Poble
Municipi de la comarca de Campo de Montiel, a la província de Ciudad Real, pres per l'Orde de Santiago el 1213 després de Las Navas de Tolosa i recompensat per Alfons X el 1273 amb nous privilegis per l'ajuda dels seus veïns en la conquesta de Baeza. La Corona va reconèixer el 1621 Francisco de Quevedo com a senyor de la vila, on va passar més de set anys entre 1610 i 1645 i va escriure part de la seva obra; la seva església de Nuestra Señora de los Olmos conserva un retaule manierista del 1581 i un orgue construït el 1763 per Gaspar de la Redonda, i el terme abasta espais protegits amb pioques i àguila imperial ibèrica.
Monument
La Casa-Museu de Quevedo, a Torre de Juan Abad (Campo de Montiel, Ciudad Real), va ser l'antiga residència de l'escriptor Francisco de Quevedo, senyor de la vila des de 1620, on va rebre algunes de les figures més influents de la política i la societat de la seva època. L'edifici, del segle XVII, conserva uns cent metres quadrats de la casa original, completats amb instal·lacions modernes. A la planta alta, el museu exhibeix documents, llibres i objectes personals, entre ells un tinter de ceràmica i la butaca que feia servir a la casa; a la planta baixa hi ha dues sales d'exposicions temporals de pintura, escultura i fotografia. El pati, que conserva el pou original, s'utilitza per a representacions a l'aire lliure i des de 2014 acull cada octubre el Festival de Poesia Visual.
Monument
L'església de Nuestra Señora de los Olmos, a Torre de Juan Abad (Ciudad Real), té el seu origen en una petita capella de 1243 fundada per l'Orde de Santiago; l'edifici actual, d'una sola nau en creu llatina, data sobretot dels segles XVI i XVII, amb elements renaixentistes. Conserva un retaule major manierista de 1581, obra de l'escultor Francisco Cano, declarat bé d'interès cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2005 i un dels més ben conservats de la comarca, i un orgue de 1763 construït per Gaspar de la Redonda, que manté gairebé tots els seus components originals i que, després de la seva restauració el 2001, es compta entre els de millor so d'Europa. Santa Teresa de Jesús va combregar en aquest temple el 16 de febrer de 1575, camí de Beas del Segura.
Monument
L'ermita templera de la Verge de la Vega s'alça al paratge de la Vega, a quatre quilòmetres de Torre de Juan Abad, on es pot arribar amb cotxe o caminant. Va ser edificada per l'Orde del Temple com a centre religiós que combinava funcions agropecuàries, de recaptació i de reclutament. El 1310 va patir destrucció, i una inscripció llatina a la seva cúpula recorda que va ser reconstruïda i ampliada el 1644 «floreciendo la verdadera piedad». Després de la dissolució dels templers va passar a l'Orde de Santiago, la creu-espasa del qual figura en relleu sobre la porta principal. A l'interior es conserva una llosa d'alabastre amb una antiga inscripció àrab, d'origen incert, que podria apuntar a un assentament anterior al lloc.
Activitat
Els Cicles Internacionals d'Orgue Històric se celebren des de 2001 a l'església de Nuestra Señora de los Olmos de Torre de Juan Abad, entorn de l'orgue construït el 1763 per Gaspar de la Redonda i restaurat aquell mateix any per l'organer Alan Faye. L'instrument, considerat entre els de millor so d'Europa segons la publicació vienesa Nuovi Fiori Musicali, atreu intèrprets internacionals que han compartit partitures amb ciutats com Londres, Roma, París, Berlín, Sevilla, Madrid, Barcelona, Segòvia, Bordeus, Anvers, Brussel·les o Nova York.
Activitat
El Festival de Poesia Visual de Torre de Juan Abad, trobada multidisciplinària de poesia i arts que se celebra a la vila des de 2014, va sorgir d'una conversa a Düsseldorf entre la coreògrafa coreana Soo Jin Yim-Heil, l'escriptor i teòric de l'art alemany Heinrich Heil i l'escultor i filòsof José María Guijarro, veí de la localitat. S'entén la poesia visual com una expressió artística que transcendeix el text escrit i es connecta amb la dansa, l'escultura, la música i el vídeo. Se celebra cada mes d'octubre a la Casa Museu de Quevedo, escriptor que el 1621 va ser reconegut pel Consell Reial com a senyor de la vila.
Curiositat
Francisco de Quevedo va passar en aquesta vila més de set anys entre 1610 i 1645 i hi va escriure part de la seva obra, inclòs el sonet que comença Retirado en la paz de estos desiertos. La Corona el va reconèixer com a senyor de la vila el 1621.
Activitat
Setmana Santa de Torre de Juan Abad, que destaca per la processó del Silenci i el Via Crucis, així com per una solemne Hora Santa el Dijous Sant. Les processons van acompanyades per una banda de cornetes i tambors els músics de la qual vesteixen de legionaris romans.
Natura
El terme abasta espais protegits entre el Campo de Montiel i Sierra Morena, amb ocells estepàris com el pioc salvatge i rapinyaires com l'àguila imperial ibèrica, a més de bosc mediterrani i rocams.
Fita
L'Orde de Santiago es va fer amb aquesta plaça del Campo de Montiel el 1213, en l'avanç que va seguir Las Navas de Tolosa. Alfons X va premiar després, el 1273, l'ajuda dels seus veïns en la conquesta de Baeza amb nous privilegis.
Fita
La Corona va reconèixer el 1621 Francisco de Quevedo com a senyor de Torre de Juan Abad, després de llargs plets amb el concejo. Entre 1610 i 1645 hi va passar més de set anys i va escriure una part substancial de la seva obra política i poètica.
Gastronomia
Els ramats d'ovella manxega aprofiten aquí matollar, rostoll i alzinar, cosa que dona llet molt grassa; el formatge resultant, emparat per denominació d'origen protegida, es cura en cambra o submergit en oli de la comarca.