Poble
Municipi de la comarca de Monte Ibérico-Corredor de Almansa, a la província d'Albacete, que va passar a protectorat castellà pel Tractat d'Alcaraz del 1243, va deixar el marquesat de Villena el 1480 en incorporar-se al reialenc i va veure el 1488 com els Reis Catòlics juraven els seus privilegis. El domina un gran castell alçat sobre el turó de San Blas, a uns 965 metres, reconstruït al segle XIV per don Juan Manuel i la torre de l'homenatge del qual van volar les tropes franceses; als vessants s'estén el barri de cases cova de l'Agujero, de façanes emblanquinades i xemeneies característiques.
Monument
Fortalesa de grans dimensions alçada sobre el turó de San Blas, a uns 965 metres d'altitud. Sobre un emplaçament ibèric i romà previ, la fortalesa musulmana va ser reconstruïda al segle XIV per don Juan Manuel. Les tropes franceses van volar la seva torre de l'homenatge durant la Guerra del Francès.
Monument
Temple arxiprestal iniciat al segle XV per ordre de Juan Pacheco, marquès de Villena, i reformat en època renaixentista i barroca. Custodia la imatge del segle XIV de la Mare de Déu de les Neus, patrona de la ciutat.
Monument
Plaça rectangular coneguda com a plaza de La Mancha, configurada al segle XVIII i cor del conjunt històric de Chinchilla de Monte-Aragón. S'hi obren la casa consistorial, construïda entre els segles XVI i XVIII i presidida per un bust de Carles III; l'església arxiprestal de Santa María del Salvador, edificada entre els segles XV i XVI; i la torre del Rellotge. Conserva també una font i diversos canons. Per ella discorre la processó de l'Encontre, que recorre els carrers de la vila el matí del Divendres Sant.
Monument
Conjunt de cases cova excavades a la roca tova dels vessants de Chinchilla, reconeixibles per les seves façanes encalades i les seves curioses xemeneies. El seu origen es vincula a població morisca i humil establerta a partir del segle XVI.
Monument
Restes del recinte defensiu medieval de la ciutat, que conserva llenços de muralla i torres albarranes construïdes exemptes a l'exterior del clos, algunes unides al recinte per ponts o arcs, d'influència àrab. El castell i les seves defenses van ser reconstruïts per don Juan Manuel en les dècades posteriors a 1283.
Monument
Els banys àrabs de Chinchilla de Montearagón (Albacete), declarats Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2002, són l'única resta arquitectònica d'aquest tipus a la província i l'únic vestigi construït avui visible de la Chinchilla islàmica, ciutat de mida mitjana que les fonts àrabs anomenen Yinyila o Santiyila, capital d'un districte de la cora de Tudmir. Conservats sota el subsòl del nucli antic, als baixos d'un habitatge construït a començaments del segle XX que va integrar la vella fàbrica, formen part d'un hammam hereu en la seva funció de les termes romanes, amb dues naus paral·leles i una tercera més estreta, cobertes amb voltes de canó; la nau sud conserva deu lucernaris estrellats de vuit puntes i una pica cruciforme al terra. Actualment no es poden visitar.
Monument
El convent de Sant Domènec, antic cenobi dominic de Chinchilla de Monte-Aragón, és un dels grans complexos religiosos de la ciutat i escenari de les seves celebracions tradicionals d'agost. La primera setmana del mes se celebren les festes en el seu honor, amb la Salve a sant Domènec, oficiada de matinada, a les sis del matí del dia 4.
Monument
El museu va néixer de l'empenta de Carmina Useros i Manuel Belmonte, que entre 1973 i 1980 van recórrer la geografia espanyola rescatant peces dels terrissaires encara actius, després de publicar el 1973 el llibre En busca de la Artesanía de Albacete. Es va inaugurar el 26 de juny de 1980 en un edifici dissenyat per l'arquitecte Carlos Belmonte sobre un antic solar del barri de Santa Ana, finançat amb el patrimoni dels seus fundadors, donatius veïnals i un préstec bancari. Aplega prop de dues mil peces procedents de 576 tallers de 47 províncies espanyoles, exposades en sis sales agrupades per procedència, i organitza també exposicions temporals i cursos de ceràmica a l'estiu.
Monument
Torre situada al conjunt monumental de la plaça de la Mancha, vora la casa consistorial, i un dels perfils característics del nucli històric.
