Poble
Aguilar de Campoo és una vila d'a prop de 6.900 habitants de la comarca de la Montaña Palentina, a la vora del riu Pisuerga, coneguda com a capital del romànic nord i per la seva indústria galetera, que va arribar a produir nou de cada deu galetes consumides a Espanya. Des del 2017 el municipi s'integra al Geoparc Las Loras, el primer geoparc de la Unesco a Castella i Lleó, i pel municipi passa el Camí de Santiago del Nord. Poblada per càntabres, romans i visigots, va ser baluard durant la dominació àrab i vila de gran importància a l'edat mitjana: el 1255 Alfons X el Savi la va declarar Villa Realenga i li va atorgar el primer Fuero Real de Castilla. Conserva el monestir premonstratenc de Santa María la Real, la col·legiata de San Miguel i un castell sobre el turó.
Monument
El monestir de Santa María la Real s'alça a les afores d'Aguilar de Campoo, al costat del Pisuerga, antiga abadia de l'orde premonstratenc construïda a cavall entre els segles XII i XIII en estil de transició del romànic al gòtic amb elements cistercencs. L'any fonamental de la seva història és 1169, quan Alfons VIII el va lliurar a l'abat del monestir de Santa María de Retuerta perquè l'administressin els canonges regulars de l'Orde Premonstratenc, sota la protecció reial del qual va passar a anomenar-se Santa María la Real. La seva església, del segle XIII, té planta basilical de tres naus rematades en absis, dels quals es conserven dos. Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) amb categoria de monument històric-artístic nacional, acull avui un institut, la UNED i el Museo ROM.
Monument
El claustre pertany al monestir de Santa María la Real, antiga abadia premonstratenca d'Aguilar de Campoo, a la Montaña Palentina, la fàbrica de la qual, en estil de transició del romànic al gòtic, amb elements cistercencs, es va començar a aixecar després que el rei Alfons VIII lliurés el cenobi, el 1169, a l'abat de Santa María de Retuerta, a Sardón de Duero, administrat per canonges premonstratencs. De traça cistercenca i planta quadrada, el claustre s'aixeca en dues altures amb voltes de creueria i arcs de mig punt oberts al jardí central; els seus capitells historiats, dels segles XII i XIII, són entre els millors del romànic palentí. El conjunt, Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), alberga avui un institut, la UNED i el Museo ROM: Románico y Territorio.
Monument
L'església o ermita de Santa Cecilia s'alça al vessant del turó del castell d'Aguilar de Campoo (Palencia), a 920 metres d'altitud, i avui no té ús litúrgic regular. Encara que una làpida recollida en un catàleg monumental apunta a una fàbrica original del segle XI, l'aspecte actual respon a la reconstrucció duta a terme entre els segles XII i XIII; entre els segles XVI i XVIII es va substituir l'absis original, i en la dècada de 1960 es va restaurar l'edifici, que es trobava en ruïna. De planta rectangular, té tres naus de tres trams amb sostre de fusta i un absis modern trapezoïdal cobert amb volta de creueria; la torre conserva capitells amb harpies i dracs a les cantonades. Va ser declarada monument històric-artístic (una antiga figura estatal de protecció, avui integrada en el Bien de Interés Cultural) el 9 d'octubre de 1963.
Monument
Fortalesa rocosa que corona el turó sobre la vila i controlava el pas del Pisuerga; va ser declarada Monument Historicoartístic el 1949 i del seu recinte emmurallat en queden panys de muralla i torrasses visibles des de tota la vega.
Monument
Temple parroquial d'estil predominantment gòtic a la plaça d'Espanya d'Aguilar de Campoo, l'origen del qual es remuntaria a l'època visigoda. De la reconstrucció del segle XIII es conserven la façana dels peus, la portalada principal i la capella baptismal, en un romànic de transició al gòtic, mentre que l'estructura principal, ja plenament gòtica, es va aixecar al segle XIV. El 1541 el papa Pau III, a petició de Juan Fernández Manrique de Lara, tercer marquès d'Aguilar i ambaixador de Carles I a Roma, li va concedir el rang de col·legiata, cosa que va suposar la supressió de les antigues col·legiates de San Martín de Escalada i de San Martín de Elines y Santa Cruz de Castañeda. La meitat superior de la seva torre, d'estil herrerià, es va afegir a principis del segle XVII.
Monument
Presidida per la col·legiata de San Miguel, es tanca amb porxos i galeries envidrades sobre pilars de pedra; està considerada una de les places porxades més notables de Castella i articula el nucli medieval de la vila.
Monument
L'església dels Santos Justo y Pastor és un eremitori rupestre excavat en un promontori de pedra arenisca a Olleros de Pisuerga, pedania d'Aguilar de Campoo, a la vall del Pisuerga, i un dels millors conjunts d'arquitectura rupestre de la península. Ampliada fins al segle XII fins a convertir-se en temple complet, imita al seu interior l'estructura d'una església romànica exempta, amb dues naus rematades en absis semicirculars i voltes de canó apuntat tallades en la mateixa roca. Al seu costat s'estén una necròpolis rupestre amb sepultures antropomorfes i de banyera, i coves de possible origen prerromànic. Conserva pintures murals d'època renaixentista i un retaule plateresc del segle XVI.
Monument
El monestir de Santa María de Mave és una església romànica de tres naus i triple absis, aixecada en la primera dècada del segle XIII per impuls de Sancha Jiménez, a la localitat del mateix nom, a deu quilòmetres d'Aguilar de Campoo. Antic cenobi benedictí, del qual a més de l'església es conserven algunes dependències monacals, destaca per la sobrietat de les seves línies, gairebé sense decoració, i per les influències borgonyones arribades a través de la seva vinculació amb el priorat d'Oña, del qual va dependre fins a la desamortització de 1835. És un dels exemples més destacats del romànic a la província de Palencia i és monument històric-artístic (una antiga figura estatal de protecció, avui integrada en el Bien de Interés Cultural) des de 1931. Compta amb hostal i restaurant a les dependències del mateix monestir.
Fita
El 1881 el confiter d'origen burgalès Eugenio Fontaneda va començar a elaborar bescuits, galetes i xocolates en una casa dels porxos; el 1920 va comprar una nau al peu del castell i el 1923 va arrencar la producció en cadena.
Gastronomia
Durant els anys seixanta van arribar a conviure cinc fàbriques galeteres a la vila —Fontaneda, Gullón, Fontibre, Ruvil i Tele—, una concentració que va donar a Aguilar el seu sobrenom i que encara perfuma els seus carrers a forn de galeta.