Quadern de bitàcola · 10 indrets

Què veure i què fer a Hoya-Gonzalo

Què veure i què fer a Hoya-Gonzalo (Monte Ibérico-Corredor de Almansa, Albacete): 10 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 3 Natura · 2 Activitats · 1 Curiositats

Quan anar a Hoya-Gonzalo: calendari de festes

Abril: Festes de San Pedro Mártir de Verona (29 d'abril)
Maig: Romiatge de la Virgen de Fátima de Oncebreros (primer diumenge de maig)

A quina distància del centre de Hoya-Gonzalo és cada lloc

Necròpolis ibèrica de Los Villares 4,5 km
Romiatge de la Virgen de Fátima de Oncebreros 5,1 km

Pobles a prop de Hoya-Gonzalo

Què veure a Higueruela 9,7 km · 8 llocs
Què veure a Pozo-Lorente 14 km · 4 llocs
Què veure a Pétrola 15 km · 7 llocs
Què veure a Chinchilla de Monte-Aragón 15 km · 24 llocs
Què veure a Corral-Rubio 16 km · 8 llocs
Què veure a Casas de Juan Núñez 16 km · 7 llocs
Què veure a Valdeganga 20 km · 6 llocs
Què veure a Bonete 20 km · 7 llocs

Espanya › Castella-la Manxa › Albacete › Monte Ibérico-Corredor de Almansa › Hoya-Gonzalo

Què veure i què fer a Hoya-Gonzalo

Hoya-Gonzalo
Poble
Municipi de la comarca de Monte Ibérico-Corredor de Almansa, a la província d'Albacete, el nom del qual uneix la veu hoya, per la depressió on s'assenta el caseriu, al de don Gonzalo de Blazuela, i que es va independitzar de Chinchilla el 1821; la seva església de Nuestra Señora de los Remedios es va construir entre 1590 i 1621 i pel terme es reparteixen cucos de pedra seca recentment restaurats. Conserva a més la necròpolis ibèrica de Los Villares, Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) i lloc de troballa del Caballo Ibérico, i el jaciment del Camino de la Cruz, acompanyat d'un museu etnològic.
Necròpolis ibèrica de Los Villares
Natura
La necròpolis de Los Villares, dels segles VI al IV aC, se situa als contraforts dels Altos de Chinchilla de Monte-Aragón, a 4 quilòmetres d'Hoya-Gonzalo, al costat de l'antiga via Heraclea; va ser descoberta per l'historiador local Santiago Núñez Delicado i declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 28 d'abril de 1992. Ocupa mitja hectàrea i va estar en ús més de sis generacions. Entre les seves troballes destaca un guerrer a cavall de començaments del segle V aC, considerat la major escultura ibèrica coneguda, amb 1,8 metres d'alçada, juntament amb un segon Genet a Cavall trobat sobre una altra tomba i datat cap al 410 aC. També van aparèixer ceràmiques gregues d'importació, procedents probablement d'Emporion.
Jaciment de el Camino de la Cruz
Natura
Necròpolis ibèrica del terme d'Hoya-Gonzalo acompanyada d'un museu etnològic amb objectes domèstics i arreus agrícoles que abracen des de l'Antiguitat fins a començaments del segle XX.
Església de Nuestra Señora de los Remedios de Hoya-Gonzalo
Monument
L'església de Nostra Senyora dels Remeis d'Hoya-Gonzalo es va construir durant el regnat de Felip III, entre 1590 i 1621, en estil renaixentista, amb planta basilical i arcs de mig punt. La nau central es cobreix amb voltes vaïdes, el creuer amb una cúpula i la capella major i el cor amb volta de canó. Conserva un retaule major barroc de començaments del segle XVII, una escultura neoclàssica del segle XVIII de la patrona i altres peces religioses dels segles XVI al XVIII. La seva torre, més tardana, es va concloure el 1929 gràcies a les gestions d'un sacerdot murcià, Antonio Murandi.
Molí de viento de Hoya-Gonzalo
Monument
El molí de vent d'Hoya-Gonzalo (Albacete) és un molí fariner de construcció típicament manxega, l'origen del qual s'atribueix a l'època de l'infant don Juan Manuel, cap als anys 1320-1340. Va ser restaurat el 1995 pel restaurador Santiago Núñez Delicado, i avui es troba envoltat d'un parc i una zona recreativa.
Cucs de pedra seca d'Hoya-Gonzalo
Monument
Els cucos de pedra seca d'Hoya-Gonzalo són petites construccions aixecades pels agricultors com a refugi al camp. Han estat restaurades i reconstruïdes pel veí Santiago Núñez Delicado, que ha contribuït a recuperar aquest tipus d'arquitectura tradicional dins del terme municipal.
Àrea estepària de l'est d'Albacete
Natura
Zona d'Especial Protecció per a les Aus que Hoya-Gonzalo comparteix amb municipis veïns com Almansa i Chinchilla, dedicada a la conservació de l'avifauna estepària.
Festes de San Pedro Mártir de Verona
Activitat
Les festes de Sant Pere Màrtir de Verona, patró d'Hoya-Gonzalo, a la comarca albacetenca de Monte Ibérico-Corredor de Almansa, se celebren el 29 d'abril. Dies abans té lloc la lectura del pregó tradicional, que repassa amb humor els esdeveniments de l'any. L'acte central és una matança popular, amb l'elaboració de plats com l'ajo de mataero i les tajadicas, que es comparteixen entre veïns i visitants arribats per a l'ocasió. A la parròquia de Nostra Senyora dels Remeis es venera una imatge de Sant Pere Màrtir de Verona datada el 1729.
Romiatge de la Virgen de Fátima de Oncebreros
Activitat
La romeria fins a l'ermita de la Mare de Déu de Fàtima, al llogaret d'Oncebreros -compartit amb el municipi d'Higueruela-, surt des d'Hoya-Gonzalo el primer diumenge de maig. L'ermita es va aixecar en honor de la Mare de Déu i és la destinació d'aquesta peregrinació, un dels actes més concorreguts del calendari local.
El senyor que va donar nom a Hoya-Gonzalo
Curiositat
El topònim prové de don Gonzalo de Blazuela, senyor vinculat a Chinchilla, unit a la paraula hoya, que al·ludeix a la depressió on s'assenta el caseriu. El municipi es va independitzar de Chinchilla el 13 de maig de 1821.