Poble
Municipi de la comarca de Campo de Montiel, a la província de Ciudad Real, independitzat el 1421 per privilegi de l'infant Enric i proclamat per Felip II el 1573 capital del Campo de Montiel, condició que li va deixar un caseriu de cases blasonades i palaus renaixentistes i li va valer el títol de ciutat el 1895; el seu casc va ser declarat conjunt historicoartístic el 1974. Aquí va morir Francisco de Quevedo en una cel·la del convent de Santo Domingo i aquí reposen les seves restes, retornades solemnement el 2007 a la cripta de l'església de San Andrés després dels estudis d'identificació de la Universitat Complutense, l'equip de la qual va assenyalar el 2004 la vila com el lloc de la Manxa del qual Cervantes no va voler recordar-se.
Monument
Plaça de planta trapezoïdal aixecada a començaments del segle XVII, amb porxos i balconades característiques. Concentra les principals institucions civils i religioses de la vila.
Monument
Temple que presideix la Plaça Major, amb un notable púlpit plateresc. A la cripta de la capella dels Bustos reposen les restes de Francisco de Quevedo. Documents de l'època de Felip II descriuen l'església com a dotada d'una torre molt bona en extrem, construïda en pedra de carreu amb nombroses finestres i rematada originalment per un xapitell de pissarra negra i plom, a semblança de les construccions d'El Escorial.
Monument
Convent on Francisco de Quevedo va morir el 8 de setembre de 1645 i que conserva la cel·la on va passar els seus darrers dies. Al refetor s'hi exhibeixen materials de la Fundación Francisco de Quevedo.
Monument
La més artística de les cases senyorials d'Infantes, amb una façana neoclàssica dominada per un gran arc de mig punt que emmarca la portada i un pati interior de columnes jòniques.
Monument
Edifici construït a mitjan segle XVI com a pòsit i casa de contractació, transformat en presó el 1719. Conserva un bonic pati interior amb columnes de capitells toscans.
Monument
Casa senyorial hidalga d'Infantes identificada amb l'habitatge que Cervantes descriu a la segona part del Quixot en presentar don Diego de Miranda, el Caballero del Verde Gabán.
Monument
Santuari de la patrona de Villanueva de los Infantes, la Mare de Déu de l'Antiga, una talla del segle XIII coneguda a l'edat mitjana com Santa María de Jamila. Va ser coronada canònicament l'últim dissabte de maig de l'any 2000 pel bisbe prior de Ciudad Real. La seva festivitat se celebra el 8 de setembre, dia de la Nativitat de la Mare de Déu, i el penúltim cap de setmana d'agost se celebra a més una revetlla en honor seu.
Curiositat
La vila es va independitzar el 10 de febrer de 1421 per privilegi de l'infant Enric i el 1573 Felip II la va proclamar capital del Campo de Montiel. El seu nucli va ser declarat conjunt historicoartístic el 1974 i el 2017 va ingressar a Los Pueblos Más Bonitos de España.
Curiositat
Les restes de Quevedo van reposar 150 anys a la cripta de la família Bustos de l'església de San Andrés. Després dels estudis d'identificació de la Universitat Complutense de Madrid, el maig del 2007 van ser retornades solemnement a la cripta dins una urna de ferro.
Activitat
Villanueva de los Infantes elabora el primer cap de setmana de setembre un pisto manxec colossal que li va valer un rècord Guinness al pisto més gran mai cuinat.
Activitat
Les festes de Santo Tomás de Villanueva honren el patró de Villanueva de los Infantes, on va transcórrer tota la seva infància i joventut, encara que va néixer el 1486 en una casa de labor propera, camí de Fuenllana, on la seva família s'havia traslladat per una epidèmia de pesta. Encara es conserva part de la casa familiar del sant, amb un escut a la cantonada, al costat d'un oratori. Va ingressar a l'Orde de Sant Agustí a Salamanca el 1516 i va ser ordenat sacerdot el 1518; es va fer cèlebre per la seva austeritat personal i la seva caritat amb orfes, pobres i malalts, als quals procurava donar feina abans que almoina. El 1544 va ser nomenat arquebisbe de València, càrrec que va ocupar fins a la seva mort el 1555.
Curiositat
El gramàtic i humanista Bartolomé Jiménez Patón, nascut a Almedina el 1569, va desenvolupar la seva tasca a Villanueva de los Infantes, on va ser mestre i amic de Quevedo, contribuint al prestigi intel·lectual de la vila al Segle d'Or. Va estudiar al Col·legi Imperial dels jesuïtes de Madrid, on va coincidir amb Lope de Vega, a qui sempre va admirar, i es va formar després a les universitats de Baeza i Salamanca. El 1600 es va instal·lar a Villanueva de los Infantes en acceptar una càtedra d'Humanitats, i va compaginar la docència amb càrrecs com a notari de l'arxiu de la Inquisició de Múrcia i correu major de la vila. Entre els seus treballs erudits destaquen les seves traduccions i comentaris de Marcial, les Odes d'Horaci i les Sàtires de Juvenal. Va morir a la mateixa vila el 1640.
Fita
L'infant Enric d'Aragó, administrador del mestrat de Santiago, va concedir el títol de vila al lloc que fins aleshores s'anomenava La Moraleja; el nom definitiu de Villanueva de los Infantes es va fixar cap al 1480.
Fita
Francisco de Quevedo va morir en una cel·la del convent de Santo Domingo de Villanueva de los Infantes, malalt i retirat després d'anys de presó i plets. Va ser enterrat a l'església parroquial de la vila que havia freqüentat des de 1610.
Fita
La regent Maria Cristina va elevar a ciutat el 1895 Villanueva de los Infantes, que feia tres segles que exercia de cap del Campo de Montiel i acumulava un caseriu de cases blasonades i palaus renaixentistes sense igual a la província.
Fita
Un equip multidisciplinari de la Universitat Complutense va publicar el 2004 un treball que, creuant distàncies i temps de viatge del Quijote, assenyalava Villanueva de los Infantes com el lloc de la Manxa el nom del qual Cervantes no va voler recordar.
Gastronomia
Amanida insòlita feta amb la polpa de la llimona trossejada, ceba, oli d'oliva, sal i pebre vermell, a la qual de vegades s'afegeix bacallà o ou dur. Refresca els guisats forts de la comarca i és senyal d'identitat de les taules infanteñas.