Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Las Omañas

Què veure i què fer a Las Omañas (Astorga, Lleó): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 1 Natura · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

Pobles a prop de Las Omañas

Què veure a Santa María de Ordás 6,2 km · 2 llocs
Què veure a Llamas de la Ribera 6,4 km · 3 llocs
Què veure a Valdesamario 8 km · 3 llocs
Què veure a Rioseco de Tapia 8,3 km · 2 llocs
Què veure a Cimanes del Tejar 8,9 km · 2 llocs
Què veure a Soto y Amío 11 km · 3 llocs
Què veure a Carrizo 11 km · 4 llocs
Què veure a Riello 12 km · 7 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Lleó › Astorga › Las Omañas

Què veure i què fer a Las Omañas

Las Omañas
Poble
Las Omañas és un municipi de 267 habitants situat a 934 metres d'altitud, a la riba esquerra del riu Omaña, el nom del qual —com el de la comarca— es fa derivar d'Aqua Mania o Aqua Magna, en al·lusió a la confluència dels rius Luna i Omaña que dona origen a l'Órbigo. La presència humana a la zona es remunta a l'edat del bronze, de la qual queden troballes com el calder de Villaceid o l'ídol de Rodicol, i als castros de la cultura astur, reutilitzats després pels romans per explotar les mines d'or de Las Miédolas. El 1154 el terme apareix documentat com a seu de la Mandación de Omaña al castell d'Aguilar, a San Martín de la Falamosa, triat per la seva posició entre la muntanya i el pla per defensar la vall dels atacs musulmans.
Castell de Aguilar
Monument
Fortalesa en ruïnes els orígens de la qual es rastregen en documents d'Alfons III a finals del segle IX. Durant l'edat mitjana va ser seu de la Mandació d'Omaña, la demarcació que organitzava el govern de la vall del riu Omaña.
Las Miédolas
Monument
Explotació aurífera romana a cel obert a Las Omañas, província de León, de menor extensió que les Médulas bercianes però no menys interessant, ja que conserva exemples de dos dels tres mètodes principals utilitzats per extreure or al nord-oest peninsular: l'arada en pintes o solcs, que aprofitava l'aigua per concentrar els sediments rics en or, i l'explotació en rasa-canal, amb solcs de més pendent per arrossegar el mineral de més profunditat. Aquesta mineria, que els astures ja havien bategat als placers del riu, es proveïa d'una xarxa de més de cinquanta quilòmetres de canals romans que portaven l'aigua des de la serra del Suspirón, a més de vint quilòmetres de distància.
Naixement de l'Órbigo
Natura
En aquest terme s'ajunten els rius Luna i Omaña per donar origen a l'Órbigo, fet que l'escut municipal recull i que explica el mateix topònim, derivat d'aqua magna, aigua gran. Les seves riberes són de pollancreda i terres de llúpol.
Primera menció de l'església de San Martín
Fita
El temple, que conserva elements constructius romànics, apareix citat en manuscrits d'aquella data, cosa que el converteix en una de les referències documentals més antigues de la vall baixa de l'Omaña.
Cocido omañés i els miajotes
Gastronomia
Cuina d'autoproveïment basada en el porc del samartino, el pa de sègol i la patata: cocido, migas, sopes d'all i sopa de truita. De postres, els fisuelos i els miajotes, una pasta feta amb móres esclafades i pa.