Poble
Vila del nord de Tenerife i capçalera del Valle de La Orotava. Fou lloc reial cap al 1502, va obtenir el títol de vila exempta de Felip IV el 28 de novembre de 1648 i el de 'Muy Noble y Leal Villa' de mans d'Alfons XIII el 1905. El seu nucli antic, de traçat colonial canari amb cases de balcons de tea, fou declarat Conjunto Histórico-Artístico, la figura de protecció patrimonial espanyola vigent entre 1931 i 1985, el 1976.
Monument
Temple parroquial construït entre 1768 i 1788 sobre una ermita erigida després de la conquesta de Tenerife i elevada a parròquia el 1503. El 18 de juny de 1948 fou declarada Monumento Histórico-Artístico Nacional, la figura de protecció patrimonial espanyola vigent entre 1931 i 1985.
Monument
També anomenada Casa Fonseca, es va construir entre 1632 i 1675 i és un dels exemples més coneguts d'arquitectura barroca canària en fusta, amb balcó corregut en tea treballada i pati interior. Des de 1932 acull el taller d'artesania Eladia Machado, dedicat a la puntaire i al calado tradicionals.
Monument
Jardí del segle XIX plantat sobre un antic hort de fruiters per encàrrec de la marquesa Sebastiana del Castillo. A dalt s'aixeca el mausoleu de marbre de Lió del VIII marquès de la Quinta Roja, Diego Ponte del Castillo, maçó a qui l'Església va negar sepultura cristiana; el va construir l'arquitecte francès Adolph Coquet entre 1882 i 1883. L'Ajuntament va adquirir els jardins el 1991.
Monument
Jardí de 3.390 m² creat el 1788 per Alonso de Nava y Grimón, VI marquès de Villanueva del Prado, com a viver complementari del Jardín de Aclimatación de Puerto de la Cruz, sobre terrenys de l'antic convent de San José (enderrocat el 1868). El 21 de juny de 2007 fou declarat Bien de Interés Cultural, la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya, amb categoria de jardí històric.
Natura
El cim municipal de La Orotava arriba als 3.718 m del Teide, dins el Parque Nacional del Teide, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2007. El parc és compartit amb altres municipis tinerfenys (entre ells Icod de los Vinos); el desnivell entre el nivell del mar i el cim converteix La Orotava en el municipi amb més desnivell d'Espanya.
Natura
Espai protegit de pinar canari a les mitjanies altes del municipi, dins el catàleg d'espais naturals de La Orotava, que suma 139 plantes superiors catalogades, 50 de les quals endèmiques de Canàries.
Natura
Platja d'arena negra volcànica a la costa de La Orotava, envoltada d'un palmerar i accessible per sender des del barranc del Bollullo; una de les tres platges del municipi juntament amb la de los Patos i la del Ancón.
Fita
El municipi va conservar una xarxa històrica de 13 molins hidràulics de gofio repartits per la vall; avui en subsisteixen deu, dels quals tres continuen en funcionament.
Activitat
Amb motiu del Corpus Christi, els carrers del nucli antic es cobreixen de catifes de flors i, a la plaça de l'Ajuntament, d'una gran catifa efímera de terres i sorres volcàniques de diferents colors portades de Las Cañadas del Teide. La festivitat, unida a la romeria de San Isidro Labrador que se celebra des de mitjan segle XVII, està declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional des de 1980.
Activitat
Romeria dominical que tanca les festes del Corpus, amb el Baile de Magos del dia anterior en vestit típic canari; en el seu format actual se celebra des de 1936.
Curiositat
El terme municipal va des del nivell del mar fins als 3.718 m del cim del Teide, la qual cosa converteix La Orotava en el municipi amb més desnivell altitudinal d'Espanya.
Gastronomia
Denominació d'origen vinícola creada per ordre de la Consejería de Agricultura de Canarias del 29 de desembre de 1994, que s'estén pels municipis de La Orotava, Los Realejos i Puerto de la Cruz. El conreu de la vinya es remunta a 1541, quan el portuguès Fernando de Castro va plantar la primera vinya de Canàries a la Hacienda de Los Príncipes (Los Realejos); durant els segles XVI al XVIII el vi malvasia de la vall va convertir l'antic Puerto de La Orotava (avui Puerto de la Cruz) en el primer port de l'arxipèlag. És característic el sistema de conducció en 'cordó', amb els ceps trenats paral·lels al terra.
Monument
Antic convent agustí del nucli històric de La Orotava reconvertit en Casa de la Cultura del municipi, dins el Conjunto Histórico-Artístico declarat el 1976.
Natura
Espai natural protegit de les mitjanies de La Orotava, integrat a la xarxa d'espais naturals que envolten el Valle de La Orotava juntament amb el Parque Natural de la Corona Forestal.