Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Oña

Què veure i què fer a Oña (La Bureba, Burgos): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 2 Natura · 1 Activitats · 1 Fites històriques

A quina distància del centre de Oña és cada lloc

El monestir de San Salvador de Oña 150 m

Pobles a prop de Oña

Què veure a Cantabrana 4,5 km · 2 llocs
Què veure a Quintanaopio 6,7 km · 1 lloc
Què veure a Cillaperlata 6,9 km · 8 llocs
Què veure a Salas de Bureba 6,9 km · 2 llocs
Què veure a Aguas Cándidas 7,6 km · 2 llocs
Què veure a Trespaderne 7,8 km · 3 llocs
Què veure a Navas de Bureba 9 km · 1 lloc
Què veure a Los Barrios de Bureba 10 km · 2 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Burgos › La Bureba › Oña

Què veure i què fer a Oña

Oña
Poble
Oña és una vila de la comarca de La Bureba, a la província de Burgos, a 57 quilòmetres de la capital, el casc de la qual és conjunt històric des de 1999; té 938 habitants i forma, juntament amb Poza de la Sal i Frías, la mancomunitat Raíces de Castilla. El riu Oca la travessa de sud a nord abans d'unir-se a l'Ebre, entre la serra d'Oña, integrada al Parc Natural de Montes Obarenes-San Zadornil. Tot i que conserva restes de coves paleolítiques i d'un castre autrigó romanitzat, la seva entrada a la història se situa a mitjan segle VII, com a bastió fortificat davant la pressió musulmana. El seu monestir de San Salvador, fundat el 1011 pel comte Sancho García i regit per monjos benedictins fins al 1835, guarda un dels panteons reials més notables de Castella.
El monestir de San Salvador de Oña
Monument
El comte Sancho García el va fundar el 1011 i va arribar a ser una de les institucions més influents de Castella. Alberga un panteó reial amb els sepulcres de comtes i reis castellans i navarresos sota l'església abacial. El va fundar com a monestir dúplex per a la seva filla Tigridia; el 1033 va passar a dependre dels monjos cluniacencs, època de major desenvolupament, en què va arribar a tenir sota la seva jurisdicció més de setanta monestirs i esglésies del nord de Burgos, Cantàbria i el Pisuerga palentí. La invasió francesa i la desamortització de Mendizábal van provocar després destruccions i l'abandonament de la comunitat; al segle XVI el monjo Ponce de León hi va fundar la primera escola de sordmuts del món. Des de 1835 l'església és parròquia, i les dependències monacals, adquirides pels jesuïtes el 1880, van allotjar fins al 1967 el seu Col·legi Màxim de teologia i filosofia.
El congost de la Horadada
Natura
Al nord de la vila l'Ebre trenca la barrera calcària en un congost estret de parets verticals pel qual abandona el terme. És l'accident natural que ha condicionat el pas de camins i caminants durant segles.
El Parc Natural de Montes Obarenes-San Zadornil
Natura
La serra oriental del terme d'Oña s'integra al parc natural de Montes Obarenes-San Zadornil, declarat el 2006 al nord-est de la província de Burgos, al límit amb Àlaba. Els monts Obarenes formen les estribacions més meridionals de la serralada Cantàbrica i s'alcen com una muralla natural sobre les planes terres de La Bureba, amb un relleu estructural de tipus juràssic la major altura del qual és el pic Humión, de 1.437 metres; el parc, limitat al nord pel riu Ebre, engloba les serres d'Oña, La Llana, Pancorbo i Árcena. En aquesta cruïlla botànica conviuen fagedes i rouredes atlàntiques amb alzinars, carrascars i savinars mediterranis, i als seus penya-segats crien gralles de bec vermell i rapinyaires rupícoles.
El Cronicón de Oña
Activitat
Cada agost, de l'11 al 15, els veïns d'Oña representen pels carrers i dins l'església del Monestir de San Salvador una obra que dramatitza bona part del passat medieval de la vila, amb centenars de figurants i vestuari d'època; els dos darrers anys s'ha representat al Pati de San Íñigo del mateix monestir. L'escenificació recrea els orígens del monestir, fundat el 1011 pel comte Sancho García i la seva esposa doña Urraca, que van nomenar primera abadessa la seva filla Tigridia, dins el relat de les lluites dels comtes castellans, de Fernán González a Sancho García, amb Almansor. Són els mateixos veïns oniensos qui la representen, sense interès professional, transmetent la tradició a les noves generacions.
La declaració d'Oña com a conjunt històric
Fita
El 18 de febrer del 1999 la vila sencera va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) amb categoria de conjunt històric, protegint el veïnat medieval crescut a l'ombra del monestir benedictí.