Poble
Épila és una vila de la comarca de Valdejalón, a la província de Saragossa, situada a la vall del riu Jalón, a 336 m d'altitud, al costat dels Llanos de Plasencia i al peu de les serres de Nava Alta i de Monegre, primeres estribacions del Sistema Ibèric saragossà. El primer assentament es va localitzar al Cabezo de Ballesteros, amb jaciments dels segles VIII-VII a. C.; els historiadors situen aquí la celtibera Bis Polis, convertida en temps romans en Segontia, citada a l'Itinerari d'Antoní entre Caesaraugusta i Augusta Emerita, de l'època de la qual data el pont vell sobre el Jalón. Aliada dels numantins, va ser destruïda després de la victòria de Roma. La vila conserva tres monuments de gran valor artístic i el dolç de les Delicias de Rodanas. Té 4.704 habitants (INE 2025).
Monument
El Palau dels Comtes d'Aranda, a Épila (Valdejalón, Saragossa), és un dels tres grans monuments de la vila, juntament amb l'església de Santa María la Mayor, barroca del segle XVIII, i el convent de la Immaculada Concepció, construït entre 1624 i 1629. D'estil renaixentista, amb trets protobarrocs i tocs mudèjars tardans segons l'article del municipi, la seva construcció es va iniciar el 1393, quan els Perellós van vendre la vila a Lope Ximénez de Urrea; la seva façana més noble no és la principal sinó la posterior, que dona a l'horta. Va pertànyer als comtes d'Aranda de la família Urrea i va passar després, per matrimoni, a la Casa d'Híjar; cedit al municipi el 1998, avui és de titularitat municipal i es troba en obres de restauració com a monument històric protegit.
Monument
L'església i convent de la Concepció d'Épila (Saragossa) formen, juntament amb el palau dels comtes d'Aranda i l'església de Santa María la Mayor, un dels conjunts religiosos més destacats del segle XVII a l'Aragó. Es va construir entre 1624 i 1629, quan Felip IV va concedir la grandesa d'Espanya als comtes d'Aranda en reconeixement a les seves empreses constructores. Combina elements mudèjars tardans amb un barroc incipient, i es comunica amb el palau per un pas elevat; les seves gelosies permetien veure l'exterior sense ser vistes des de fora. Conserva frescos, alguns atribuïts al pintor Juan Galván, i sostres de fusta decorats amb escuts heràldics. Continua habitada per monges concepcionistes franciscanes de clausura.
Monument
L'església de Santa María la Mayor, a Épila, és un temple parroquial catòlic de grans dimensions, construït al segle XVIII segons models barroc-classicistes. Té tres naus d'igual alçada i capçalera recta tripartida, amb voltes de canó decorades amb pintures murals i una cúpula al creuer. Destaca la seva monumental façana, amb portalada clàssica flanquejada per pilastres jòniques i frontó triangular, i dues torres de les quals només es va acabar la dreta al segle XVIII; l'esquerra, bessona, no es va completar fins al 2011. Les obres van començar el 1722 i el temple es va beneir el 1798; entre 1771 i 1782 l'arquitecte Agustín Sanz, seguidor de Ventura Rodríguez, va aixecar el creuer amb la seva cúpula sobre tambor.
Curiositat
Dolç tradicional d'Épila amb forma de magdalena petita, elaborat amb productes de la terra.
Monument
L'ermita de Santa María Magdalena es troba a Épila, a la comarca de Valdejalón, a uns 800 metres en línia recta del cementiri del poble. Està situada en una zona coneguda com les coves, anomenada així per les nombroses cases cova i cellers vinícoles que l'envolten, avui majoritàriament deshabitades, en un entorn degradat i marginal dins del terme municipal.
Activitat
Fira agrícola i ramadera d'Épila que se celebra al llarg de tres dies i constitueix una cita de referència per a la promoció del sector primari de la comarca de Valdejalón. Ha arribat ja a la seva vintena edició i inclou parades comercials, exposició de maquinària agrícola, mostres de bestiar, degustacions gastronòmiques, exhibicions eqüestres i actuacions musicals. L'organitza l'ajuntament d'Épila amb el suport d'administracions regional i provincial, juntament amb cooperatives agràries i associacions ramaderes.
Activitat
Festes locals d'Épila, tradicionalment el 27 de maig i el 17 de setembre, a la vila que va ser seu dels comtes d'Aranda des de 1483 i del santuari de la Virgen de Rodanas.
Monument
Ermita del terme d'Épila, vila que el 1348 va ser escenari de la derrota de la Lliga de la Unió davant Pedro IV i que des de 1483 va ser residència dels comtes d'Aranda, títol que es va extingir allà el 1798 amb la mort de Pedro Pablo Abarca de Bolea.
Natura
El Jalón, amb 224 quilòmetres de recorregut i principal afluent de l'Ebre per la llera dreta, passa al costat d'Épila en el seu tram baix, ja a la depressió de l'Ebre, abans de desembocar a Torres de Berrellén. A la vall del Jalón, entre Ricla, Épila, Rueda de Jalón, Urrea de Jalón, Salillas de Jalón i Bárboles, encara es conserven cases cova habitades. Al costat del riu es troba la vila d'Épila, on una vaga a la sucrera, oberta el 1908 i que va arribar a emprar mil cinc-cents treballadors, va acabar el 3 de gener de 1931 amb dos morts per trets de la Guàrdia Civil; la fàbrica va tancar el 1969.
Activitat
Les festes d'hivern d'Épila se celebren en una vila on s'elabora mel artesana amb arnes dels monts de romaní i farigola de l'entorn, reconeguda amb el segell C de Calidad Alimentaria del Gobierno de Aragón.
Fita
El 21 de juliol de 1348 les tropes de Pere IV van derrotar a Épila la Lliga de la Unió, que agrupava nobles i ciutats contraris al poder reial. Després de la victòria el rei va abolir els privilegis unionistes i va destruir els documents que els recollien.
Fita
El 1483 Lope Ximénez de Urrea va rebre el títol de comte d'Aranda i va fixar a Épila la residència del llinatge. La casa va governar la vila durant tres segles, fins que el 1798 hi va morir sense descendència masculina Pedro Pablo Abarca de Bolea, ministre de Carles III.
Fita
La fàbrica de sucre oberta el 1908 va arribar a ocupar uns mil cinc-cents treballadors. El 2 de gener de 1931 va esclatar una vaga i l'endemà la Guàrdia Civil va disparar contra la multitud, amb dos morts. La sucrera va tancar el 1969.
Gastronomia
A Épila s'elabora mel de forma artesanal amb arnes dels monts de romaní i farigola de l'entorn; una de les marques locals compta amb el segell C de Qualitat Alimentària del Govern d'Aragó. S'empra en la rebosteria i amb mató.