Poble
Municipi de la comarca de Campo de Calatrava, a la província de Ciudad Real, en el terme del qual s'aixeca Calatrava la Vieja, jaciment vora el Guadiana amb restes islàmiques i medievals on va néixer el 1158 l'Orde de Calatrava, el primer orde militar castellà. Conserva també el santuari de la Encarnación, edifici d'origen musulmà amb arc de ferradura convertit en temple de la patrona, i el casalot divuitesc del Torreón; el Diumenge de la Verge el veïnat acompanya el trasllat de la imatge des del santuari fins al poble, uns 5,6 quilòmetres.
Monument
Jaciment arqueològic vora el Guadiana, al municipi de Carrión de Calatrava, conegut des del segle XIII com a Calatrava la Vieja. De fundació omeia, a finals del segle VIII, va formar part d'al-Àndalus durant quatre segles i va ser, a l'alta edat mitjana, l'única ciutat important andalusina de la vall mitjana del Guadiana, situada en un pas obligat entre Còrdova i Toledo i entre el Llevant i el Ponent peninsulars. A mitjan segle XII va passar a Castella i va ser una de les primeres possessions de l'Orde del Temple al regne; després de l'abandonament templer del lloc, la ciutat va ser l'origen i primera seu, el 1158, de l'Orde de Calatrava. Conserva restes islàmiques i medievals i és un dels conjunts fortificats andalusins més ben estudiats de la Meseta.
Monument
L'església de Santiago Apóstol, a Carrión de Calatrava, al Campo de Calatrava ciutadrealenc, és un temple gòtic de finals del segle XV i començaments del XVI. Té una sola i gran nau dividida en dos trams: un de traça gòtica, amb presbiteri i capçalera d'absis dodecagonal, i un altre cobert amb volta de mig canó amb llunetes. Conserva una imatge de la Mare de Déu dels Màrtirs, tallada en alabastre policromat al segle XII en un estil de transició del romànic al gòtic, i un crucifix de fusta conegut com el Crist del Perdó. Abans que s'arrebossessin els murs, aquests lluïen pintures murals del segle XVI, de les quals encara en queden restes.
Monument
El santuari de la Mare de Déu de l'Encarnació s'aixeca a 6 quilòmetres de Carrión de Calatrava, al costat de l'antic castell de Calatrava la Vieja. És un edifici d'origen musulmà de prop de mil anys, que degué ser mesquita, com recorda l'arc de ferradura amb alfiz de la seva façana nord; sobre seu es va erigir la primitiva capella de la Mare de Déu dels Màrtirs, envoltada pel cementiri dels calatravos caiguts a la batalla d'Alarcos. Cap al 1700 el conjunt va passar a dedicar-se a l'Encarnació, i els edificis actuals es van completar al segle XIX. Aquí es guarda la imatge de la patrona de Carrión, que cada Diumenge de Resurrecció és traslladada al poble, on roman quaranta dies, i el santuari conserva nombrosos exvots de cera.
Monument
El Torreón és una casa senyorial de finals del segle XVIII situada prop del centre de Carrión de Calatrava (Campo de Calatrava, Ciudad Real). Va ser edificada com a casa pairal dels comtes de Carrión i al segle XIX va passar a ser propietat de la família Zaldívar. L'edifici, de planta quadrangular, té tres plantes i les seves façanes presenten un aparell de maó de tradició toledana, característic de la comarca.
Activitat
El Domingo de la Virgen de Carrión se celebra el Diumenge de Resurrecció, quan la imatge de la patrona és traslladada a espatlles des de la seva ermita fins al poble, un recorregut d'uns 5,6 quilòmetres que congrega tot el veïnat. Quaranta dies després, la Mare de Déu torna a l'ermita en una romeria. La processó d'anada, amb la imatge portada pels veïns al llarg d'aquest trajecte, constitueix l'acte central d'aquesta tradició religiosa de Carrión de Calatrava (Ciudad Real).
Activitat
Carrión de Calatrava celebra les seves festes d'estiu en honor de Sant Jaume Apòstol el 25 de juliol, de menor arrelament devot que les seves festes de la Mare de Déu de l'Encarnació en Setmana Santa.
Fita
L'abat Raimundo de Fitero i fra Diego Velázquez van acceptar el repte de Sanç III de defensar la fortalesa de Calatrava, prop de l'actual Ciudad Real, que els templers havien retornat per indefensable. D'aquell compromís va néixer el 1158 l'Orde de Calatrava, el primer orde militar castellà, integrat en la família dels ordes cistercencs i, juntament amb els de Santiago, Alcántara i Montesa, un dels quatre grans ordes militars hispànics.
Gastronomia
Fogassa rodona i compacta de molla atapeïda que porta gravada a la crosta una creu de quatre braços i dues picades laterals. Elaborada amb blat de la comarca, està emparada per una indicació geogràfica protegida pròpia.