Poble
Berlanga de Duero és una vila de 810 habitants, capital de la seva comarca, alçada al congost del riu Escalote sota el turó del seu castell. Va ser plaça forta del Califat a la frontera de la Marca Mitjana fins a la seva conquesta per Ferran I de Castella el 1059, i va passar després a senyoriu de la família Tovar. Al segle XVI els marquesos de Berlanga van reformar la vila: van construir la col·legiata, el seu palau amb jardins renaixentistes i el convent de les corazonistas, tot i que el castell es va incendiar i va quedar abandonat el 1660 i la col·legiata va ser saquejada per les tropes napoleòniques. La vila conserva una plaça Major quadrangular porxada sobre pilars de fusta, carrers de tàpia i entramat, cases blasonades i l'antic barri jueu de la Aljama.
Monument
La col·legiata de Santa María del Mercado es va construir de nova planta després de descartar-se la reparació de l'antiga església de Nuestra Señora del Mercado, per encàrrec dels senyors de Berlanga, Íñigo Fernández de Velasco i María de Tovar; les obres, iniciades el 1526 i dirigides per l'arquitecte Juan de Rasines, es van perllongar quatre anys i el temple es va inaugurar el 22 de juny de 1530, amb un cost de 30.000 ducats. Declarada monument històric-artístic el 1931 (antiga figura de protecció patrimonial espanyola) i avui Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), té tres naus àmplies, un absis, un creuer i vuit capelles laterals; a la capella major, sota el retaule, es troba el sepulcre del primer marquès de Berlanga, i als arcs cecs del presbiteri els d'altres membres de la casa.
Monument
Datat el 1714, ocupa la capçalera del temple amb columnes salomòniques i fullaraca daurada; va substituir el mobiliari anterior i és una de les màquines barroques més ben conservades del sud de la província.
Monument
Fortalesa del segle XV aixecada sobre estructures musulmanes i medievals anteriors, amb torre de l'homenatge i cubs artillers; un segon recinte emmurallat dels segles XIV al XVI baixa fins al caseriu.
Monument
Del palau renaixentista que els marquesos de Berlanga van aixecar al segle XVI només queda dempeus la façana: les tropes napoleòniques van incendiar l'edifici el 1811 i mai no es va tornar a aixecar.
Monument
Picota gòtica de base quadrada i graons circulars plantada a la vila com a símbol de jurisdicció pròpia; davant seu s'executaven les penes i es pregonaven els bans del concejo.
Monument
Abandonat des de començaments del segle XX i protegit com a bé cultural des del 1981, conserva entre camps de conreu els murs de l'església i de les dependències conventuals, als afores de la vila de Berlanga.
Fita
El rei castellà va prendre el 1060 la fortalesa als musulmans i la va incorporar a la línia del Duero; des d'aleshores Berlanga va ser cap d'una comunitat de vila i terra amb més de trenta aldees.
Fita
Les tropes de Napoleó van saquejar el 1811 la col·legiata i van cremar les cases nobles de la vila, inclòs el palau dels marquesos; la vila va perdre en pocs dies bona part del seu patrimoni moble.
Fita
El tren va arribar a Berlanga aquell any i durant nou dècades va connectar la comarca amb Valladolid i Ariza; el servei de viatgers es va clausurar el 1985 i la línia va quedar com a via morta entre els camps.
Activitat
A mitjan agost la vila recupera la seva condició de plaça mercantil amb un mercat medieval que ocupa el carrer major porticat, dies abans de la festa de la Virgen del Mercado, a finals de mes.
Gastronomia
La cuina local gira al voltant del peix en salaó que pujava des del mar pels camins d'arrieria: el figón de bacallà i les patates guisades amb congre sec continuen sent plats de vigília a la comarca.
Monument
L'església de Sant Miquel Arcàngel, del segle XII, va sumar a la centúria següent una galeria porticada d'arcs sobre columnes aparellades, el model d'atri romànic que es repeteix a la Castella del Duero.
Fita
El comte Gonzalo Núñez de Lara va concedir el 1089 a Andaluz el que es té per primer fur de l'actual província de Soria, origen d'una comunitat de vila i terra amb llogarets propis a les vores del Duero, durant el regnat d'Alfons VI de Castella i Lleó. Andaluz s'assenta en una plana de la conca del Duero, a 919 metres d'altitud i uns 40 quilòmetres al sud de la capital soriana, camí de Berlanga de Duero. La comunitat de vila i terra que va originar el fur agrupava, a més d'Andaluz, les localitats de Centenera de Andaluz, Tajueco, Valderrueda, Valderrodilla, Fuentepinilla, Fuentelárbol, La Ventosa, Torreandaluz, Osona i La Seca, juntament amb els despoblats de Quintanar i Fuentelfresno.
Monument
Salva el Duero al costat del vell caseriu d'Andaluz i assegurava el pas de la cañada i del camí cap a la fortalesa de Gormaz; molt a prop es conserven a més les restes del castell que vigilava el gual del riu.
Curiositat
Abanco, Alaló, Andaluz, Brías, Cabreriza, Ciruela, Hortezuela, Lumías, Morales i Paones es van anar sumant a la vila fins a formar un municipi d'onze nuclis, gairebé tots avui per sota dels vint veïns.
Natura
Dos espais de la Xarxa Natura 2000 sumen 796 hectàrees al terme, entre els sotos del Duero i els alts calcaris del sud, on alternen la ribera de pollancres i salzes amb el savinar dels erms.