Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Camarena

Què veure i què fer a Camarena (Torrijos, Toledo): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 2 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Camarena és cada lloc

Església de San Juan Bautista de Camarena 550 m

Pobles a prop de Camarena

Què veure a Arcicóllar 3,6 km · 3 llocs
Què veure a Chozas de Canales 6,5 km · 5 llocs
Què veure a Las Ventas de Retamosa 7,5 km · 5 llocs
Què veure a Fuensalida 7,7 km · 9 llocs
Què veure a Camarenilla 8,9 km · 4 llocs
Què veure a Portillo de Toledo 9,6 km · 4 llocs
Què veure a Huecas 11 km · 4 llocs
Què veure a Santa Cruz del Retamar 11 km · 4 llocs

Espanya › Castella-la Manxa › Toledo › Torrijos › Camarena

Què veure i què fer a Camarena

Camarena
Poble
Municipi de la comarca de Torrijos, a la província de Toledo, on Alfons X va residir prop de quatre mesos entre 1272 i 1273 i des d'on va signar diversos documents reials, i que va rebre dels Reis Catòlics una carta de privilegis el 1498 i de Felip V el títol de fidel el 1717; la seva església de San Juan Bautista és un temple gòtico-mudèjar del segle XV de tres naus amb un retaule del XVI amb pintures de Juan de Borgoña i escultures de Diego Copín de Holanda, i la seva vinya, dominada per la garnatxa negra, sosté cinc cellers.
Església de San Juan Bautista de Camarena
Monument
L'església de San Juan Bautista, a Camarena, és un temple catòlic goticomudèjar de tres naus, construït en maó a finals del segle XV sobre un temple mudèjar anterior. Va ser consagrada el 1692 per l'arquebisbe de Toledo. La seva torre, d'uns 28 metres, s'aixeca a l'esquerra de la capçalera amb arcs de ferradura apuntats emmarcats en alfiz sota un xapitell piramidal; la portada principal, a la façana oest, és un arc apuntat inscrit també en alfiz. Per dins té planta basilical de tres naus sobre columnes de granit, amb una capella major gòtica de volta de creueria i arc de triomf decorat amb cassetons i florons platerescs. Conserva un retaule del segle XVI amb pintures de Juan de Borgoña i escultures de Diego Copín de Holanda.
Carrossa de la Virgen de la Caridad
Monument
La carrossa de la Verge de la Caritat, conservada a l'església parroquial de Camarena, és una carrossa barroca de gran ornamentació, decorada amb escultures daurades de mida natural de temàtica profana i mitològica grecoromana. Segons la tradició local, recollida pel geògraf de cambra Tomás López, els reis Felip V i Isabel de Farnesio la van regalar al veí Sebastián de Flores cap al 1728 perquè servís a les processons de la Verge, després d'haver estat usada a la coronació de Lluís I. Un estudi del 2020 publicat a The Burlington Magazine va establir que en realitat es va fabricar el 1697 al taller napolità de Cristoforo Schor, destinada originalment a un ambaixador espanyol a Roma.
Convent de Nuestra Señora de la Concepción de Camarena
Monument
Antic convent de mínims de Camarena, fundat el 1562 pel teòleg local Alonso Rodríguez, conservat avui només parcialment. Es manté part de la façana principal, a l'avinguda de la Pau, amb les restes de la porta original i una escultura de la Verge a dalt, a més d'alguns arcs a l'interior. L'edifici es troba avui subdividit en diverses propietats privades; una d'elles acull el Mesón Gregorio II, restaurant de cuina castellana.
Prado Palacios
Natura
Espai natural d'unes trenta-dues hectàrees reforestat el 2006 amb espècies autòctones com pins i alzines, al terme de Camarena. Acull fauna mediterrània com conills, perdius roges, àguila reial i àguila de Bonelli, milans, voltors comuns i mangostes egípcies, juntament amb vegetació de vinyes, oliveres, arç i ginesta. Compta amb taules, zona de jocs infantils i camins per passejar, i pren el nom del rierol Prado Palacios, que discorre per l'extrem occidental del poble.
Alfonso X despatxa des de la vila
Fita
Entre 1272 i 1273 Alfons X el Savi hi va residir prop de quatre mesos i va signar des de la vila diversos documents reials. També hi va passar Enric III el 1400, en una època en què el lloc depenia del monestir de Santa María de Batres.
El privilegi de 1498
Fita
Els Reis Catòlics van concedir el 1498 una carta de privilegis que va alliberar el veïnat de càrregues senyorials. El 1717 Felip V hi va afegir el títol de fidel en agraïment pel suport prestat durant la guerra de Successió.
Els cellers de garnatxa
Gastronomia
La vinya sosté la localitat des de fa segles: el 1620 els seus veïns van pletejar amb Toledo pel dret a vendre vi. Cinc cellers treballen avui dins de la denominació creada el 1976, amb la garnatxa negra com a varietat dominant.