Poble
Miranda de Ebro és una ciutat de més de 36.000 habitants a totes dues ribes de l'Ebro, a l'extrem nord-est de la província de Burgos, vora els límits amb Álava i La Rioja, i gran node ferroviari i industrial, amb indústria química, logística i aeronàutica. Tot i que hi ha assentaments a la zona des de l'edat del ferro, la primera menció històrica és del 757, citada a la Crónica Albeldense entre les localitats destruïdes per Alfons I. Alfons VI li va atorgar fur el 1099, i l'arribada del ferrocarril el 1862 va marcar un punt d'inflexió que va industrialitzar la ciutat durant el segle XX, fins al punt que als seus habitants se'ls anomena ferroviaris. Del nucli antic d'Aquende destaquen la romànica església de l'Esperit Sant i el pont de Carles III, de 1777.
Monument
Coneguda històricament com a església de San Nicolás fins a la Guerra Civil, és el temple més antic de Miranda de Ebro, abocat al riu sobre el pont de Carles III; el fur de la vila, de 1099, ja esmenta un temple anterior dedicat també a San Nicolás al mateix lloc. D'estil predominantment romànic amb apunts del gòtic primitiu, té planta de creu llatina i nau única, i un absis pentagonal de cinc panys separats per contraforts, datat a la segona dècada del segle XIII; els seus capitells amb castells i lleons al·ludeixen a la unió de Castella i Lleó de 1230. Declarada monument històric-artístic el 1931, va patir un greu incendi a la Guerra Civil de 1936 i va romandre tancada 36 anys fins a la seva reobertura al culte el 1972 sota l'advocació de l'Esperit Sant.
Monument
Aixecat a la dècada de 1770 per substituir el que va arrossegar la riuada de 1775, salva l'Ebre amb tallamars semicirculars i remata el seu ampit amb barana de ferro colat i dos lleons que sostenen els escuts reial i municipal.
Monument
Al capdamunt del turó de La Picota, sobre el barri d'Aquende, sobreviuen els llenços de la vella fortalesa medieval que vigilava el pas de l'Ebre, avui convertits en el millor mirador sobre la ciutat i la seva vega.
Monument
Construïda al segle XVI en un llenguatge a cavall entre el gòtic tardà i el Renaixement, va ser pasto de les flames i la seva reparació va anar a càrrec dels presos del camp de concentració instal·lat a la ciutat. També anomenada de Santa María de Altamira, s'alça al cor del nucli històric, al costat del Teatro Apolo, amb un aspecte robust de fortalesa. Les obres, dirigides per Miguel de Mendizábal i Martín de Ibarguren entre altres mestres, van començar el 1523 i es van perllongar fins al 1571, sobre el solar de l'antic Hospital del Chantre, que proveïa els pelegrins del Camino Vasco del Interior. És un temple de planta de saló, amb tres naus d'igual alçada i voltes de creueria estrellades sobre setze columnes. Dies abans d'esclatar la guerra civil, el juliol de 1936, es va cremar el seu retaule.
Fita
El fur que Alfons VI va concedir a Miranda de Ebro el gener de 1099 va marcar la història de la vila durant segles: els seus veïns van defensar una vegada i una altra que es respectessin els seus drets, i monarques com Sanç III, Alfons VIII o Ferran IV van anar confirmant successivament la seva vigència. El document que avui es conserva, dipositat a l'Arxiu Històric Municipal de Miranda de Ebro, és precisament la confirmació atorgada per Ferran IV el 24 de febrer de 1298, amb unes dimensions de 665 per 850 mil·límetres, i recull tant el text original d'Alfons VI com les seves ampliacions posteriors. Aquell fur va impulsar el poblament del gual de l'Ebro, i aquell mateix text ja cita els Llanos de San Juan, l'indret on se celebra la romeria més antiga de la ciutat.
Fita
El camp de concentració de Miranda de Ebro es va crear el juliol de 1937, amb assessorament de les SS nazis, sobre un solar de 42.000 metres quadrats de l'empresa Sulfatos Españoles, entre les vies del tren i el riu Bayas, i va romandre obert fins al 1947, l'últim a tancar-se a Espanya. El BOE havia ordenat el 5 de juliol d'aquell any construir quatre camps a Burgos per pal·liar l'amuntegament de presoners republicans capturats al nord, i Miranda va ser triada per la seva proximitat al front i les seves bones comunicacions; els mateixos veïns, obligats, van aixecar el recinte en només dos mesos, en condicions lamentables. Amb capacitat prevista per a 1.500 presos, aviat es va superar aquest límit; pel camp hi passarien amb el temps uns 80.000 presoners, prop de 15.000 estrangers.
Fita
El primer servei regular de tren va arribar el 1862 i va convertir Miranda en nus ferroviari i en una de les poques ciutats industrials de la província, un gir que va multiplicar la seva població i va crear el barri d'Allende.
Activitat
Les festes de San Juan del Monte, romeria documentada des de 1347 i la més antiga i important del nord d'Espanya, se celebren a Miranda de Ebro el dilluns de Pentecosta i el cap de setmana que el precedeix, organitzades per la Cofradía de San Juan del Monte amb la col·laboració de l'ajuntament. Durant els tres dies centrals, xarangues i colles —vestides amb les seves brusses, mocador vermell i boina— recorren els carrers i pugen a la muntanya en un ambient de gatzara i alegria que marca el sentir dels mirandesos durant tot l'any. La festa va recuperar el 2015 la declaració d'Interés Turístico Nacional (màxim reconeixement turístic estatal per a festes populars) que ja va tenir el 1975, i des de 1996 ostenta també el títol de Fiesta de Interés Turístico de Castilla y León (distinció turística de la comunitat autònoma).
Gastronomia
L'esmorzar obligat del dilluns de romeria són el bacallà i les delgadillas, morcilles fines i allargades que les colles mirandeses pugen al mont i comparteixen al camp vora l'ermita del sant.
Activitat
Entre els actes de les festes mirandeses figura un festival dedicat a la morcilla, amb concursos de consum de morcilla rostida que converteixen l'embotit més burgalès en protagonista del carrer durant uns dies.
Natura
Els Montes de Miranda de Ebro y Ameyugo, popularment anomenats Monte de Miranda o Monte de San Juan, són una zona especial de conservació que ocupa els contraforts orientals dels Obarenes al sud de la ciutat, amb 3.633 hectàrees i una altitud mitjana de 678 metres. Té carrascars i rebollars recorreguts per senders i amb el congost de l'Oroncillo obrint-se pas cap al sud, al costat d'un notable savinar de savina mora i boix, i acull una important colònia de voltor comú, amb 159 parelles censades el 2005. Aquí se celebren cada any les festes de San Juan del Monte, amb les colles instal·lades en casetes al costat de la muntanya; la pujada a l'alt de San Juan del Monte, amb rampes de fins al 14%, és final d'etapa habitual de la Vuelta a Burgos.
Natura
El riu parteix la ciutat en dues meitats amb noms d'origen medieval: Aquende, el nucli antic al peu del turó, i Allende, l'eixample industrial que va créixer a l'altra banda després de l'arribada del ferrocarril.