juan de Palafox va ser assassinat, la qual cosa va provocar una dura repressió del virrei d'Aragó i nous càstigs aprovats per Felip II el 1585. Va ser un conflicte paral·lel a altres de la Corona d'Aragó, com la Guerra de Ribagorça, que van preludiar les Alteracions d'Aragó de 1591 i van consolidar un domini senyorial que es va prolongar fins al segle XIX.