Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Villaflores

Què veure i què fer a Villaflores (Tierra de Peñaranda, Salamanca): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Fites històriques

Pobles a prop de Villaflores

Espanya › Castella i Lleó › Salamanca › Tierra de Peñaranda › Villaflores

Què veure i què fer a Villaflores

Villaflores
Poble
Villaflores és una localitat salmantina de la comarca de la Tierra de Peñaranda, a la subcomarca de las Guareñas, amb uns 255 habitants repartits entre el nucli principal i els despoblats de Mazores Nuevo, Mazores Viejo i Morquera. La seva fundació es remunta a la repoblació medieval dels reis de Lleó, quan va quedar integrada al quart de Villoria sota el nom de Velacos, que va conservar fins al segle XIII. Amb la creació de les províncies el 1833 va passar a la de Salamanca. La seva parròquia està dedicada a San Martín, i al poble hi va néixer el 1903 el polític ultradretà Ramón Ruiz Alonso, recordat pel seu paper en la detenció i posterior assassinat del poeta Federico García Lorca.
L'església de San Martín de Villaflores
Monument
L'església parroquial de San Martín és el principal edifici de Villaflores, municipi salmantí que al segle XIII es deia Velacos i el terme del qual inclou tres despoblats: Mazores Nuevo, Mazores Viejo i Morquera. D'aquesta localitat procedeix una taula de la Coronació de la Verge, obra de Fernando Gallego, que es conserva avui al Museu Diocesà de Salamanca.
El naixement de Ramón Ruiz Alonso
Fita
El 1903 va néixer al poble Ramón Ruiz Alonso, polític d'extrema dreta la figura del qual va passar a la història per la seva implicació directa en la detenció i el posterior assassinat del poeta Federico García Lorca el 1936. Nascut el 14 de novembre, obrer tipògraf d'ofici, va ser diputat a Corts durant la Segona República com a membre destacat de la CEDA; els seus detractors el van sobrenomenar «el obrero amaestrado». Durant la seva etapa a Granada va mantenir males relacions amb les esquerres, els sectors obrers i els mateixos dirigents locals de la Falange granadina. Després de l'esclat de la guerra civil es va unir a les forces sollevades i va participar en les tasques de repressió. Va morir el 1978.