Poble
Municipi de la comarca de la Manxa, a la província de Ciudad Real, a uns deu quilòmetres del Parc Nacional de les Tablas de Daimiel, aiguamoll format pel desbordament del Guadiana i l'Azuer, inclòs al Conveni Ramsar i un dels últims exemples de l'ecosistema de tablas fluvials. Al seu terme hi ha també la Motilla del Azuer, jaciment de l'Edat del Bronze ocupat des de cap al 2450 a. C. i amb un dels pous més antics de la Península; el seu casc històric s'articula al voltant de la plaça d'Espanya, de traçat del segle XVI, i la vila va rebre el títol de ciutat el 1887, pocs anys després que Alfons XII visités les Tablas per caçar ànecs.
Natura
Aiguamoll format a la confluència del Guadiana i el seu afluent el Cigüela, als termes municipals de Daimiel i Villarrubia de los Ojos, a uns deu quilòmetres de Daimiel; protegit com a parc nacional, ZEPA i inclòs en el Conveni Ramsar i a la Reserva de la Biosfera de La Mancha Húmeda. És un dels darrers exemples de l'ecosistema de taules fluvials, que es forma en desbordar-se els rius als seus trams mitjans per la manca de pendent, i serveix de refugi a més de 2000 espècies de plantes, ocells, peixos i insectes. Amb uns 192.000 visitants anuals, és un dels parcs nacionals més visitats d'Espanya, tot i que la seva supervivència es veu amenaçada per la sobreexplotació dels aqüífers, que el 2009 va portar la Comissió Europea a obrir un expedient a Espanya.
Monument
L'església de Santa María la Mayor, l'edifici més antic de Daimiel, es remunta al segle XIV, tot i que la seva façana sud és del XV i la torre del XVI. D'estructura gòtica molt desfigurada per successives restauracions, conserva al costat nord els seus elevats contraforts rematats en agulles i la porta de la Umbría, d'arc ogival; la porta principal, anomenada del Sol, s'obre sota un pòrtic que amaga la façana original. L'interior, de tres naus sobre quatre pilars, acull la imatge del Santíssim Crist de l'Expiració, atribuïda a l'escola d'Alonso Cano, que es va salvar de la crema de retaules de 1936. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1989, guarda també la làpida sepulcral del baró d'Eroles, heroi de la guerra de la Independència, mort a Daimiel el 1825.
Monument
Església parroquial construïda a partir de 1542, any en què l'emperador Carles I en va autoritzar l'edificació, tot i que el culte ja funcionava des de 1563 i les obres no es van donar per acabades fins al 1587. Presenta planta de creu llatina d'ordre dòric, amb voltes de maó i creueria estrellada al creuer i l'absis; conserva tres portalades, entre elles la renaixentista dels peus i l'anomenada del Sol. El retaule original, daurat i xurrigueresc, va ser destruït a la guerra civil; l'actual, obra de l'escultor Alfredo Lerga, es va inaugurar el 1948, any en què l'església va ser consagrada, un privilegi únic entre els temples de Daimiel. Guarda a més imatges de Setmana Santa de l'escultor sevillà Antonio Castillo Lastrucci i va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1989.
Monument
La plaça d'Espanya de Daimiel, d'origen renaixentista i traçat del segle XVI, es coneixia antigament com a plaça dels Portals Blancs pels seus porxos emblanquinats, sostinguts al principi per columnes de fusta. El 1880 aquestes van ser substituïdes per columnes de pedra, que més tard es van reemplaçar per les actuals de ferro. Al seu voltant s'articula el nucli històric de la ciutat, amb l'Ajuntament i la font del Rellotge, i a la plaça hi creix l'Olivera Mil·lenària, que la tradició diu plantada pels àrabs al segle X.
Monument
El Teatre Ayala és un edifici construït el 1884 a Daimiel (Ciudad Real, comarca de La Mancha), situat al carrer Gregorio Molinero, al costat del Parterre. D'estil proper al classicisme formal de l'època, responia al model de teatre en ferradura, amb un sistema de llotges, i lluïa a la façana pilastres, capitells, mènsules i relleus geomètrics avui desapareguts. El 1943 es va reformar per convertir-se en cinema, substituint les llotges per un entresòl, i en dates recents ha estat rehabilitat completament a l'interior com a espai escènic i cultural de la ciutat, dedicat avui a múltiples usos.
Monument
La motilla del Azuer és un jaciment prehistòric de l'edat del bronze al terme de Daimiel (Ciudad Real), amb ocupació documentada des del 2450 aC i declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), com a zona arqueològica, el 2013. Pertany al singular tipus d'assentament conegut com a motilla, propi de la plana manxega entre el 2200 i el 1500 aC: un monticle artificial resultant d'una fortificació de planta central amb diverses muralles concèntriques, que aquí conserva murs de maçoneria de més de vuit metres d'alçada. Al seu interior es protegien recursos bàsics com l'aigua —captada mitjançant un pou dels més antics excavats a la península Ibèrica—, a més d'emmagatzemar-se cereals a gran escala, estabular-se bestiar i produir-se ceràmica i altres béns artesanals.
Natura
L'Olivera Mil·lenària de Daimiel (Ciudad Real), de varietat cornicabra, se situa en un extrem de la plaça d'Espanya i va ser plantada, segons la tradició, pels àrabs al segle X, cosa que la converteix en un exemplar únic del seu conreu tradicional a la localitat. Al seu voltant se celebra cada novembre la Festa de l'Olivera Mil·lenària, amb actes culturals i festius que culminen a la Varea, la recollida tradicional de l'oliva a varapalo; a l'acte hi han acudit personalitats com José Antonio Camacho, José Mota o José Bono.
Activitat
Les processons de Setmana Santa de Daimiel, declarades Fiesta de Interés Turístico Regional (festa declarada d'interès turístic regional) el 2002, comencen el Diumenge de Rams amb la borriquilla, en què infants de diverses confraries acompanyen la imatge de Jesús entrant a Jerusalem, i acaben el Dissabte Sant amb la processó de María Desolada. El dimarts processa l'Arxiconfraria de la Passió amb un via crucis; el dimecres, l'Arxiconfraria del Crist del Consol; el Dijous Sant, Los Coloraos, confraria del Santíssim Crist de la Columna considerada la més antiga; i el Divendres Sant surten, entre d'altres, la de Nostre Pare Jesús Natzarè, una de les més grans d'Espanya. Diverses confraries conserven talles de l'escultor sevillà Antonio Castillo Lastrucci.
Activitat
El Día de la Sartén és una festa gastronòmica popular de Daimiel (La Mancha, Ciudad Real) que se celebra la tercera setmana de juny i reuneix més d'un miler de participants. Les colles del municipi cuinen i comparteixen a l'aire lliure plats tradicionals de la zona com les migas, les gachas o el pisto, en una jornada que es prolonga fins a altes hores de la matinada amb una xocolatada final i música d'orquestra.
Curiositat
El desembre de 1884 el rei Alfons XII va visitar Daimiel per caçar ànecs a les Tablas. Pocs anys després, el 1887, la reina Maria Cristina va concedir a la vila el títol de ciutat.
Gastronomia
Pa candeal de molla atapeïda i crosta marcada amb dos talls en aspa i una corda al voltant, emparat per una Indicació Geogràfica Protegida que cobreix la província. A Daimiel acompanya els plats de cullera i sosté mojetes i pistos.