Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Peñaranda de Bracamonte

Què veure i què fer a Peñaranda de Bracamonte (Tierra de Peñaranda, Salamanca): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Activitats · 1 Fites històriques · 2 Gastronomia

A quina distància del centre de Peñaranda de Bracamonte és cada lloc

Pobles a prop de Peñaranda de Bracamonte

Espanya › Castella i Lleó › Salamanca › Tierra de Peñaranda › Peñaranda de Bracamonte

Què veure i què fer a Peñaranda de Bracamonte

Peñaranda de Bracamonte
Poble
Peñaranda de Bracamonte és la capçalera i el centre de serveis del nord-est salmantí, capital de la Tierra de Peñaranda, a 899 metres d'altitud i 40 quilòmetres de la capital provincial, prop del límit amb Àvila. És, després de Salamanca, Béjar, Ciudad Rodrigo i Santa Marta de Tormes, la cinquena localitat en importància de la província, de clima continental sec i fort contrast estacional. La seva economia dedica just un 4 % de la població activa a l'agricultura, davant el 45 % de la indústria i el 42 % dels serveis. El seu nucli històric encadena tres places porticades; a la d'Agustín Martínez Soler s'alcen l'església de San Miguel i la font dels Cuatro Caños, de 1654. Amb 6.162 habitants (INE 2025), ha recuperat part del seu dinamisme demogràfic.
El conjunt històric de les tres places
Monument
Declarat conjunt historicoartístic el 1973, el nucli antic encadena tres places porxades: la de Martínez Soler, amb la font de los Cuatro Caños del 1654; la de la Constitución, amb la casa consistorial del 1647; i la de España.
L'església de San Miguel Arcángel
Monument
De dimensions catedralícies, té origen al segle XV, portades del XVI i torre del XVIII. L'incendi del 1971 va arrasar-ne l'interior i el retaule major barroc; només se'n va salvar la capella de Sant Antoni, on es venera el Cristo de la Cama.
El convent de les Carmelites Descalces
Monument
Declarat bé d'interès cultural el 30 de gener de 1997, es va aixecar al segle XVII -les seves traces, obra del germà Juan de San José, es van aprovar el 1667-, el de més esplendor de la vila. Hi va rebre sepultura, al claustre, Gaspar de Bracamonte y Guzmán, virrei de Nàpols i darrer comte que va viure a la localitat, que va aprofitar el seu càrrec per reunir-hi obres mestres italianes: entre elles, una Oració a l'hort de les oliveres d'Andrea Vaccaro i una Assumpció i Coronació de la Verge atribuïda al taller de Guido Reni, a més de peces de Luca Giordano, Jacopo Bassano i Lazzaro Baldi, la millor col·lecció de pintura italiana de la zona.
El Mercadet dels dijous
Activitat
Joan I va concedir a la vila un mercat setmanal el 1375 i d'ell va viure la localitat durant segles, fins al punt que es va dir que sense mercat el poble es despoblaria; se segueix celebrant cada dijous al centre de la ciutat.
L'explosió de l'estació
Fita
El 9 de juliol de 1939 va esclatar el polvorí instal·lat a l'estació ferroviària de la vila. La catàstrofe va causar més d'un centenar de morts i uns mil cinc-cents ferits, i va destruir prop d'un miler d'edificis de la població.
El tostón de Peñaranda
Gastronomia
El cochinillo rostit al forn, sense més afegit que sal i llard, és el plat que ha donat fama a la ciutat i pel qual molts viatgers s'hi aturen; en l'àmbit familiar hi sobreviu també el cochifrito, trossejat i adobat abans de daurar-se.
Els dolços peñarandins
Gastronomia
En terra cerealista, la farina sosté una rebosteria que segueix el calendari: flores i huesillos per Carnaval, bartolillos per Quaresma, buñuelos de viento i huesillos de santo per Tots Sants i rosquillas d'anís en qualsevol època.