Poble
Municipi de la comarca de Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel, a la província d'Albacete, conquerit per Alfons VIII el 1213 i regit per un fur que es va posar per escrit en romanç castellà el 1296; a la seva Plaça Major renaixentista, declarada historicoartística el 1945, s'aboquen l'església de la Santísima Trinidad, tres llotges porticades i les torres de la Trinidad i del Tardón, aquesta última iniciada el 1555 i continuada per Andrés de Vandelvira. Fora del casc hi ha el santuari de Cortes, meta de diversos aplecs.
Monument
Conjunt renaixentista declarat historicoartístic el 1945, considerat una de les places més singulars d'Espanya. Hi donen l'església de la Santíssima Trinitat, les torres del Tardón i de la Trinitat i tres llotges porticades.
Monument
La torre del Tardón, també anomenada torre del Consell o del Rellotge, s'alça a la plaza Mayor d'Alcaraz, just davant de la torre de la Trinidad, i forma juntament amb ella la icona principal de la ciutat. Torre hexagonal del rellotge municipal, de caràcter civil tot i estar aixecada sobre el solar del desaparegut convent de Santo Domingo, va ser iniciada el 1555 per Bartolomé Flores i hi va intervenir fins al 1568 Andrés de Vandelvira, nascut a Alcaraz, que hi va imprimir el seu estil manierista en la decoració i la divisió dels cossos. Alberga el rellotge municipal, obra del rellotger local Bautista de 1567, i una campana de 1447 que sonava només de tant en tant per als actes solemnes, d'on li ve el nom.
Monument
La Torre de la Trinidad és el campanar de l'església de la Santísima Trinidad, a la plaza Mayor d'Alcaraz, temple gòtic i renaixentista dels segles XIV i XV declarat bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1982. Sòbria i elegant, té el primer cos amb finestrals cecs gòtics i la resta de traça renaixentista, rematat al quart cos pel campanar. Juntament amb la veïna Torre del Tardón, aixecada a pocs metres a l'altra banda del carrer, forma una de les estampes més conegudes i reproduïdes en guies d'art i història de la província d'Albacete; totes dues comparteixen la raresa de ser prismes irregulars.
Monument
Temple situat a la plaza Mayor d'Alcaraz (Albacete), d'estil gòtic i renaixentista, construït entre els segles XIV i XV; la part gòtica devia concloure's abans de 1492, ja que a la volta central hi figuren les armes dels Reis Catòlics sense la granada. És l'única parròquia del municipi i va ser declarada bien de interés cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1982. La seva portada principal, d'arc ogival conopial amb relleus de cavallers i sants, dona pas a un interior de tres naus amb creueria ogival i estrelles de quatre puntes a la nau central. Destaquen també el claustre renaixentista i la torre de la Trinidad, sòbria en el seu cos gòtic inferior i renaixentista a la resta, que juntament amb la propera torre del Tardón forma una de les imatges més reproduïdes de la província.
Monument
Llotja porticada construïda el 1518 per Juan de Chiberría, amb taxació en la qual va intervenir Juan de Baeza, un dels edificis civils renaixentistes més notables de la vila.
Monument
La Portada del Alhorí, també anomenada de la Duana, s'alça en una façana lateral de l'actual Ajuntament d'Alcaraz, que va ser en origen l'alhorí o magatzem de gra de la ciutat. Està atribuïda a l'arquitecte alcaraceny Andrés de Vandelvira i datada cap al 1530-1532; les actes municipals recullen un pagament al picapedrer Valdelvira aquell mateix any. És una porta d'arc de mig punt amb tres arquivoltes decorades amb candelieri i grotescos, flanquejada per columnes sobre les quals corre un fris amb l'escut d'Alcaraz sostingut per àngels. Remata el conjunt un pòrtic amb un gran escut d'armes de Carles V flanquejat per dracs, concebut a manera d'arc de triomf plateresc.
Monument
Fortalesa del segle XI que domina la vila i controlava el pas de la vall del Guadalmena, un dels enclavaments estratègics de la frontera entre Castella i al-Àndalus.
Monument
L'església de San Miguel d'Alcaraz (Albacete), avui reconvertida en centre cultural per a exposicions i concerts, es va fundar poc després de la conquesta cristiana de la vila; segons l'historiador Padre Pareja, el 1227. La seva façana principal, d'arc de mig punt flanquejat per pilastres i rematat per un entaulament amb una fornícula avui buida, s'obre a una recollida plaça de la calle Mayor i conserva finestres sageteres de sentit militar. L'interior, de planta rectangular amb tres naus en creu llatina, alberga la capella del Rosario o de los Galiano, del segle XV, de rica decoració gòtica amb motius vegetals, animals i figures humanes tallades a l'arc d'entrada. A l'exterior s'eleva una petita torre prismàtica amb campanar a quatre vessants.
