Quadern de bitàcola · 6 indrets

Què veure i què fer a Guisando

Què veure i què fer a Guisando (Arenas de San Pedro, Àvila): 6 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Natura · 1 Activitats · 2 Fites històriques

A quina distància del centre de Guisando és cada lloc

Los Galayos 6,2 km

Pobles a prop de Guisando

Què veure a El Hornillo 4,3 km · 3 llocs
Què veure a Arenas de San Pedro 4,4 km · 6 llocs
Què veure a Poyales del Hoyo 5,7 km · 3 llocs
Què veure a El Arenal 6,5 km · 3 llocs
Què veure a Mombeltrán 11 km · 4 llocs
Què veure a Candeleda 11 km · 6 llocs
Què veure a Santa Cruz del Valle 12 km · 3 llocs
Què veure a Cuevas del Valle 14 km · 4 llocs

Espanya › Castella i Lleó › Àvila › Arenas de San Pedro › Guisando

Què veure i què fer a Guisando

Guisando
Poble
Vila de la comarca d'Arenas de San Pedro, a Ávila, situada a la cara sud de la serra de Gredos, a 760 m d'altitud, amb un clima d'hiverns suaus i una pluviometria molt elevada; té uns 458 habitants, anomenats guisanderos. El topònim apareix ja el 1274, en un camí ramader, i el Libro de la Montería d'Alfons XI cita al segle XIV l'abundància d'óssos a la garganta de Guisando. Va ser llogaret del Señorío de Arenas fins al 1760, quan sota Carles III es va independitzar d'Arenas de San Pedro com a vila. El seu nucli urbà, d'habitatges emblanquinats amb xemeneies, balconades i façanes blanques encastades en el paisatge, va ser declarat conjunt historicoartístic el 1976. S'assoma a la garganta del Pelayo, al peu de la Cuerda de los Galayos.
Los Galayos
Natura
Los Galayos, també anomenats El Galayar, són un conjunt d'agulles granítiques d'entre 2.000 i 2.200 metres d'alçada al vessant sud de la Sierra de Gredos, província d'Ávila, just damunt del poble de Guisando, entre aquest terme i el d'El Hornillo. El seu nom prové d'una veu àrab que significa roca pelada que s'alça en una muntanya. El cim més emblemàtic és El Torreón, una columna vertical aïllada que supera els dos mil metres, escalada per primera vegada el 1933 per Teógenes Díaz i Ricardo Rubio; el 1947 la va pujar per primera vegada una dona, Angelines Aguerralde. És un enclavament clàssic de l'escalada espanyola: ja el 1981 s'havien catalogat 210 vies, obertes sobretot a partir de la construcció del refugi Victory el 1949.
El Noguer del Barranco
Natura
Esplanada a 1.260 metres a la boca de la gorja dels Galayos, amb font, refugi i un monument a la cabra salvatge. És la porta d'entrada al parc regional i l'arrencada de la pujada a La Mira i al refugi Victory.
El refugi Victory i l'escalada als Galayos
Activitat
La Real Sociedad Española de Alpinismo Peñalara va aixecar el 1949 aquest refugi a 1.995 metres, al peu de les agulles, i el va batejar amb el nom d'Antonio Victory. S'hi arriba després de set quilòmetres i 900 metres de desnivell des del Nogal del Barranco.
La carta de vila de Guisando
Fita
Carles III va concedir aquell dia el títol de vila al lloc, fins llavors dependent del senyoriu d'Arenas de San Pedro; el rotlle de pedra del poble commemora la separació. Comptava llavors 441 habitants i 588 el 1782.
La primera ascensió al Torreón de los Galayos
Fita
Teógenes Díaz i Ricardo Rubio van coronar aquell any la columna de granit més emblemàtica del massís. La construcció del refugi Victory el 1949 va disparar l'obertura de vies: el 1981 ja se n'havien catalogat 210 al conjunt.