Poble
Municipi del Valle de La Orotava nascut de la unió, el 6 de gener de 1955, dels antics pobles de Realejo Alto i Realejo Bajo, separats des del segle XVI. Realejo Alto havia rebut el títol de Villa el 8 de desembre de 1941. Al segle XVIII, José de Viera y Clavijo va descriure els dos Realejos com a llocs de 'bon temperament, excel·lents aigües, hortes, vinyes, fruiters'.
Fita
La fase bèl·lica de la conquesta castellana de Tenerife va concloure el 25 de juliol de 1496 al costat del barranc de Godínez, a Los Realejos, on els conqueridors havien establert el seu campament militar (el 'Real') i on van erigir un temple a Santiago Apóstol en agraïment; el fet es considera l'acte fundacional de Realejo Alto.
Monument
Aixecada a Realejo Alto al mateix lloc on va acampar l'exèrcit castellà en acabar la conquesta, és el primer temple cristià erigit a Tenerife; va obtenir categoria de parròquia el 1498. Bien de Interés Cultural, la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya.
Monument
Església de tres naus i trets barrocs construïda cap al 1516 a Realejo Bajo, que va obtenir títol de parròquia el 1533.
Monument
Santuari del segle XX declarat Bien de Interés Cultural, la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya, seu de la patrona del Valle de La Orotava i alcaldessa perpètua de Los Realejos, la Virgen del Carmen.
Fita
Fundada per l'adelantado Alonso Fernández de Lugo com a ingenio de canya de sucre (va instituir el seu majorat el 1512), la Hacienda de Los Príncipes va ser també on el portuguès Fernando de Castro va plantar el 1541 la primera vinya de Canàries, origen de la posterior Denominación de Origen Valle de La Orotava. Conserva molins de gofio del segle XVI.
Natura
Platja d'arena negra del litoral nord de Los Realejos, amb bandera blava des de 1999 i seu habitual de campionats de surf i bodyboard d'àmbit nacional, europeu i mundial, entre ells proves del circuit O'Neill i la La Santa Pro Junior.
Natura
Espai natural protegit situat íntegrament a Los Realejos, amb un extens palmerar canari, restes de laurisilva i un drago que emergeix del propi palmerar; dona nom al mirador de San Pedro, amb vistes sobre el palmerar i les platanedes de la Rambla del Mar.
Natura
Drago centenari (Dracaena draco) situat a Realejo Bajo, al turonet on conflueixen els carrers del Medio i Cruz Verde, descrit per viatgers antics com un 'enorme canelobre' que sosté un bosc de iuques.
Natura
Mirador d'accés a Icod el Alto amb vistes sobre els tres municipis del Valle de La Orotava, presidit per una escultura de bronze del mencey Bentor, l'últim rei guanxo del Menceyato de Taoro, que segons la tradició es va llançar al buit el 1496 abans de sotmetre's a l'esclavitud.
Activitat
Romeria de l'últim diumenge de maig, declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional, que se celebra de forma ininterrompuda des de 1676. La imatge de San Isidro que es venera a Los Realejos és, segons la tradició local, la representació iconogràfica més antiga del sant a Canàries, i la seva romeria la més antiga dedicada a ell a l'illa.
Activitat
Festa declarada d'Interès Turístic de Canàries que se celebra el 3 de maig, amb enramades de creus el dia anterior i, la nit del 3, una processó de la Creu a Realejo Alto acompanyada d'una exhibició pirotècnica als carrers del Medio i del Sol descrita com una de les més grans d'Europa. El seu origen es remunta a una ordenança del bisbe Diego de Muros a finals del segle XV o principis del XVI.
Curiositat
El municipi suma prop d'un centenar de festes anuals repartides entre el seu nucli i els seus nombrosos barris, per la qual cosa se'l considera el poble amb més festes de tota Espanya.
Gastronomia
Segons la tradició local, Juan Bautista de Castro va plantar el 1622 a Icod el Alto (Los Realejos) les primeres patates portades dels Andes a Europa. La varietat 'papa bonita', conreada avui a les mitjanies del municipi (Icod el Alto, Palo Blanco, Las Llanadas), forma part de la Denominación de Origen Protegida 'Papa Antigua de Canarias', reconeguda per la Unió Europea el 2012.
Fita
Casa del segle XVII a Realejo Bajo on va néixer el 1731 l'historiador, naturalista i escriptor tinerfeny José de Viera y Clavijo, autor de les 'Noticias de la Historia General de las Islas Canarias' i cronista dels dos Realejos el 1772-1773.
Monument
Imatge processional tallada el 1637 per l'escultor Martín de Andújar Cantos, que surt en processó durant la Setmana Santa de Los Realejos.
Activitat
Festival de parapent, paramotor, paracaigudisme i salt base celebrat a començaments de maig a Los Realejos, que reuneix pilots de diferents països i pren com a zona d'aterratge la platja d'El Socorro.