Monument
Edifici de l'ajuntament aixecat entre els segles XVI i XVIII, un dels immobles nobles que tanquen la Plaza de la Mancha. La seva façana principal, d'estil barroc, va ser construïda al segle XVIII per Francisco de León i Ginés de Lario; té un llarg balcó i està coronada per un escut reial amb la representació de Carles III. L'altra façana, d'inspiració vandelviresca i ornaments escultòrics, data del segle XVI. El saló de plens se situa sobre la Puerta Herrada, una de les antigues portes d'entrada a la ciutat.
Natura
Extensa massa de páramos i serres entre els 700 i més de 1.000 metres, poblada de pi blanc, ginebre, garric i espartars. Acull una població de cabra salvatge i endemismes vegetals del Mugrón.
Natura
Complex d'aiguamolls salins del sud del terme, amb les llacunes de Horna, los Ánades, el Recreo, Hoya Usilla, Casa Villora i Casa Palomera. Són ecosistemes fràgils freqüentats per flamencs, limícoles i anàtides.
Activitat
La Mare de Déu de les Neus és venerada com a patrona de Chinchilla de Montearagón des del segle XVII, condició reconeguda per acord del capítol del 8 de juliol de 1776. És una petita imatge d'alabastre, de tot just 25 centímetres, tallada cap a mitjan segle XIV, possiblement als tallers anglesos de Nottingham, que en aquella època van proveir d'escultures d'alabastre mitja Europa. Es guarda gairebé tot l'any a la capella de la Comunió de l'església arxiprestal de Santa María del Salvador, i de maig a setembre a la seva capella major. Només en la festa de la Soldadesca, tercer cap de setmana de maig, es mostra vestida completament; en les festes majors d'agost, en el seu honor, la ciutat celebra processons, actes religiosos i festejos populars pels carrers del conjunt històric.
Activitat
Cant tradicional interpretat a la Processó de la Trobada del Divendres Sant de Chinchilla, la melodia del qual es remunta possiblement al segle XVIII. Durant la Quaresma surten a més pels carrers les anomenades Bozainas.
Activitat
La Soldadesca és una festa tradicional de Chinchilla de Monte-Aragón (Albacete), d'arrel militar i religiosa, que se celebra el tercer diumenge de maig. Pren el seu nom d'una reial provisió enviada el 1739 per Felip V, que va ordenar que la imatge de la Mare de Déu de les Neus fos escortada per soldadesca cada vegada que sortís de la seva Santa Casa. Precedida d'un solemne novenari, és l'únic dia de l'any en què la Mare de Déu es pot veure vestida completament.
Curiositat
La vila va rebre el títol de ciutat el 1422 com a recompensa per la seva fidelitat davant Enric d'Aragó. Durant segles va ser cap d'un ampli territori del qual depenia el llavors llogaret d'Albacete.
Curiositat
Durant el Trienni Liberal (1820-1823) Chinchilla va ser capital d'una província amb el seu nom, abans que la reorganització territorial del 1833 consolidés Albacete com a capital provincial.
Curiositat
En època andalusina la ciutat apareix citada cap a l'any 928 com a Ghenghalet, i també amb les formes Yinyalá o Sintinyala, de les quals deriva el topònim actual.
Fita
El pacte que l'infant Alfons, futur Alfons X, va signar el 1243 amb els representants del regne taifa de Múrcia va posar sota protectorat castellà les places del sud-est, Chinchilla entre elles, sense necessitat de setge ni destrucció.
Fita
Després de la guerra contra don Diego López Pacheco, Chinchilla va deixar de pertànyer el 1480 al marquesat de Villena i va quedar incorporada al reialenc; la ciutat recuperava així una autonomia que havia defensat amb les armes els anys anteriors.
Fita
Isabel i Ferran van jurar a Chinchilla el 1488 respectar els privilegis i franqueses de la ciutat, confirmant per escrit la seva condició de reialenca i la seva jurisdicció sobre un extens alfoz que arribava fins a les llacunes del sud-est.
Fita
Les tropes partidàries de l'arxiduc Carles van ocupar Chinchilla el 1707, en els mesos previs a la batalla d'Almansa; la victòria borbònica d'abril va tornar la comarca a Felip V i va obrir un llarg període de decadència per a la vella ciutat.
Gastronomia
Els formatges d'ovella manxega se submergeixen en oli d'oliva perquè madurin a poc a poc i desenvolupin una crosta fosca i una pasta untuosa; és una forma de conservació antiga als plans i serres que envolten Chinchilla.