Quadern de bitàcola · 4 indrets

Què veure i què fer a Palaciosrubios

Què veure i què fer a Palaciosrubios (Tierra de Peñaranda, Salamanca): 4 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Curiositats · 2 Fites històriques

Pobles a prop de Palaciosrubios

Espanya › Castella i Lleó › Salamanca › Tierra de Peñaranda › Palaciosrubios

Què veure i què fer a Palaciosrubios

Palaciosrubios
Poble
Palaciosrubios és un poble de 285 habitants de la província de Salamanca, a la comarca de la Tierra de Peñaranda i la subcomarca de Las Guareñas, travessat per la reguera del Guareña i el rierol del Cañipón, amb una economia basada en el cereal de secà i conreus de regadiu com la remolatxa, la patata o el blat de moro. Es va fundar en la repoblació medieval dels reis de Lleó, i al segle XIII es deia Palacios Ruvios; el seu nom es va canviar a Palaciosrubios durant el franquisme per distingir-lo del municipi homònim d'Àvila. Va ser pàtria de Juan López de Palacios Rubios (1450-1524), jurista i conseller dels Reis Catòlics. El 1637 els seus veïns van comprar a Felip IV el títol de vila, i encara avui se'ls anomena beleguinos, gentilici d'origen incert.
El jurista Juan López de Palacios Rubios
Fita
A Palaciosrubios va néixer el 1450 Juan López de Vivero, conegut pel nom del seu poble natal com Juan López de Palacios Rubios, un dels juristes més destacats de la cort dels Reis Catòlics. Catedràtic a Salamanca i Valladolid, va ser oïdor de la cancelleria val·lisoletana, membre del Consell d'Índies i ambaixador a Roma, i des de 1504 va formar part del Consell de Castella, on va intervenir en la redacció de les Leyes de Toro de 1505. Se'l coneix sobretot com l'ideòleg de la doctrina que va justificar jurídicament la conquesta d'Amèrica i com a autor, el 1512, del Requerimiento, text que els conqueridors havien de llegir als indígenes per reclamar la sobirania de la Corona. Va morir el 1524, després d'una carrera que el va convertir en un dels juristes més influents del seu temps.
Els trets del 28 de setembre de 1931
Fita
El 28 de setembre de 1931 la Guàrdia Civil va obrir foc sense avís previ contra un grup de jornalers que celebrava al poble el previsible final de la seva vaga. Van morir quatre persones i la Federació Obrera va convocar vaga general a tota la província l'endemà.
El graner del blat rubión
Curiositat
Abans del Renaixement, palacio designava la cilla o graner del cereal, i rubio equivalia a l'Edat Mitjana a vermell, a més d'anomenar una varietat de blat, el rubión; el topònim al·ludiria per tant al magatzem del rubión o a la cilla de maó vermell.