Poble
Iniesta és un municipi de la comarca de la Manchuela Conquense, a la província de Conca, amb un extens terme de 23.841 ha, majoritàriament pla, que limita al sud-est amb el riu Cabriel. S'identifica amb l'Egelasta que Plini i Estrabó van citar per la qualitat de la seva sal; en època àrab, coneguda com a Yanasta, va ser un nucli econòmic basat en el safrà, la ramaderia llanera i l'artesania de catifes. Presa per Alfons VIII el 1186, va quedar a la frontera castellana, i el 1253 Alfons X el Savi li va concedir el fur de Conca. A uns tretze quilòmetres del nucli urbà s'alça el santuari de la Mare de Déu de Consolació, amb retaule barroc i hostatgeria de 1710 en un pinar d'unes setanta hectàrees, i les seves vinyes s'acullen a la denominació d'origen Manchuela. Té 4567 habitants (INE 2025).
Monument
L'església parroquial de l'Assumpció, a Iniesta, data dels segles XVI al XVIII i va ser la segona parròquia de la vila, després de la desapareguda església de la Virgen de la Estrella. La seva història ha estat accidentada: va patir incendis el 1643, durant la primera guerra carlina -quan el 1837 el rector carlí va permetre refugiar-s'hi als isabelins- i durant la Guerra Civil, quan es van perdre totes les seves imatges sagrades, inclosa la de la patrona, la Mare de Déu de Consolación. És un temple de grans proporcions, de 60 metres de longitud, 20 d'amplada i 20 d'alçada fins a la cúpula, amb tres naus cobertes amb volta de canó i una capella major amb enrajolat de Manises del segle XVIII, l'edifici de més envergadura del nucli urbà.
Monument
Instal·lat en una ermita del segle XVI, reuneix les troballes aparegudes a l'extens terme municipal, des del Neolític fins a època romana. En destaquen les peces ibèriques trobades a la zona.
Monument
Conjunt devocional situat al terme d'Iniesta, a uns 13 quilòmetres del poble, amb retaule barroc i una hostatgeria de 1710 de planta quadrada i pati porticat. S'enclava en un paratge d'unes 70 hectàrees de pinar mediterrani.
Monument
Pont de carreus sobre el riu Cabriol, d'uns 80 metres de longitud, acabat el 1591. Va ser durant segles pas obligat entre Castella i el Regne de València.
Curiositat
El cultiu del xampinyó és un dels pilars econòmics d'Iniesta, juntament amb la vinya, el cereal i el transport pesant. Les naus de cultiu climatitzades esquitxen el terme municipal.
Activitat
Romeria multitudinària fins al santuari de Consolación, situat a uns tretze quilòmetres d'Iniesta, amb origen documentat al segle XVI. El diumenge de Pentecosta els iniestencs traslladen la imatge de la Mare de Déu fins al santuari, on roman fins al tercer diumenge d'agost, i tots dos trasllats estan declarats Fiesta de Interés Turístico Regional (una distinció regional d'interès turístic) des de 2008. El conjunt, amb una hostatgeria dels segles XVII i XVIII, conserva un retaule barroc.
Activitat
La festa de San Antón a Iniesta, comarca conquesa de La Manchuela Conquense, comença amb una missa dedicada al sant a la parròquia, que dona inici a la celebració. Tot seguit, una processó trasllada la imatge fins a l'ermita de San Antón Abad, on centenars de fidels esperen amb els seus animals, gossos, gats, cavalls, tortugues, ocells i altres mascotes, per fer les tradicionals tres voltes al voltant de l'ermita. Allà el sacerdot beneeix cada animal individualment, en una de les tradicions hivernals més arrelades de la localitat.
Fita
L'erudició identifica el solar d'Iniesta amb Egelasta, la ciutat que Plini i Estrabó van citar al segle I per la qualitat de la seva sal, emprada per conservar aliments. Les troballes del terme confirmen una ocupació romana de certa entitat.
Fita
Alfons VIII de Castella va prendre Iniesta el 1186 i la va incorporar a la línia fronterera castellana. En època andalusina, amb el nom de Yanasta, havia estat un centre comarcal que vivia del safrà, de la llana i de la manufactura de tapissos.
Fita
Alfons X va concedir a Iniesta el 1253 el fur de Conca, un codi d'àmplies llibertats concejils pensat per atraure pobladors a la frontera. La vila acabaria integrada més tard al marquesat de Villena.
Fita
Enric d'Aragó, més conegut com Enric de Villena, senyor de la vila d'Iniesta i també de Cifuentes, comte de Cangas i Tineo i mestre de l'Orde de Calatrava, va fixar residència a Iniesta i hi va reunir una biblioteca notable per al seu temps. Nascut cap al 1384 a Torralba de Cuenca, era l'últim descendent legítim de la Casa de Barcelona i va escriure en castellà i valencià, traduint nombroses obres de medicina, teologia, astronomia i literatura, de les quals bona part es va perdre. A la seva mort a Madrid el 1434, el bisbe i inquisidor Lope de Barrientos va ordenar cremar bona part d'aquells llibres.
Gastronomia
Denominació repartida entre Conca i Albacete que té en la bobal la seva varietat de referència, a més de tempranillo i garnatxa. Els seus negres i rosats neixen en un altiplà de sòls calcaris batut pels vents del Xúquer i del Cabriol.