Poble
Municipi de la comarca de Sierra Morena, a la província de Ciudad Real, crescut al voltant d'uns mantials d'aigües mineromedicinals que li van donar nom i alimenten el seu balneari, al costat de l'antiga ermita de Santa María de los Baños. Al seu terme hi ha l'abric de Peña Escrita, un dels conjunts d'art esquemàtic més importants de la Península, realitzat entre el III mil·lenni aC i el Bronze Final i declarat monumento nacional el 1924 (figura de protecció patrimonial vigent fins al 1931), la notícia del qual va donar el 1783 el rector Francisco José López de Cárdenas en el primer registre documentat d'art rupestre; el municipi queda dins del Parc Natural del Valle de Alcudia y Sierra Madrona, declarat el 2011.
Natura
Conjunt d'abrics amb pintures rupestres esquemàtiques realitzades entre el III mil·lenni aC i el Bronze Final. És un dels jaciments d'art esquemàtic més importants de la Península Ibèrica i va ser declarat Monument Historicoartístic el 1924.
Natura
Estació d'art rupestre esquemàtic situada a l'entorn de Sierra Madrona, amb plafons de figures humanes i esquemes geomètrics en tons rogencs. Va ser declarada Monument Historicoartístic juntament amb Peña Escrita el 1924.
Monument
Equipament museístic dedicat a explicar els deu conjunts de pintura rupestre catalogats al terme municipal. Serveix com a punt de partida per a les visites guiades a Peña Escrita i La Batanera.
Monument
Establiment termal alimentat per brolladors d'aigües mineromedicinals que van donar nom a la localitat. Les seves aigües van ser declarades d'utilitat pública i la vila va créixer al voltant de l'antiga ermita de Santa María de los Baños.
Natura
Amb uns 1.323 metres d'altitud és el cim més alt de Sierra Madrona i de tota la província de Ciudad Real. Des del seu cim es domina el Valle de Alcudia i bona part de Sierra Morena.
Natura
Salt d'aigua sobre el riu Cereceda, encaixat entre parets de quarsita i envoltat de vegetació de ribera. És un dels paratges més visitats de Sierra Madrona, especialment després de les pluges d'hivern i primavera.
Natura
Tram del riu Cereceda on l'aigua discorre sobre lloses de pissarra formant tolls naturals utilitzats com a zona de bany. És un paratge tradicional d'esbarjo estival per als veïns de Fuencaliente.
Natura
El parc natural del Valle de Alcudia y Sierra Madrona, declarat el 10 de març de 2011 sobre una superfície de gairebé 150.000 hectàrees repartides entre vuit municipis del sud de Ciudad Real, combina les dehesas d'alzina del Valle de Alcudia, modelades per l'ús ramader tradicional, amb els relleus trencats de Sierra Madrona, on es conserven alzinars, quejigars, surededes, rebollars i algun pinar relicte. Acull àrees crítiques per a l'àguila imperial ibèrica, el voltor negre, la cigonya negra i el linx ibèric, a més de poblacions de llop, i dins dels seus límits es protegeixen espais singulars com els Castillejos Volcánicos de la Bienvenida, la Laguna Volcánica de La Alberquilla, el Volcán de Alhorín i el Refugio de Quirópteros de Fuencaliente.
Natura
Formacions rocoses de quarsita que s'alcen sobre el nucli urbà i funcionen com a mirador natural del poble i de la vall. És un dels accessos habituals a les rutes de senderisme de Sierra Madrona.
Curiositat
El 1783 el rector de Montoro Francisco José López de Cárdenas va donar notícia de les pintures de Peña Escrita i La Batanera, considerat el primer registre documentat d'art rupestre en la història de la investigació arqueològica.
Curiositat
La tradició local situa a l'entorn del riu Cereceda, vora els antics batans, l'aventura dels batans que Cervantes relata a la primera part del Quixot. El topònim La Batanera conserva el record d'aquella activitat.
Activitat
Festa hivernal en què s'encenen dues grans fogueres i els veïns es taquen la cara amb suro cremat. S'acompanya de concurs de migas i de la celebració religiosa de la Candelera.
Activitat
Joc tradicional d'apostes amb dues monedes llançades a l'aire que se celebra únicament el Divendres Sant. És un dels pocs jocs profans autoritzats per tradició a Castella-la Manxa.
Activitat
Festa patronal d'hivern en honor a San Sebastián, patró de Fuencaliente, que se celebra al voltant del 20 de gener amb processó i repartiment i benedicció de pa entre els veïns, un costum mantingut per l'ajuntament.
Activitat
La romeria de San Marcos se celebra a l'aldea de Ventillas, pedania de Fuencaliente a Sierra Morena, el cap de setmana més proper al 25 d'abril. És una romeria campestre amb menjar a l'aire lliure i actes religiosos en honor a San Marcos.
Activitat
Els diferents grups i penyes del poble aixequen creus engalanades amb flors naturals als carrers i patis de Fuencaliente, que es visiten durant els dies de festa. La tradició se celebra al voltant del cap de setmana més proper al 3 de maig, data en què els veïns elaboren aquestes ornamentacions florals.
Gastronomia
Els monts de Sierra Madrona són territori de cérvol, senglar i mufló, i la seva carn arriba a la taula en calderetes, estofats i adobs. Les munteries d'hivern marquen el calendari i omplen de visitants les cases rurals del terme.