Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Frades de la Sierra

Què veure i què fer a Frades de la Sierra (Guijuelo, Salamanca): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

Pobles a prop de Frades de la Sierra

Espanya › Castella i Lleó › Salamanca › Guijuelo › Frades de la Sierra

Què veure i què fer a Frades de la Sierra

Frades de la Sierra
Poble
Frades de la Sierra és un municipi de la província de Salamanca, a la subcomarca d'Entresierras, dins la comarca de Guijuelo i la ruta del Jamón Ibérico amb denominació d'origen. El seu origen es remunta a l'època romana, quan Tholomeo el va recollir com a Tulciae Salmantinae; Alfons IX de León el va reconquerir definitivament i el va integrar al quart de Corvacera sota el nom de Fradres. Els Reis Catòlics li van concedir el Fuero Real, que el va alliberar de tot senyoriu i el va incorporar a la corona. El 1870 hi va néixer el poeta José María Gabriel y Galán, i el 1916 el poble va prendre el seu nom actual. Amb 163 habitants juntament amb Navarredonda de Salvatierra, conserva i mostra la casa natal del poeta.
La casa natal de Gabriel y Galán
Monument
La casa on va néixer el 28 de juny de 1870 el poeta José María Gabriel y Galán, fill dels propietaris agrícoles Narciso Gabriel i Bernarda Galán, es conserva a Frades de la Sierra i es pot visitar; és el principal reclam cultural d'un municipi de poc més de 160 habitants. Gabriel y Galán hi va passar la infantesa abans de traslladar-se a Salamanca i després a Madrid per estudiar Magisteri, i va exercir de mestre a Guijuelo i a Piedrahíta abans de casar-se el 1898 i instal·lar-se a Guijo de Granadilla, a Càceres, on va morir el 1905. Va escriure tant en castellà com en el dialecte extremeny conegut com a castúo, llengua en què va compondre, entre altres poemes, El Cristu benditu.
El naixement de Gabriel y Galán
Fita
José María Gabriel y Galán, el poeta que va portar a la literatura la parla i la vida del camp salmantí i extremeny, va néixer el 28 de juny de 1870 a Frades de la Sierra, en una família de propietaris agrícoles, fill de Bernarda Galán, aficionada a la poesia. Va cursar Magisteri a Salamanca i Madrid, i als dinou anys va viatjar a Galícia, experiència que li va inspirar els seus primers poemes. Va exercir de mestre a Guijuelo i a Piedrahíta, on signava les seves cartes com El Solitario pel seu caràcter melancòlic, fins que el seu casament el 1898 amb Desideria Vila Gascón li va canviar la vida: va abandonar l'ensenyament i es va instal·lar a Guijo de Granadilla, a Càceres, on va madurar la poesia que li va donar fama. En el seu honor, la localitat va canviar el 1916 la seva denominació oficial de Frades per la de Frades de la Sierra.
El naixement del riu Alagón
Natura
El riu Alagón neix al terme de Frades de la Sierra, a Salamanca, i és afluent del Tajo per la dreta; després de passar per Monleón, creua a la província de Càceres, passa per Coria i lliura les seves aigües al Tajo a prop d'Alcántara. Ja en terres de Càceres, les seves aigües s'embassen en tres pantans: Gabriel y Galán, el de major capacitat, que regula el cabal i genera electricitat; El Pontón, a Guijo de Granadilla; i el de Valdeobispo, per a reg. El sender PRSA1, Ruta del Alto Alagón, acompanya el curs del riu en el seu tram salmantí al llarg de dotze etapes i vuitanta quilòmetres, des del seu naixement a Frades fins a l'entrada a terres de Càceres, passant per Endrinal, Monleón, San Esteban de la Sierra, Valero, Garcibuey i Sotoserrano, camí de la Sierra de Francia.
L'església de San Vicente
Monument
El temple parroquial, sota l'advocació de sant Vicenç, presideix el caseriu d'una vila que Alfons X va premiar amb franquícies i títol de lleialtat per l'ajuda que els seus veïns li van prestar en la conquesta del regne de Múrcia.
L'ibèric de la zona de Guijuelo
Gastronomia
El terme està inclòs a la zona emparada per la denominació d'origen Guijuelo, on el fred sec de l'hivern permet la curació lenta del pernil ibèric; la localitat conserva escorxadors i carnisseries propis malgrat la seva escassa població.