Quadern de bitàcola · 3 indrets

Què veure i què fer a Lucena de Jalón

Què veure i què fer a Lucena de Jalón (Valdejalón, Saragossa): 3 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Activitats

A quina distància del centre de Lucena de Jalón és cada lloc

Església de Lucena de Jalón 50 m

Pobles a prop de Lucena de Jalón

Què veure a Salillas de Jalón 1,8 km · 4 llocs
Què veure a Calatorao 4,4 km · 9 llocs
Què veure a Épila 5,8 km · 15 llocs
Què veure a Lumpiaque 8,6 km · 4 llocs
Què veure a Ricla 9,2 km · 11 llocs
Què veure a Rueda de Jalón 9,5 km · 6 llocs
Què veure a La Almunia de Doña Godina 9,7 km · 9 llocs
Què veure a Alfamén 14 km · 5 llocs

Espanya › Aragó › Saragossa › Valdejalón › Lucena de Jalón

Què veure i què fer a Lucena de Jalón

Lucena de Jalón
Poble
Lucena de Jalón, a la comarca de Valdejalón, a 324 metres d'altitud, inclou el barri rural de Berbedel i compta amb 223 habitants (INE 2025). L'1 de setembre de 1206 els Hospitalers van rebre en tinença el castell i la vila, que va passar després per diferents senyors: el 1276 era de Jimeno de Urrea, i el 14 d'octubre de 1348 Pere IV d'Aragó va donar la casa de Lucena a Fernando Gómez de Albornoz. Abans del nom actual la població es va dir Bellestar, Sobrecullida de Tarazona, Vereda de Tarazona i Corregimiento de Zaragoza, fins que el 1920 es va fixar com a Lucena de Jalón. Conserva l'església de San Antonio de Padua, del segle XVI, advocació que ja tenia la parròquia al segle XVII, quan depenia del Bisbat de Saragossa.
Església de Lucena de Jalón
Monument
L'església de San Antonio de Padua de Lucena de Jalón, del segle XVI, s'aixeca al nucli de Berbedel. Pascual Madoz la va descriure al segle XIX com a parròquia d'entrada, servida per un rector de patronat del duc de Híjar, que tenia el dret de nomenar el rector.
Festes de Lucena de Jalón
Activitat
Lucena de Jalón celebra Sant Antoni el 13 de juny i la Mare de Déu del Roser el 6 d'octubre. El seu castell va passar el 1206 als cavallers hospitalers, i el 1348 Pedro IV el va concedir a Fernando Gómez de Albornoz; el nom actual del poble es va adoptar en la reforma municipal de 1916.