Monument
Santuari de la patrona d'Alcaraz, l'origen llegendari del qual es vincula als consells que Alfons VIII hauria celebrat aquí abans de la batalla de las Navas de Tolosa el 1212. És meta de diverses romeries al llarg de l'any.
Monument
Obra hidràulica dels segles XVI i XVII que abastia d'aigua la vila, avui parcialment enrunada però encara visible a l'entorn del nucli urbà. El 1493 el consell d'Alcaraz va encarregar a Juan de Cózar i Pedro de Cobo la construcció d'unes fonts que van donar origen al projecte, tot i que va patir nombrosos problemes econòmics. Neix al río de la Mesta com a séquia, travessa un túnel d'uns cent metres sota el sortint de La Molata, conegut aleshores com la contramina, i continua fins al coll dels cerros de Santa Bárbara i Matacaballos, on s'alçaven les arcades de l'aqüeducte; d'elles només en queden avui uns pilars i un arc complet.
Monument
Torre defensiva del segle XIII conservada al terme d'Alcaraz, part del sistema de vigilància de l'antic alfoz de la vila. S'alça al costat del río Guadalmena, en un punt que permetia controlar el pas per aquest tram del territori depenent d'Alcaraz.
Natura
La Garganta de Los Batanes és un congost del terme d'Alcaraz (Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel, Albacete), declarat microreserva i situat a uns 3 km del nucli urbà. A les parets dels seus talls es conserven coves amb pintures rupestres del Neolític, i sota els seus escarpats cingles conflueixen el río de la Mesta i el río de El Escorial, que donen origen al río Guadalmena a la cascada coneguda com Salto del Caballo.
Curiositat
El terme municipal d'Alcaraz té la singularitat de repartir les seves aigües entre quatre conques hidrogràfiques, Guadalquivir, Guadiana, Júcar i Segura, una condició que comparteixen molt pocs llocs d'Espanya. Al seu territori neix el río Guadalmena, tributari del Guadalquivir; les Salinas de Pinilla se situen al curs del Guadiana; el río Jardín aboca les seves aigües al Júcar; i l'arroyo de las Crucetas tributa al río Mundo, afluent al seu torn del Segura.
Curiositat
El gran arquitecte del Renaixement espanyol, autor de la catedral de Jaén i de bona part de l'Úbeda i Baeza monumentals, va néixer a Alcaraz i va deixar la seva empremta a la Portada del Alhorí i la Torre del Tardón.
Activitat
El Mercat Medieval d'Alcaraz se celebra l'últim cap de setmana d'abril, quan parades, tallers i espectacles de recreació històrica omplen els carrers del conjunt renaixentista de la vila.
Activitat
Festes patronals d'Alcaraz en honor a la Verge de Cortes, complementades per romeries al santuari l'1 de maig, el 26 d'agost i el 8 de setembre. Les festes patronals pròpiament dites se celebren del 4 al 9 de setembre. El Real Monasterio y Santuario de Cortes s'aixeca a l'entorn on la tradició local situa una antiga fortificació, i la devoció es remunta a una aparició de la Verge que, segons la tradició, va tenir lloc l'1 de maig de 1222 al pastor Francisco Álvarez.
Fita
Alfons VIII va assetjar la fortalesa des del turó de l'Atalaya i el 23 de maig de 1213 va entrar solemnement a la plaça, que va quedar com a bastió estratègic castellà per a la futura conquesta del regne de Múrcia i va rebre un fur inspirat en el de Conca.
Fita
El fur concedit després de la conquesta es va posar per escrit en romanç castellà el 1296, en un còdex il·luminat que ordenava la vida del concejo i dels seus nombrosos llogarets; és una de les peces cabdals del dret local albacetenc.
Gastronomia
Sierra de Alcaraz és una indicació geogràfica protegida que empara els vins de la terra elaborats amb raïm dels municipis d'Alcaraz, El Ballestero, El Bonillo, Povedilla, Robledo i Viveros, a la província d'Albacete; va ser reglamentada l'any 2000 per la Junta de Castella-la Manxa. Les vinyes, plantades al peu de la serra, donen negres lleugers amb varietats com cabernet sauvignon, merlot, bobal, monastrell i garnatxa negra, i blancs frescos elaborats amb moravia dulce, chardonnay, chelva, malvar o pedro ximénez, entre altres. Diferent de les grans denominacions manxegues, aquesta indicació acompanya tradicionalment la cuina de caça pròpia de la comarca, servida durant la verema de setembre.