Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Ahigal de los Aceiteros

Què veure i què fer a Ahigal de los Aceiteros (Vitigudino, Salamanca): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Gastronomia

Pobles a prop de Ahigal de los Aceiteros

Què veure a La Redonda 3,7 km · 1 lloc
Què veure a San Felices de los Gallegos 4,3 km · 4 llocs
Què veure a Puerto Seguro 5,6 km · 1 lloc
Què veure a La Bouza 6 km · 1 lloc
Què veure a Sobradillo 6,4 km · 1 lloc
Què veure a Lumbrales 7,2 km · 4 llocs
Què veure a Olmedo de Camaces 10 km · 1 lloc
Què veure a Bañobárez 12 km · 1 lloc

Espanya › Castella i Lleó › Salamanca › Vitigudino › Ahigal de los Aceiteros

Què veure i què fer a Ahigal de los Aceiteros

Ahigal de los Aceiteros
Poble
Ahigal de los Aceiteros és un poble fronterer amb Portugal d'uns 93 habitants, a la subcomarca d'El Abadengo, comarca de Vitigudino, província de Salamanca, amb part del seu terme al parc natural d'Arribes del Duero. El seu nom prové del lleonès 'la figal', 'la figuera'. Fundat en la repoblació lleonesa medieval, va quedar integrat a la diòcesi de Ciudad Rodrigo al segle XII. A la baixa edat mitjana va passar a dependre de la Casa d'Alba, fins que el 5 de juliol de 1851 el Tribunal Suprem va eximir aquesta localitat i d'altres veïnes del tribut del Noveno, alliberant-les del vassallatge. La seva església, del segle XVII, guarda un retaule barroc de Felipe Cervera, deixeble de Churriguera, i cada 11 de maig la festa d'El Noveno recorda aquella sentència.
Retaule barroc d'Ahigal de los Aceiteros
Monument
L'església de Santa Maria Magdalena, del segle XVII, guarda un bell retaule barroc de començaments del XVIII obra de Felipe Cervera, deixeble de Churriguera. Un luxe inesperat en un poble de la ratlla que avui no arriba al centenar d'habitants.
L'oli dels arribes
Gastronomia
El cognom del poble no enganya: entre les seves produccions històriques figurava l'oli, juntament amb el blat, el sègol i la mel. El microclima de les arribes permet l'olivar on la meseta no el consent, i els seus olis conserven un marcat caràcter afruitat.